Carnestoltes?!?

Comença a arribar el fred. Obres l'armari i no saps què posar-te. Vols posar-te aquella samarreta però tens por de tenir fred. Vols estrenar aquell jersei nou, però et fa por tenir calor.

A l'hora de sortir de casa també dubtes. No saps si agafar una jaqueta. Tens por de ser una exagerada perquè veus que fa sol. Però... i si fa fresca? El que sí que saps és que, facis el que facis, segur que la cagues. Si agafes la jaqueta, el més provable és que la portis amunt i avall tot el dia i et faci més nosa que servei. Però si no l'agafes, segur que la temperatura baixa sense avisar i, llavors, et penediràs d'haver-la deixat a casa.

Finalment, amb jaqueta o sense, surts al carrer. I veus gent amb sandàlies. Gent amb sabates d'entretemps. Gent amb botes fins als genolls. Gent amb pirates. Gent amb faldilla i mitges gruixudes. Gent amb tirants. Gent amb màniga curta. Gent amb camisa. Gent amb diverses capes de samarretes per anar posant i treient. Gent amb un jersei lligat a la cintura. Gent amb jaqueta de pell i bufanda.

I tota aquesta gent, tan la que es resisteix a desar la roba d'estiu com la que es deleix per recuperar i/o estrenar la d'hivern, està passejant a la mateixa hora pel mateix lloc. N'hi ha que, cansats de dubtar, han optat per no triar. I s'han posat botes, mitges gruixudes i tirants. O s'han posat la camisa, la jaqueta i les sandàlies. O qualsevol altra combinació estranya, d'aquelles que només es veuen en aquesta època.

Perquè és el que té aquesta època de l'any. Que sovint, hi ha més gent disfressada ara que per Carnestoltes!

Sortir de festa

Després de mooooltes setmanes sense fer-ho, aquest cap de setmana he tornat a sortir de festa. I he de confessar que ha estat estrany. He tingut sensacions que feia temps que no tenia... o potser és que m'he fixat en coses en què abans no m'hi fixava! Com ara...

- les hores que deuen necessitar segons quins personatges per emperifollar-se d'aquesta manera...
- la gimkana que pot suposar anar de punta a punta del local...
- l'estona que pots arribar a haver d'esperar perquè et serveixin...
- adonar-te que aquelles que es "retoquen" al lavabo deuen tenir 8 o 9 anys menys que tu...
- veure que tothom està corejant una cançó que tu no havies sentit en la vida...
- retrobar-te amb amics que fa temps que no veus...
- acomiadar-te d'aquests amics perquè estàs morta i vols anar a dormir. Mirar el rellotge i veure que només són les 4. I llavors, adonar-te que abans aguantaves fins les 6 sense problemes.
- llevar-te l'endemà com si t'haguessin fotut una pallissa...

Què m'està passant? M'estic fent gran? És la falta de costum? Són totes 2 coses?

Ah! Tornar a sortir, per això, també ha tingut coses bones. La millor, estar amb els amics!

L'odissea de sopar a Mataró

És dijous i és tard. El ple s'ha allargat (per sort aquesta vegada no s'ha acabat a les 2 de la matinada com l'últim!!) i sortim de l'ajuntament a les 12 tocades. Estem afamats. El frankfurt de la Riera ja ha tancat. El Dover també. Tot és tancat. I això que l'endemà és festa, és el dia del Pilar. És normal que estigui tot tancat? És normal que si tens gana a quarts de 12 l'única opció que et quedi sigui agafar el cotxe i anar a la Meroil?? I que això passi en una ciutat de 120mil habitants??

No ho sé, potser estic dient disbarats. De fet, els bars i restaurants no tenen cap culpa que jo acostumi a anar tard a tot arreu. I potser hi ha algun lloc obert i no l'he descobert. Això també és molt provable. Algú me'n diu algun?

Alguns momentazos...

... de les últimes setmanes:

- Buscar "l'excusa" d'anar a Perpinyà a veure l'exposició de fotoperiodisme Visa pour l'image per passar tot un dia voltant. Al final, i després de pensar diverses vegades que hauria de comprar un GPS per no perdre'ns 30 vegades abans de trobar el lloc, hem aprofitat el dia, i molt! Veiem l'exposició, descobrim Colliure (és preciós!) i fem una passejada nocturna per Besalú.

- Anar al Magma de Santa Coloma de Farners i tirar-te 3 hores en remull a piscines i jacuzzis amb un únic objectiu: relaxar-nos i desconnectar del món. Ho aconseguim i és fantàstic!

- Anar a Tordera per sopar la mariscada casolana que ens devíem. Sopar de puta mare, xerrar pels descosits i rebre una visita d'última hora que em permet tocar per primera vegada des que tinc coneixement la panxa d'una embarassada. I veure les ecografies. És brutal i fa posar la pell de gallina!!!

- Anar a Tossa per dinar en una pizzeria en concret i comprar un quadre localizat i idealitzat uns mesos abans i trobar-ho tot tancat i sense cartell de vacances. Quin drama!!! Però trobem una altra pizzeria prou bona i el telèfon de la galeria d'art, que es converteix en l'única esperança per aconseguir el quadro!