tag:blogger.com,1999:blog-193309592024-03-13T04:29:42.509-07:00Les meves històriesEm dic Elisabet Solsona i vaig néixer el 16 de desembre de 1979. Sóc del Masnou i visc i treballo a Mataró. Sóc llicenciada en Periodisme i també en Humanitats(per fi!!), però sóc periodista de professió, vocació i devoció. Crec en la funció i necessitat del periodisme local i per això estic per la seva dignificació. He estat 5 anys a Televisió de Mataró i actualment treballo a Mataró Ràdio com a cap d'informatius.Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.comBlogger130125tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-16232313908935308332010-07-19T13:21:00.000-07:002010-07-19T14:01:29.309-07:00Com són els alcaldesN'hi ha que són farmacèutics. N'hi ha que són metges. N'hi ha que són mestres. N'hi ha que fa anys que s'hi dediquen i n'hi ha que fa pràcticament quatre dies. N'hi ha que tenen dedicació exclusiva i n'hi ha que esgarrapen hores de la feina per poder-s'hi dedicar. N'hi ha que tot just passen la trentena i n'hi ha que passen la seixantena. Però tots són persones entregades. Siguin del color que siguin, i siguin del municipi que siguin.<br /><br />Amb <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhPz9XWu6z9aRCRACiX3P0NY_71mxJPLtjc_wd3xriPezVr9fH25YbVro4jOH9qeFWqaynG7eoU0AlF6LSaIN64SxzL5SdTF4KsA5v1dI5tIkpgvjgbqp1QzGIgsPWqRxaRMJc_A/s1600/TOTSpetit.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 213px; height: 254px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhPz9XWu6z9aRCRACiX3P0NY_71mxJPLtjc_wd3xriPezVr9fH25YbVro4jOH9qeFWqaynG7eoU0AlF6LSaIN64SxzL5SdTF4KsA5v1dI5tIkpgvjgbqp1QzGIgsPWqRxaRMJc_A/s200/TOTSpetit.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5495722058573681570" border="0" /></a>en Joan Salicrú, l'Oriol Burgada, en Kiko Montoro i l'Esteban Seras n'hem anat a conèixer 30, d'alcaldes. Una experiència intensa (i també esgotadora), però molt enriquidora. Hem fet pràcticament 3000 quilòmetres i hem entrevistat més de 200 persones de 30 municipis catalans per poder explicar "Com són els alcaldes". Per parlar del seu perfil polític però també del seu perfil més íntim i personal. Perquè pretenem explicar com són les persones que fan d'alcalde.<br /><br />Ens ha agradat que ells hagin volgut "jugar" amb nosaltres. Han parlat del seu municipi, de política municipal i general, de temes polèmics i de temes més amables, han reconegut els sons de la seva ciutat, han parlat d'ells mateixos i també han escoltat com parlaven d'ells els seus familiars, amics, polítics del seu equip i de l'oposició, i també els periodistes de la seva ciutat. Han rigut, han cantat, s'han emocionat i n'hi ha que fins i tot han ballat!<br /><br />"Com són els alcaldes" és un programa de Mataró Ràdio per a COM Ràdio que s'emet cada dia d'1 a 2 del migdia a <a href="http://www.comradio.com/">COM Ràdio </a>(91.0 FM) i a <a href="http://www.mataroradio.cat/">Mataró Ràdio</a> (89.3 FM). Si no podeu sentir-ho en directe, ho podeu recuperar a través del <a href="http://www.comradio.com/flash/index.asp?anchor=&programa_detall=&data_prog=&id_cerca=&cerca=">bloc</a>. I també a través del <a href="http://www.facebook.com/pages/Com-son-els-alcaldes/144279412254162?ref=ts">facebook</a>.<a href="http://www.comradio.com/flash/index.asp?anchor=&programa_detall=&data_prog=&id_cerca=&cerca="><br /></a>Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-20684090183818845292009-10-11T10:46:00.000-07:002009-10-11T10:50:38.595-07:00Televisió de Mataró i Maresme Digital TVSumar esforços, sumar el millor de cada projecte. Amb aquesta intenció i objectiu es presenta en societat la fusió de Televisió de Mataró i Maresme Digital TV: neix un nou canal públic que ha de recollir el millor de cada televisió. Simplificant-ho al màxim, es pretén sumar l´ànima, el bagatge,<br />l´audiència i la cartera publicitària de TVM, a la tecnologia punta i als recursos públics de MDTV. Però ben bé no és una fusió, sino una absorció, ja que amb aquesta operació TVM ha de pagar un importantíssim peatge i renunciar a la seva propietat més valuosa: la llicència de TDT i, per tant, baixar la persiana després de 25 anys. Tot això ho expliquen i analitzen en <a href="http://joansalicru.blogspot.com/2009/10/televisio-de-mataro-i-maresme-digital.html">Joan Salicrú</a> i l'<a href="http://elblogdeloriol.blogspot.com/2009/10/matrimoni-de-conveniencia-tvm-i-mdtv.html">Oriol Burgada</a>. Com que estic d'acord amb pràcticament tot el que diuen, no repetiré els arguments i em centraré en un dels aspectes que em preocupa especialment.<br /><br />Des del moment en què Jaume Puig i Joan Antoni Baron <a href="http://www.capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=22287&sec=71">van fer pública </a>aquesta declaració d´intencions, hi ha hagut <a href="http://www.capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=22301&sec=71">reaccions de tot tipus</a>. Una de les que com a professional m´amoïna més, és la suposada teoria dels comissaris polítics als mitjans públics que poden "posar en perill la independència informativa".<br /><br />Jo vaig estar durant 5 anys treballant a TVM, i des del març d´aquest any que treballo a Mataró Ràdio. Durant aquest mig any, no he rebut ni pressions, ni trucades, ni suggerències, ni cap mena de directriu política. No he canviat la meva manera de treballar. Tan a Televisió de Mataró (mitjà privat) com a Mataró Ràdio (mitjà públic), he actuat sempre en funció del meu criteri. Encertat o erroni, però en cap cas teledirigit.<br />Per tant, estalviem-nos tots plegats aquest tipus de comentaris. Un vot de confiança al nou canal i, sobretot, confiança i respecte als els periodistes que hi treballaran. Fer aquest tipus de crítiques no és atacar el govern, sino posar en qüestió la professionalitat del personal que farà aquesta nova televisió.<br /><br />Dit això, ànims i empenta a tots els que tenen la responsabilitat i el repte de tirar endavant aquest nou projecte comunicatiu. Una nova televisió que segur que naixerà amb ganes i il.lusions renovades per aconseguir que tots ens la sentim nostra. I quan dic tots, em refereixo a tots els ciutadans de la comarca.Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-34369696761638258452009-03-11T04:56:00.000-07:002009-03-11T04:59:36.239-07:00Canvi d'etapaFeia mesos que no escrivia al bloc, però crec que ara l’ocasió s’ho mereix. Canvio de feina. Canvio d’etapa. Aquest divendres m’acomiado de Televisió de Mataró per emprendre un nou repte professional a Mataró Ràdio.<br />Enrere deixo molts records de tota mena i molta feina feta. Han estat pràcticament 5 anys en què n’han passat de tots colors i per això marxo amb el cor una mica encongit, per què negar-ho. Però marxo contenta i amb el sentiment d’haver fet la feina amb passió i, sobretot, marxo agraïda per totes les oportunitats que m’han donat en aquesta casa. Pràcticament tot el que he après com a periodista ho dec a TVM i per això marxo amb un gran sentiment de gratitud cap als companys. Als que hi són i als que, per un motiu o per un altre, ja no hi són.<br />El dia 23 començo una nova etapa professional a Mataró Ràdio. M’incorporo com a cap d’informatius per substituir un gran periodista i amic, en Joan Salicrú. Ell coneix com pocs la ciutat de Mataró i és l’arquitecte dels informatius de la ràdio. És qui fa gairebé 3 anys va començar a construir-los de zero, dirigint un equip que em consta que també treballa amb molta empenta, il·lusió i amb ganes de fer la feina ben feta. Ara jo agafo el seu relleu amb aquestes premisses: il·lusió, empenta i moltes ganes d’aprofitar al màxim aquesta nova oportunitat. Moltes gràcies per la confiança!Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-54655400499672014882008-10-24T06:37:00.001-07:002008-10-24T06:46:44.429-07:00Redecorar en temps de crisi<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgInllUAr5aG0i79yf5Sa_5aqEHeV5gMOKbRTMCk-B8KD6VNkWgPnHtsv0Xa7FQ4DwLPll4QP8KgCkGv29WfmygM5JGGoKQWfiEGbM8Rlynxx7HpuVtCd37_tHsD6XqjzN5NqX_RQ/s1600-h/ikea.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5260715742808659906" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 150px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgInllUAr5aG0i79yf5Sa_5aqEHeV5gMOKbRTMCk-B8KD6VNkWgPnHtsv0Xa7FQ4DwLPll4QP8KgCkGv29WfmygM5JGGoKQWfiEGbM8Rlynxx7HpuVtCd37_tHsD6XqjzN5NqX_RQ/s200/ikea.jpg" border="0" /></a><br /><div><div>- Una alfombra verda rodona: 6,99 euros</div><br /><div>- Una planxa de la carn: 9,99 euros</div><br /><div>- Un gerro de vidre: 1,50 euros</div><div></div><br /><div>- Un ram de flor seca: 1,99 euros</div><br /><div>- Una manteta verda pel sofà: 3,99 euros</div><br /><div>- Un pack de 30 espelmes: 2,99 euros</div><br /><div></div><div>-Passejar per l'Ikea un dilluns a les 9 de la nit, sense gent, NO TÉ PREU!!</div></div>Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-2788381058430089682008-04-01T11:53:00.000-07:002008-04-03T11:53:39.284-07:00Anna PalàMolts dels que som ara aquí, coneixíem a l’Anna periodista, coneixíem la vessant de l’Anna cap d’informatius de Televisió de Mataró. I sabem com era treballar amb ella. Creia fermament en el periodisme local i l’exercia amb empenta, responsabilitat, pluralitat i independència. Però sobretot, les seves obsessions eren la rigorositat i l’autoexigència. Així treballava i així feia treballar: ens exigia, sobretot, rigorositat. No hi havia cosa que li fes més ràbia que les patinades per no haver contrastat una dada o, senzillament, per haver-te despistat: ai de tu que colessis un negre en una notícia o que t’equivoquessis a l’hora de dir un nom o un lloc!!! Això, aquests cops de geni, la feien respectada. I també feia que estiguessis per la feina i que, quan et posaves a escriure una notícia, la repassessis 30 vegades abans de donar-la per bona.<br /><br />Però l’Anna, a més de ser respectada pels companys de feina i de professió, també era molt respectada entre els polítics. Era una gran entrevistadora. Feia unes entrevistes brillants. Atrevides. Punyents i molt incisives. Era capaç de posar contra les cordes al que se li posés al davant. Tan era si estava entrevistant un regidor, l’alcalde, el president de la Generalitat o un ministre. Tan era si li despertava simpatia o antipatia. I tan era el nivell d’oratòria de l’entrevistat. Sense perdre la compostura, i amb aquell somriure sorneguer, l’Anna els apretava fins que en treia tot el suc.<br /><br />Sigui com sigui, és indubtable que l’Anna deixa una gran petjada en el món del periodisme local i comarcal. Però sobretot deixa una gran petjada a la tele. Ella i en Bis van treballar colze a colze i van fer de TVM el seu projecte vital. No tenien ni horari ni calendari. Precisament l’última vegada que ens vam veure amb l’Anna, era a casa dels seus pares, a Cabrils, i en vam estar parlant. Feia més de 15 anys que feia un horari “infecte”, com deia ella: de 10 del matí a 10 de la nit. No cal dir que, si no és per una gran vocació, poca gent aguanta aquest horari que no et permet fer pràcticament res més. Però ella ho havia triat així i estava contenta d’haver-ho donat tot per la tele.<br /><br />Des del primer moment, l’objectiu de Anna va ser convertir la informació en la columna vertebral de TVMataró. I el llegat que ens deixa, és haver convertit el 24hores en un referent informatiu local i comarcal. Un llistó que, encara que vinguin temps difícils, els que venim darrere, hem de mantenir i intentar pujar més amunt. És el millor homenatge que podem fer-li a l’Anna. I també a en Bis.Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-15019118882632718462008-02-28T15:02:00.001-08:002008-02-28T15:28:15.582-08:00Canvis als informatius de TVM!El 24 hores de Televisió de Mataró s'avança una hora i canvia sensiblement el seu format. Ara és més curt, més intens i més dinàmic!<br /><br />Ara, cada dia a partir de les 20.15. I per qui no pugui veure'l en directe, es torna a emetre sobre les 23.00, a les 8.00, a les 11.00 i a les 14.15!<br /><br />A més del 24hores, neixen dos programes nous dels serveis informatius.<br />Aquest divendres a les 22.30 s'estrena Òptica. Un programa per analitzar l'actualitat de la setmana des de l'òptica dels periodistes de la comarca. Un programa que dirigeix i condueix l'<a href="http://elblogdeloriol.blogspot.com">Oriol Burgada.</a><br />El 17 de març s'estrenarà un informatiu cultural per explicar-vos totes les activitats culturals del cap de setmana. Un programa que conduirà la <a href="http://www.nuriapeidro.blogspot.com">Núria Peidro.</a>Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-86309034374704384612007-12-31T12:05:00.000-08:002007-12-31T12:08:51.254-08:00Feliç 2008!!!!Aquesta nit tenim l'oportunitat de tancar la porta als mals moments del 2007... i també d'esperar que el 2008 vingui carregat d'il·lusió, salut, amor, bones notíces i bons moments!<br /><br />Bon any a tots!!!!Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-1953072300265392732007-12-16T07:04:00.000-08:002007-12-16T07:12:47.276-08:00I ja en van...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2GYG1agdsIlId3OHu23bYk-hfPWuwRwI6T-6WEOZ52fhqula0ALUkans5Ia_Py_5bFdz_MaMU_NhS5hEztT-hLw0bv4A1ET9Yc6kg2kvmixXRLy45WJtsLAh10orgPKrSyd7voA/s1600-h/elipeque.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2GYG1agdsIlId3OHu23bYk-hfPWuwRwI6T-6WEOZ52fhqula0ALUkans5Ia_Py_5bFdz_MaMU_NhS5hEztT-hLw0bv4A1ET9Yc6kg2kvmixXRLy45WJtsLAh10orgPKrSyd7voA/s320/elipeque.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5144588890801046690" border="0" /></a><br /><div style="text-align: center;"><span style=";font-family:arial;font-size:180%;" ><span style="font-family:trebuchet ms;">...28!!!</span></span><br /></div><span style=";font-family:arial;font-size:180%;" ><br /><br /></span>Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-89993139006519295402007-12-02T07:16:00.001-08:002007-12-02T07:19:27.825-08:00Pànic<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6gcJJ3qSWuMc1vOJcot2Bvu1KkfJuBkcTYFHJNBVKVn23ozTsXZ4CoX8hwgxOFkB8nImFNIvh7Zz5pWI90V0mBvp-d20PI_mXJK7GipvGJtM3AOU8r_Odv_WGC2nEc2WvXG2Pzw/s1600-r/rec.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhedfR2lUhqWO-3SPXo6hFqlhh1ghA6r7O_hIaZubr1y4pJwJ1vkCO_tq8HC2o5y2FImjssQDiINL3_cBsR9Mj_25Qsu_EWdn08QVpfH_8kuC8FFatwNEJwqRByyecGKTDRL0FuMw/s320/rec.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5139394873907836050" border="0" /></a>Quin neguit. Quins bots. Quina tensió. Quina por. Quin pànic! I quan s'acaba la pel·lícula, l'estat de shock encara dura una estona...Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-1652146947931075452007-11-08T06:23:00.000-08:002007-11-08T06:44:51.689-08:00Brussel·lesSabíeu que a Brussel·les hi ha 1200 periodistes acreditats? Són més que a la Casa Blanca.<br /><br />Que una setmana al mes tots els eurodiputats (gairebé 800), els funcionaris, la documentació, portaveus, premsa etc es traslladen a Estrasburg? I que això costa 90 milions d'euros cada any?<br /><br />Sabíeu que en Zapatero arriba tard a les reunions i marxa abans perquè no sap idiomes i així s'estalvia el mal tràngol de saludar a la resta d'assistents?<br /><br />Sabíeu que a la Comissió Europea a les 7 de la tarda ja no hi queda ni el segurata i que el risc de quedar-se tancat a dins és força elevat? (ens hi vam quedar tancats durant 20 minuts...)<br /><br />Sabíeu que els eurodiputats tenen un llit al seu despatx? Si es troben amb el cas d'allò de "treballo tantes hores que només em falta quedar-me a dormir a la feina" no cal que busquin hotel.<br /><br />Són algunes de les coses més curioses de les que he après durant un viatge llampec a Brussel·les organitzat per la Comissió Europea. Hi hem anat una vintena de representants de televisions locals de tot Catalunya. Els corresponsals catalans ens han explicat com treballen i com és el seu dia a dia. Comissaris i portaveus de les institucions europees ens han fet xerrades sobre la fundació i funcionament de la UE. Sobre la política multilingüística, la política exterior, la política d'immigració i sobre la política de seguretat i terrorisme. Sobre els recursos periodístics i audiovisuals de què disposen els periodistes. També hem fet xerrades amb dos eurodiputats: Ignasi Guardans i Raül Romeva.<br /><br />Ha estat profitós. Curt i dens, sense temps per aprofundir, però molt interessant!!!<br /><br />PD. Les fotos, properament...Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-60491244225271723862007-10-21T06:34:00.000-07:002007-10-21T07:00:22.249-07:00Carnestoltes?!?Comença a arribar el fred. Obres l'armari i no saps què posar-te. Vols posar-te aquella samarreta però tens por de tenir fred. Vols estrenar aquell jersei nou, però et fa por tenir calor.<br /><br />A l'hora de sortir de casa també dubtes. No saps si agafar una jaqueta. Tens por de ser una exagerada perquè veus que fa sol. Però... i si fa fresca? El que sí que saps és que, facis el que facis, segur que la cagues. Si agafes la jaqueta, el més provable és que la portis amunt i avall tot el dia i et faci més nosa que servei. Però si no l'agafes, segur que la temperatura baixa sense avisar i, llavors, et penediràs d'haver-la deixat a casa.<br /><br />Finalment, amb jaqueta o sense, surts al carrer. I veus gent amb sandàlies. Gent amb sabates d'entretemps. Gent amb botes fins als genolls. Gent amb pirates. Gent amb faldilla i mitges gruixudes. Gent amb tirants. Gent amb màniga curta. Gent amb camisa. Gent amb diverses capes de samarretes per anar posant i treient. Gent amb un jersei lligat a la cintura. Gent amb jaqueta de pell i bufanda.<br /><br />I tota aquesta gent, tan la que es resisteix a desar la roba d'estiu com la que es deleix per recuperar i/o estrenar la d'hivern, està passejant a la mateixa hora pel mateix lloc. N'hi ha que, cansats de dubtar, han optat per no triar. I s'han posat botes, mitges gruixudes i tirants. O s'han posat la camisa, la jaqueta i les sandàlies. O qualsevol altra combinació estranya, d'aquelles que només es veuen en aquesta època.<br /><br />Perquè és el que té aquesta època de l'any. Que sovint, hi ha més gent disfressada ara que per Carnestoltes!Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-82621209759847840242007-10-14T13:13:00.000-07:002007-10-14T13:56:12.852-07:00Sortir de festaDesprés de mooooltes setmanes sense fer-ho, aquest cap de setmana he tornat a sortir de festa.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivA76B7LS9qDhFRL1zdRFler9YFMyvtR0zzrogb7u3api5VvszI-v_TO85AtjY1IO6AkYyxdz6VBWc7G0yZv9gIjpUojGHB-woEyHDEDnMrepnY3Jbo_JKEOpNwDnazeDYfcaLaw/s1600-h/images.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 75px; height: 128px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivA76B7LS9qDhFRL1zdRFler9YFMyvtR0zzrogb7u3api5VvszI-v_TO85AtjY1IO6AkYyxdz6VBWc7G0yZv9gIjpUojGHB-woEyHDEDnMrepnY3Jbo_JKEOpNwDnazeDYfcaLaw/s320/images.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5121297586534650002" border="0" /></a> I he de confessar que ha estat estrany. He tingut sensacions que feia temps que no tenia... o potser és que m'he fixat en coses en què abans no m'hi fixava! Com ara...<br /><br />- les hores que deuen necessitar segons quins personatges per emperifollar-se d'aquesta manera...<br />- la gimkana que pot suposar anar de punta a punta del local...<br />- l'estona que pots arribar a haver d'esperar perquè et serveixin...<br />- adonar-te que aquelles que es "retoquen" al lavabo deuen tenir 8 o 9 anys menys que tu...<br />- veure que tothom està corejant una cançó que tu no havies sentit en la vida...<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq2LUU0d8zFhlV4fCDRBZwkQIDagjCkXEE1cKPwzKv2-Jum7NBsnEI4-anG3LdaFruXb3ntTYMuhHVKdab807Ermb0cj54DIVQYoKebQYNkWmh9-xBWt81HgY-LNhtHL4r1O1JLA/s1600-h/images2.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq2LUU0d8zFhlV4fCDRBZwkQIDagjCkXEE1cKPwzKv2-Jum7NBsnEI4-anG3LdaFruXb3ntTYMuhHVKdab807Ermb0cj54DIVQYoKebQYNkWmh9-xBWt81HgY-LNhtHL4r1O1JLA/s320/images2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5121298445528109218" border="0" /></a>- retrobar-te amb amics que fa temps que no veus...<br />- acomiadar-te d'aquests amics perquè estàs morta i vols anar a dormir. Mirar el rellotge i veure que només són les 4. I llavors, adonar-te que abans aguantaves fins les 6 sense problemes.<br />- llevar-te l'endemà com si t'haguessin fotut una pallissa...<br /><br />Què m'està passant? M'estic fent gran? És la falta de costum? Són totes 2 coses?<br /><br />Ah! Tornar a sortir, per això, també ha tingut coses bones. La millor, estar amb els amics!Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-45831636616084604722007-10-12T04:30:00.000-07:002007-10-12T04:49:55.646-07:00L'odissea de sopar a MataróÉs dijous i és tard. El ple s'ha allargat (per sort aquesta vegada no s'ha acabat a les 2 de la matinada com l'últim!!) i sortim de l'ajuntament a les 12 tocades. Estem afamats. El frankfurt de la Riera ja ha tancat. El Dover també. Tot és tancat. I això que l'endemà és festa, és el dia del Pilar. És normal que estigui tot tancat? És normal que si tens gana a quarts de 12 l'única opció que et quedi sigui agafar el cotxe i anar a la Meroil?? I que això passi en una ciutat de 120mil habitants??<br /><br />No ho sé, potser estic dient disbarats. De fet, els bars i restaurants no tenen cap culpa que jo acostumi a anar tard a tot arreu. I potser hi ha algun lloc obert i no l'he descobert. Això també és molt provable. Algú me'n diu algun?Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-46049034569656536892007-10-06T12:33:00.000-07:002007-10-06T13:05:35.995-07:00Alguns momentazos...... de les últimes setmanes:<br /><br />- Buscar "l'excusa" d'anar a Perpinyà a veure l'exposició de fotoperiodisme Visa pour l'image per passar tot un dia voltant. Al final, i després de pensar diverses vegades que hauria de comprar un GPS per no perdre'ns 30 vegades abans de trobar el lloc, hem aprofitat el dia, i molt! Veiem l'exposició, descobrim Colliure (és preciós!) i fem una passejada nocturna per Besalú.<br /><br />- Anar al Magma de Santa Coloma de Farners i tirar-te 3 hores en remull a piscines i jacuzzis amb un únic objectiu: relaxar-nos i desconnectar del món. Ho aconseguim i és fantàstic!<br /><br />- Anar a Tordera per sopar la mariscada casolana que ens devíem. Sopar de puta mare, xerrar pels descosits i rebre una visita d'última hora que em permet tocar per primera vegada des que tinc coneixement la panxa d'una embarassada. I veure les ecografies. És brutal i fa posar la pell de gallina!!!<br /><br />- Anar a Tossa per dinar en una pizzeria en concret i comprar un quadre localizat i idealitzat uns mesos abans i trobar-ho tot tancat i sense cartell de vacances. Quin drama!!! Però trobem una altra pizzeria prou bona i el telèfon de la galeria d'art, que es converteix en l'única esperança per aconseguir el quadro!Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-18165079186977286252007-09-04T10:11:00.000-07:002007-09-04T13:18:51.775-07:00S'ha acabat!!!!!!Per fi. Fa unes hores que ho he vist però encara no m'ho puc creure. Deu anys després, però abans que la Pompeu inventés el premi a l'alumna més antiga, HE ACABAT HUMANITATS!!!!!<br /><br />He vist la nota de l'últim examen i m'he posat a tremolar. He començat a cridar per la redacció i a dir-ho a la poca gent que corria per la tele en aquell moment. He trucat als meus pares. He començat a enviar missatges. Les hores van passant i mica en mica ho vaig assimilant. He acabat aquella carrera que vaig començar sense ganes perquè no havia pogut entrar directament a Periodisme. He acabat aquella carrera que m'he anat treient a tranques i a barranques perquè, amb 17 anys, estava rebotada i poc motivada per fer-la bé. I ara que he acabat, em sap greu no haver-la aprofitat al màxim. Però l'he acabada. Ni jo en donava ni un duro. Però hi ha una cosa que es diu orgull i, l'he acabada per orgull!!!Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-3904828517568567052007-09-01T06:10:00.000-07:002007-09-01T06:18:51.926-07:00La suerte está echada!Ja està! Ja està fet. Un any i mig després de <a href="http://elisabetsolsona.blogspot.com/2006/03/dia-d-d-de-dem.html">fer</a> (<a href="http://elisabetsolsona.blogspot.com/2006/04/noms-una.html">i aprovar</a>) el penúltim, aquest matí he fet el que podria ser l'últim examen de la carrera d'Humanitats. Era de literatura hispanoamericana.<br /><br />Ara falta esperar la nota. Si aprovo, i per increible que sembli (jo seré la primera a qui li costarà de creure), hauré acabat Humanitats! Si suspenc, tampoc serà cap tragèdia ni serà per posar-se a plorar. Previ pagament de la matrícula, al desembre tindré una altra oportunitat. Així que, la suerte está echada!<br /><br />Ara, si aprovo, s'haurà de celebrar!!!Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-88193920590281915372007-08-05T08:29:00.000-07:002007-08-05T08:32:24.227-07:00Cuinetes<div>Ingredients: ceba, poma, oli, sal, sucre i vinagre de mòdena.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAfeUa958NMQavAUMSD5VcIA4YL2ruwFZiEGvqD7Sc_vegURgWdKLeCDneU-RTAwEGClQxq9TgcfwaNdiaBVvdKbMsGLfLHTFYcm6qWU-nj3WnbkLp3BT1R76bbpML5VaIt1RSWA/s1600-h/cuiner.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5095239416908105618" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAfeUa958NMQavAUMSD5VcIA4YL2ruwFZiEGvqD7Sc_vegURgWdKLeCDneU-RTAwEGClQxq9TgcfwaNdiaBVvdKbMsGLfLHTFYcm6qWU-nj3WnbkLp3BT1R76bbpML5VaIt1RSWA/s320/cuiner.jpg" border="0" /></a>M’he llevat d’hora i no tinc res més que fer en tot el matí que fer cuinetes i experiments. No en sóc cap apassionada, però avui em ve de gust. Així que poso música i començo a pelar i tallar la poma i la ceba per fer la salsa o sofregit o el que acabi sortint d’aquí. Vaig seguint, pas a pas, el que diu la recepta que fa una estona m’he baixat d’internet. Mentre va fent xup xup, trec les salsitxes del congelador i les poso al microones perquè es descongelin. De tant en tant, remeno la paella. Va fent, al seu ritme i em sembla que encara n’hi ha per estona. Així que aprofito per posar-me el bikini i per mirar per internet quanta estona de cocció necessita la salsa aquesta. M’entretinc parlant amb un amic pel messenger, torno a la cuina i... merda!!!!! Començo a suar. A fotre’m de mala llet. Tot el que hi havia a la paella s’ha tornat negre. Ho aparto del foc ràpidament. Fregeixo les salsitxes en una altra paella i hi afegeixo el sofregit negre. Penso que ja ho tastaré després i decideixo marxar a la platja. </div><div> </div><div>Torno i... què voleu que us digui, les expectatives eren tan baixes que, al final, ha resultat ser comestible i no tan dolent com em pensava! La propera vegada, no em despistaré. I segur que sortirà millor.</div>Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-67540647375183443052007-07-29T03:57:00.000-07:002007-07-29T04:04:14.125-07:00Anem a tancar... i tanquem!Això ja s’acaba. Després de setmanes (o millor dit, mesos) d’estrès, bogeria, males notícies, cansament, readaptacions i sentiments i sensacions totalment contradictoris, arriba l’hora de tancar la paradeta. La muntanya russa dels últims mesos ha culminat amb la setmana de Santes, en què totes aquestes sensacions s’han multiplicat exponencialment pels nervis de l’Especial Santes de TVM, la calor, la son, el cansament acumulat i la ressaca. Al final, i a poques hores per fer l’últim programa però, el balanç és satisfactori. Hi hem posat el coll i, tot i que evidentment hi ha coses millorables, crec que hem fet un salt endavant.<br /><br />Demà comencem unes vacances més que merescudes. Arriba l’hora de parar el despertador, de voltar, de tenir temps per la família i els amics..., de fer maletes, de llegir a la sombreta, d’anar a sopar a un restaurant de puta mare, d’anar a la platja, de cansar-se de no fer res... Després vindrà el sant tornem-hi, però ara... toca desconnectar i disfrutar!!! És fantàstic!!!<br /><br />Bones vacances a tothom!Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-64161727108019284462007-07-08T12:43:00.000-07:002007-07-08T12:55:14.894-07:00Recordar...Treballar, treballar i pensar en la feina. Estar nerviosa, irascible, susceptible, de mal humor i mig desquiciada. Així he estat durant moltes setmanes. I en el moment més necessari, he fet un parèntesi que ha estat com un bàlsam.<br />El cap de setmana passat vam marxar a Tossa i aquelles 48 hores em van servir per desconnectar, tranquil·litzar-me i tornar a agafar forces. Vam fer coses no habituals com jugar a pimpom o a bolos però d'altres que acostumem a fer, com ara prendre el sol, xerrar pels descosits i procurar fer àpats com si fóssim marqueses. Però vam riure com a boges i ha estat la millor teràpia.<br />I la veritat és que ha funcionat. Aquesta setmana que ara s'acaba m'ho he pres tot d'una altra manera. Amb més calma i més tranquil·litat, procurant no estressar-me més del necessari. Perquè l'escapada m'ha servit per recordar que hi ha vida més enllà de la feina. I que hi ha moltes coses vitals per a la salut mental: estar amb la família, amb els amics, descansar, anar a la platja, llegir, organitzar un sopar a casa amb les amigues, gaudir d'una bona mariscada improvisada... tot això és meravellós i m'ho estava perdent!!!!Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-51607184560111634182007-06-29T03:58:00.000-07:002007-06-29T04:03:22.633-07:00Escapada!!!Feia temps que no en programàvem cap però, finalment, ho hem fet. Aquest cap de setmana farem una escapada més que merescuda. Demà agafarem el cotxe i marxarem. Anirem a petar a Tossa, Palamós, Calella de Palafrugell o on trobem hotel. L’objectiu? Platja si el temps ho permet, una paella per dinar, autofotos d'aquelles que en diem de photoshop, un bon sopar, una copa a la fresca i converses fins a altes hores de la matinada! Segur que seran converses d’aquelles que ens agraden tant. Una vegada més, amb un bon àpat o amb una copa a la mà, intentarem arreglar el món en general i els nostres móns en particular. Ens posarem trascendentals, ens posarem trivials, potser caurà alguna llàgrima perquè en algun moment segur que també ens posarem més dramàtiques del compte i, moltes vegades, acabarem rient com a boges per qualsevol parida!<br /><br />Possiblement, després d’aquesta escapada ens adonarem que, aquesta vegada, tampoc no haurem arreglat el món però... i la il·lusió de creure que podem fer-ho? Això no ens ho treu ningú i... les converses per intentar-ho, tampoc!!! Seran només 48 hores, però seran 48 hores d'aïllament del món real i segur que ens serveixen per desfogar-nos i desconnectar de la rutina i de l’estrès de les últimes setmanes!!! A quina hora quedem??Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-84682218329289138912007-06-10T06:38:00.000-07:002007-06-10T07:22:47.109-07:00Moments i circumstàncies- Llevar-se més d'hora del que és habitual, anar a comprar el diari i llegir-lo tranquil·lament abans d'anar a treballar mentre esmorzes un cafè amb llet, una taronjada i un parell de llesques de pa amb tomàquet i fuet.<br /><br /><div>- Anar a veure el "nidito de amor" d'uns amics teus, que fa una setmana que han marxat a viure junts. Portar-los un detallet pel pis i comprovar que l'has encertat.</div><div> </div><div></div><div></div><div></div><div>- Passar una nit horrible amb un mal de queixal espantós i acabar glopejant whisky a les 6 de la matinada per veure si aconsegueixes calmar el dolor. Després, estar 5 dies amb antibiòtic perquè et baixi la inflamació.</div><div> </div><div></div><div></div><div></div>- Convidar un parell d'amigues a sopar a casa i que, mentre tu penses quin menú pots fer, elles se't presentin amb un bon grapat de pernil ibèric, formatge del bo, uns fuets espectaculars i un bon vi!<br /><br /><div>- Comprar un bitllet per internet per marxar 4 dies a Oporto durant el mes d'agost.</div><div> </div><div></div><div></div><div></div>- Intentar anar digerint totes les hòsties que t'ha anat fotent la vida últimament, mirar d'anar-te adaptant als canvis i al nou paper que et toca jugar durant una bona temporada. Anar-te ressituant, acostant posicions mica en mica i començar a intentar mirar endavant amb optimisme.Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-37470869711683647652007-05-12T07:44:00.000-07:002007-05-14T03:51:57.051-07:00Adéu iaiaJo m’hauria d’haver dit com tu i no vas voler-ho perquè deies que el teu nom era de vella. I a mi què vols que et digui, sempre m’ha agradat. Per això t'havia dit mil vegades que, si algun dia tenia una nena, que ja podies protestar tot el que volguessis que li posaria com tu, Carlota. I avui t'ho torno a repetir. Per moltes coses, però sobretot perquè sempre m’has fet riure. Eres simpàtica, alegre, optimista i riallera. Eres molt de la broma i, diumenge, quan et vaig venir a veure, encara feies broma amb aquella pulsera tan lletja que duies. També eres tossuda, molt despistada i extremadament llaminera. Potser tan de sucre era el que feia que fossis tan carinyosa i tan i tan dolça.<br /><br />T’has anat consumint com una espelma fins que t’has apagat. Fins que el teu cor ha dit prou. Ni a tu ni a l’avi us havia agradat mai fer-vos veure i sempre procuràveu « no molestar ». I potser per això tots dos heu marxat de la mateixa manera. Heu marxat un dissabte al migdia, sense fer soroll i procurant no molestar més del necessari.<br /><br />Presumida i coqueta fins al final, hem hagut d’esperar-nos fins ara per saber la teva edat real i... eren 50 oi iaia?Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-19477806287030093722007-04-24T07:22:00.000-07:002007-04-24T07:23:43.116-07:00Canvi d'imatgeDino corrent perquè vull anar a la perruqueria i, com que no donen hores, si no hi arribo a les 3 en punt m’hauré d’esperar. Mentre vaig cap a la perruqueria, penso que ja fa massa temps que vaig igual i que podria fer un canvi radical de pentinat. Diré al perruquer que m’aconselli què puc fer-me.<br /><br />Arribo a la perruqueria i tinc sort. No m’ha passat ningú al davant. Em renten el cabell i, tot seguit, m’asseuen en una d’aquelles cadires davant del mirall. Em posen aquella bata horrible i, mentre em pentinen per començar a tallar, em pregunten “què t’has de fer?”. M’agafa la por. Em miro al mirall i gairebé m’espanto. Només em passa a mi o tothom es veu molt molt molt lleig i horrible en aquests miralls i amb aquestes pintes??<br /><br />Mitja hora més tard, acaben de tallar-me els cabells. Un cop més, he entrat a la perruqueria amb la idea de fer un “gran” canvi d’imatge i, quan he sortit, només m’havia tallat les puntes. Ja té raó el meu pare ja, quan em diu “i per tallar-te les puntes havies de muntar tan de número???”Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-86135524098151022212007-04-13T08:37:00.000-07:002007-04-13T08:38:40.275-07:00En definitiva...la veritat és de que... si ens estàs veient segur que rius de nosaltres i segur que penses que som uns exagerats, que no n’hi ha per tant. Segur que diries “escolta noia, no cal que ploris, que et penses que no et moriràs mai tu o què?”. Bis, geni i figura fins a l’últim moment. I sobretot, valent. La teva manera de veure la vida, la teva manera d’enfrontar-te a la malaltia i a la mort són admirables i dignes d’elogi. Tots n’hauríem d’aprendre.<br /><br />Des del primer moment, des que vaig venir a parar a la tele, m’hi he sentit com a casa. Deixes un projecte a mitges i et devem tirar-lo endavant. I l’hem de tirar endavant seguint la filosofia amb què vas crear la tele. Tenies un esperit i una manera de fer les coses que, poc o molt, ens has encomanat a tots: treballar amb rigor i independència. I ho seguirem fent malgrat el buit que deixes.<br /><br />Moltes gràcies per tot. Gràcies per haver-me obert les portes de TVM i per haver confiat en mi des del primer moment. Gràcies per haver-me ajudat a conèixer una mica més aquesta ciutat que tant t’estimaves. I gràcies també per haver-nos deixat tantes anècdotes que, quan hagi passat el dolor, ens tornaran a fer riure a carcajades! Bis, per tot, moltíssimes gràcies.Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-84100451142115910102007-04-08T08:23:00.000-07:002007-04-08T08:37:11.598-07:00ReaccionsSón curioses les reaccions que tenim de vegades davant certes notícies. Ahir me'n van donar una d'aquestes que et sorprèn. De fet, si ho penso bé, no m'hauria d'haver sorprès... però ho va fer.<br /><br />No sé pas quants anys feia que no sabia res de la seva vida. En qualsevol cas, en fa molts. La notícia que em van donar és bona i no afecta en absolut el transcurs de la meva vida diària. Per tant, i tenint en compte aquestes 3 premises (fa anys que no en sabia res, és una bona notícia i no afecta la meva vida), el més lògic hauria estat alegrar-me'n i no haver-hi tornat a pensar. I me n'he alegrat, però sí que hi he tornat a pensar. Em va tocar la fibra. Tots tenim un punt dèbil.Elisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.com3