tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post115995733891182536..comments2023-07-16T05:09:57.611-07:00Comments on Les meves històries: Contacte físicElisabethttp://www.blogger.com/profile/01975411534954331004noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-1160145078680936002006-10-06T07:31:00.000-07:002006-10-06T07:31:00.000-07:00Benvolguda Eli,no sé si va ser l’alt nivell d’alco...Benvolguda Eli,<BR/><BR/>no sé si va ser l’alt nivell d’alcohol a la sang o una mostra de carinyo excessiva, però el meu únic petó, experiència dramàtica.<BR/><BR/>Manoia, mai m’hagués imaginat que fos una cosa tan humida i perillosa aquesta dels petons. De cop i volta, un element estrany ballant a la boca. No sabia molt bé què fer-ne: si escopir-lo, mossegar-lo o empassar-me’l. Vaig empassar-me’l. Com que no en sabia, em vaig pensar que com més endins, més amor i més passió... Crio malves.<BR/><BR/>Conclusió: contacte físic, sí; contacte químic, també; contacte alegre, romàntic, boig, deprimit, furtiu, exòtic, elèctric... amb ànima (millor que sense)... Però amb la llengua, vigila!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-1160080153161460232006-10-05T13:29:00.000-07:002006-10-05T13:29:00.000-07:00No es tracta de fer més petons o de donar més abra...No es tracta de fer més petons o de donar més abraçades, hi ha moltes maneres de demostrar el que un sent i se del cert i per experiència que quan algú t'estima t'estima per molt fred que sigui i que en algunes abraçades hi ha més distància que amor.Durant 5 anys aquest ha estat el meu tema de discussió...<BR/>Ufffff...això d'estudiar els presidents de les comunitats autònomes em fa venir depressió!!!!!<BR/>De totes formes jo em passaria el dia "achuchant" a la gent així que no em reptis ;)<BR/>San<BR/>PD:Dissabte després de sopar et recordare que em deus un petó!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-1159961688290135952006-10-04T04:34:00.000-07:002006-10-04T04:34:00.000-07:00Ei nena, com vols que una dona del segle XXI demos...Ei nena, <BR/><BR/>com vols que una dona del segle XXI demostri els seus sentiments! No fós cas que algú se n'adonés realment de tot el que portes a dintre!!!... <BR/>En el fons, sovint no calen massa demostracions de "carinyo", amb segons qui no es pot negar l'evidència. <BR/><BR/>Un petó (serveix virtual?)<BR/><BR/>Eli<BR/><BR/>PD.- No crec que sigui el cas, però si estàs falta de carinyo estic segura que des d'aquest blog hi haurà una llista de candidats encantats de donar-t'en, tranquil·la. <BR/>(Abstenir-se anònims, que llavors et passes tota la setmana pensant qui collons serà....)Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19330959.post-1159960441413649112006-10-04T04:14:00.000-07:002006-10-04T04:14:00.000-07:00No et preocupis. Jo crec q has progressat molt!.. ...No et preocupis. Jo crec q has progressat molt!.. Encara recordo quan algú et feia un petó sorollós i una abraçada i et posaves vermella com un tomàquet. Si no m'equivoco, ara -o com a mínim aquest últim any- enlloc de tremolar el q fas és somriure. Suposo q has après a reconèixer el valor dels sentiments... I a no amagar-los, q tb és molt important! Si ja ho diuen, ja... Tot s'encomana, menys la bellesa.<BR/>B.Anonymousnoreply@blogger.com