dilluns, de gener 23, 2006

La vida és un joc... i vull seguir jugant!!!

Primer de tot, dir que aquesta frase no és meva, l’ha dit aquest vespre l’Anna Martínez a la redacció de TVM mentre filosofava sobre la vida. Però ja li he dit que me l’apropiava perquè m’ha agradat.
I és que és ben veritat, la vida és un joc on poden jugar-se moltes partides simultàniament: partides sentimentals, familiars, laborals, acadèmiques... Hi ha partides que no s’acaben mai i n’hi ha en què apareix el “game over” molt abans del que voldries... N'hi ha que no poden o no haurien de poder jugar-se simultàniament, i hi ha vegades que has d'acabar una partida per poder començar-ne una altra...

Com a tots els jocs, de vegades és guanya i de vegades es perd. De vegades estàs en ratxa i guanyes moltes partides seguides. D’altres vegades, estàs en una mala ratxa i perds contínuament. Hi ha vegades, que l’atzar o les casualitats juguen al teu favor i et fan guanyar partides que creies perdudes. I altres vegades, el temps acaba convertint una derrota en una victòria.

La vida és un joc que no jugues sol, jugues amb molts altres jugadors. N’hi haurà que jugaran sempre al teu equip, n’hi haurà que només hi jugaran temporalment, n’hi haurà que s’hi incorporaran a mida que vagi avançant el joc, n’hi haurà que jugaran a l’equip contrari tota la vida, n’hi haurà que es canviaran de bàndol, n’hi haurà que es saltaran les regles sistemàticament, n'hi haurà que saps que sempre jugaran al teu equip encara que durant una època estiguin a la banqueta, n’hi haurà que faran mèrits per jugar al teu equip, n’hi haurà que et faran la traveta quan estiguis despistat...

Sovint, com també ha dit l’Anna per acabar la frase, la vida és plena de temps morts. Aquests temps morts, poden ser triats o imposats. Quan els tries tu, acostuma a ser perquè notes que hi ha alguna cosa que no rutlla i vols reflexionar per veure com segueixes la partida. Quan et venen imposats, has de tractar de tornar a agafar forces per seguir jugant.

Al cap i a la fi, tots perdrem l’última partida. Però fins que arribi aquesta última partida, s’ha de lluitar per guanyar-ne tantes com es pugui. I, per suposat, la vida és un joc per disfrutar. I per seguir jugant i disfrutant, de vegades cal començar partides noves, altres vegades només cal seguir les que tens començades, altres només has de rescatar partides que tenies oblidades i, altres vegades, només canviant les regles del joc ja n'hi ha prou!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

mira que has dit partides... però t'has oblidat d'aquelles pantalles que et són impossibles de passar i que mai arribes a derrotar aquell monstre que et permet passar de nivell.

bona metàfora

Anònim ha dit...

uhhh i que em dius de les partides misterioses, d'aquelles que ni saps que i ets, ni a quin joc s'està jogant o quin paper et toca fer,,ahhhhh