- "no, que se m'embruten los zapatos"
... va dir ell a la platja d'un poble estrany mentre mirava els focs artificials, uns focs artificials que després va qualificar de "quatre cebetes" mentre per dins segur que pensava que havien estat fantàstics...
dijous, de juny 29, 2006
dimecres, de juny 28, 2006
Hoy puede ser un gran día!
Em llevo més aviat del que és habitual i, abans d'anar a la feina, estenc la roba i aprofito per ordenar l'habitació, que falta li feia. Agafo el cotxe i vaig cap a la feina. Després d'escoltar el butlletí de les 10 a Catalunya Ràdio, canvio d'emissora i comencen a sonar cançons que m'acaben de despertar i em fan pensar que avui pot ser un gran dia i que només són les 10 del matí.
I efectivament, el dia segueix bé. A dos quarts d'onze estem menjant pastetes i brindant amb cava per celebrar l'aniversari de l'Anna Palà i, una hora més tard, la Betty em diu que avui fa un any que va tenir un greu accident del qual va sortir-ne ilesa. Així que, com diu ella, avui fa un any que va tornar a néixer i s'ha de celebrar por todo lo alto! I ho celebrarem aquesta mateixa nit: anirem a la platja a veure el castell de focs de la Festa Major del Masnou i després ens quedarem per fent poble fins que el cos digui prou!!
Hoy puede ser un gran día... plantéatelo así!
I efectivament, el dia segueix bé. A dos quarts d'onze estem menjant pastetes i brindant amb cava per celebrar l'aniversari de l'Anna Palà i, una hora més tard, la Betty em diu que avui fa un any que va tenir un greu accident del qual va sortir-ne ilesa. Així que, com diu ella, avui fa un any que va tornar a néixer i s'ha de celebrar por todo lo alto! I ho celebrarem aquesta mateixa nit: anirem a la platja a veure el castell de focs de la Festa Major del Masnou i després ens quedarem per fent poble fins que el cos digui prou!!
Hoy puede ser un gran día... plantéatelo así!
dimarts, de juny 13, 2006
SÍ
Queden exactament 5 dies pel referéndum de l’estatut. Durant aquesta campanya, he fet el seguiment de 2 partits per TVM: un del SÍ i un del NO. No m’havien de convèncer de res perquè ja tenia clar què votaria abans que comencés la campanya, però sempre va bé escoltar les raons i argumentacions de totes dues bandes. Després de gairebé dues setmanes, m’he reafirmat en la posició de votar SÍ:
-Potser aquest estatut no és el millor que podríem tenir, d’acord.
-Potser aquest estatut té poc a veure amb el del 30 de setembre perquè a Madrid s’ha retallat més del que ens hauria agradat, d’acord.
-Potser Catalunya hauria d’haver estat reconeguda com a nació a l’articulat i no només al preàmbul (i per tant sense valor jurídic), d’acord.
-Potser es podria haver pactat un millor finançament, d’acord.
Però sigui com sigui, l’estatut que votarem el proper diumenge és millor que l’actual perquè:
-És un estatut que equipara el català amb el castellà.
-És un estatut que reconeix Catalunya com a nació (encara que només sigui al preàmbul, ja és un pas)
-És un estatut que dóna més competències a la Generalitat.
-És un estatut que permetrà fer front a les necessitats que té actualment Catalunya i que, evidentment, no són les mateixes que hi havia el 1979.
-És el millor estatut que es podia aconseguir perquè s’ha tramitat en el millor moment, amb una conjuntura política difícilment millorable.
I també vull afegir una última cosa. És innegable que la campanya del referèndum s’ha convertit, en part, en una pre-campanya de les autonòmiques i, per això, segur que els resultats de diumenge seran interpretats en clau partidista. Suposo que és normal. Però independentment d’això, cal que tothom tingui clar que el dia 18 no votem a cap partit. El dia 18 votem un text que ha de millorar Catalunya. Per tant, encara que faci bon temps i vingui de gust anar a la platja, cal trobar un moment per passar per les urnes i exercir el nostre dret democràtic per dir que SÍ que volem aquest nou estatut.
I és que de fet, em sembla que entre els partits del NO, n'hi ha uns que demanen un vot contrari que ni ells mateixos es creuen. L'última prova és l’actitud que va tenir Carod-Rovira durant el debat de TV3 d'abans d'ahir . Va quedar-se sense arguments davant d’Artur Mas. Un Artur Mas i un Miquel Iceta que van escombrar la resta de líders polítics.
-Potser aquest estatut no és el millor que podríem tenir, d’acord.
-Potser aquest estatut té poc a veure amb el del 30 de setembre perquè a Madrid s’ha retallat més del que ens hauria agradat, d’acord.
-Potser Catalunya hauria d’haver estat reconeguda com a nació a l’articulat i no només al preàmbul (i per tant sense valor jurídic), d’acord.
-Potser es podria haver pactat un millor finançament, d’acord.
Però sigui com sigui, l’estatut que votarem el proper diumenge és millor que l’actual perquè:
-És un estatut que equipara el català amb el castellà.
-És un estatut que reconeix Catalunya com a nació (encara que només sigui al preàmbul, ja és un pas)
-És un estatut que dóna més competències a la Generalitat.
-És un estatut que permetrà fer front a les necessitats que té actualment Catalunya i que, evidentment, no són les mateixes que hi havia el 1979.
-És el millor estatut que es podia aconseguir perquè s’ha tramitat en el millor moment, amb una conjuntura política difícilment millorable.
I també vull afegir una última cosa. És innegable que la campanya del referèndum s’ha convertit, en part, en una pre-campanya de les autonòmiques i, per això, segur que els resultats de diumenge seran interpretats en clau partidista. Suposo que és normal. Però independentment d’això, cal que tothom tingui clar que el dia 18 no votem a cap partit. El dia 18 votem un text que ha de millorar Catalunya. Per tant, encara que faci bon temps i vingui de gust anar a la platja, cal trobar un moment per passar per les urnes i exercir el nostre dret democràtic per dir que SÍ que volem aquest nou estatut.
I és que de fet, em sembla que entre els partits del NO, n'hi ha uns que demanen un vot contrari que ni ells mateixos es creuen. L'última prova és l’actitud que va tenir Carod-Rovira durant el debat de TV3 d'abans d'ahir . Va quedar-se sense arguments davant d’Artur Mas. Un Artur Mas i un Miquel Iceta que van escombrar la resta de líders polítics.
dijous, de juny 08, 2006
Capgrossades (I)
- Has vist el cartell de Les Santes?
- Sí... a tu t’agrada?
- I a tu?
Segur que aquesta conversa la sentirem tots més d’una vegada i de dues fins que comencin Les Santes. L’etern debat al voltant del cartell. L’etern debat entre defensors i detractors. Un debat que es repeteix any rera any i que, normalment, no porta enlloc. De fet, no deixa de ser una capgrossada. Però crea ambient i escalfa motors. Aquest any, a més a més, i per primera vegada a la història, la seva autora ha cobrat 2000 euros. Més enllà de si és una decisió encertada o no, és una decisió que afegeix més llenya al foc.
Des de la meva condició de masnovina (i mataronina d’adopció), em sorprèn la bogeria que envolta les Santes. Em sorprèn que durant dos mesos, a més a més del debat del cartell, se’n generin altres com per exemple si les Santes són del 25 al 29 o comencen el 23. Que si les Santes han de ser un pol d’atracció de gent d’altres municipis o si han de ser només de i per Mataró. Que si són la festa major de tot Mataró o només de Mataró Centre.
També em sorprèn que hi hagi gent que s’autoanomeni “santeros”. I, sobretot, em sorprèn que els mataronins visquin tant les Santes i se les sentin tan seves. Perquè això sí que ho tenen. Els mataronins poden criticar-les tant com vulguin. Però que no vingui ningú de fora a criticar eh?? perquè llavors sí que tots les defensaran a mort!!!
Confesso que he viscut poques Santes, però les meves immersions han estat intenses. Sobretot la de l’any passat. De la mà d’uns grans mestres santeros, vaig “empapar-me” de Santes per presentar el programa de TVM i no cagar-la (el fet que una masnovina presentés l’especial Santes també va generar debat, oi Rodri??). Va ser una setmana de bojos que em va deixar esgotada, però ho repetiria tantes vegades com calgués. Perquè en el fons, i encara que em sorprenguin tots aquests debats i els qualifiqui de collonades o capgrossades, envejo aquesta bogeria i aquesta passió que teniu per la vostra festa major. Us asseguro que això no passa a tot arreu!!!
Per cert... us agrada el cartell o què? (El senyor Blogger no me'l deixa penjar, després ho tornaré a provar!!)
- Sí... a tu t’agrada?
- I a tu?
Segur que aquesta conversa la sentirem tots més d’una vegada i de dues fins que comencin Les Santes. L’etern debat al voltant del cartell. L’etern debat entre defensors i detractors. Un debat que es repeteix any rera any i que, normalment, no porta enlloc. De fet, no deixa de ser una capgrossada. Però crea ambient i escalfa motors. Aquest any, a més a més, i per primera vegada a la història, la seva autora ha cobrat 2000 euros. Més enllà de si és una decisió encertada o no, és una decisió que afegeix més llenya al foc.
Des de la meva condició de masnovina (i mataronina d’adopció), em sorprèn la bogeria que envolta les Santes. Em sorprèn que durant dos mesos, a més a més del debat del cartell, se’n generin altres com per exemple si les Santes són del 25 al 29 o comencen el 23. Que si les Santes han de ser un pol d’atracció de gent d’altres municipis o si han de ser només de i per Mataró. Que si són la festa major de tot Mataró o només de Mataró Centre.
També em sorprèn que hi hagi gent que s’autoanomeni “santeros”. I, sobretot, em sorprèn que els mataronins visquin tant les Santes i se les sentin tan seves. Perquè això sí que ho tenen. Els mataronins poden criticar-les tant com vulguin. Però que no vingui ningú de fora a criticar eh?? perquè llavors sí que tots les defensaran a mort!!!
Confesso que he viscut poques Santes, però les meves immersions han estat intenses. Sobretot la de l’any passat. De la mà d’uns grans mestres santeros, vaig “empapar-me” de Santes per presentar el programa de TVM i no cagar-la (el fet que una masnovina presentés l’especial Santes també va generar debat, oi Rodri??). Va ser una setmana de bojos que em va deixar esgotada, però ho repetiria tantes vegades com calgués. Perquè en el fons, i encara que em sorprenguin tots aquests debats i els qualifiqui de collonades o capgrossades, envejo aquesta bogeria i aquesta passió que teniu per la vostra festa major. Us asseguro que això no passa a tot arreu!!!
Per cert... us agrada el cartell o què? (El senyor Blogger no me'l deixa penjar, després ho tornaré a provar!!)
dilluns, de juny 05, 2006
El verano ya llegó
- Somriures i bon humor generalitzat...
- Cares i cossos cada vegada més morenos i més guapos...
- Calor...
- Cançons noves i enganxoses que es posen de moda...
- Ganes de fer coses i de sortir a prendre l’aire. Per exemple? una cerveseta en un xiringuito en plegar de la feina...
- Agafar la tovallola i anar a la platja a desconnectar del món mentre prens el sol...
- Una capbussada al mar...
- ... i començar a pensar on aniràs de vacances!
Ja ha arribat l’estiu!!!
- Cares i cossos cada vegada més morenos i més guapos...
- Calor...
- Cançons noves i enganxoses que es posen de moda...
- Ganes de fer coses i de sortir a prendre l’aire. Per exemple? una cerveseta en un xiringuito en plegar de la feina...
- Agafar la tovallola i anar a la platja a desconnectar del món mentre prens el sol...
- Una capbussada al mar...
- ... i començar a pensar on aniràs de vacances!
Ja ha arribat l’estiu!!!
dijous, de juny 01, 2006
Será maravillosoooooo
Me’n vaig a Mallorca. I me’n vaig amb la Joana, una gran amiga que vaig fer a Periodisme. Se’m va presentar el dia que ens vam matricular i l’endemà ja no m’enrecordava de la seva cara. Molt típic de mi. I, tenint en compte que ella acabava d’aterrar des de Lleida, vaig demostrar molt poca delicadesa. Sempre m’ho retreu i jo sempre li dic que sóc molt despistada.
Hem compartit moments de tot. Si n’hagués de triar un, però, possiblement triaria el seu casament. El seu casament i la nit abans. També em va fer moltíssima il·lusió quan em va demanar que fes un escrit per llegir a la boda.
És una persona d’aquella que es desviu pels altres (excepte el dia que vaig dormir a casa seva com una homeless, només tapada amb la jaqueta de pell!!!).
En fi, que no em vull posar pastelosa però m’agrada que la distància física que existeix sigui només això, una distància física. Ara fa temps que no ens veiem, però aquest cap de setmana ens posarem al dia de tot perquè deixa el seu marit a Lleida i marxem totes dues a Mallorca. A prendre el sol, a desconnectar de tot i a xerrar pels descosits!!
Hem compartit moments de tot. Si n’hagués de triar un, però, possiblement triaria el seu casament. El seu casament i la nit abans. També em va fer moltíssima il·lusió quan em va demanar que fes un escrit per llegir a la boda.
És una persona d’aquella que es desviu pels altres (excepte el dia que vaig dormir a casa seva com una homeless, només tapada amb la jaqueta de pell!!!).
En fi, que no em vull posar pastelosa però m’agrada que la distància física que existeix sigui només això, una distància física. Ara fa temps que no ens veiem, però aquest cap de setmana ens posarem al dia de tot perquè deixa el seu marit a Lleida i marxem totes dues a Mallorca. A prendre el sol, a desconnectar de tot i a xerrar pels descosits!!
diumenge, de maig 28, 2006
Mataró Ràdio
El 27 de juliol es farà l’emissió inaugural de Mataró Ràdio. L’onze de setembre, comença la programació regular. I hi ha moltes coses que no m’encaixen. Anem a pams.
Model participatiu: s’ha obert un procés en què tothom qui vulgui pot fer la seva proposta de programa. Això vol dir que tothom podrà agafar el micro de Mataró Ràdio i tenir el seu propi programa per fer i dir el que vulgui. Oi que les cases les fan els arquitectes? Oi que als malalts els tracten els metges? Doncs perquè representa que tothom pot fer un programa de ràdio? Hi ha uns professionals que es diuen periodistes. I són ells qui han de donar veu a les entitats. Ha de ser una ràdio participativa, totalment d’acord. Però aquesta participació ha d’estar canalitzada i regulada per un periodista, professionals que haurien de dirigir, editar i presentar tots els programes de l’emissora. De la mateixa manera que les classes les dóna un mestre o les operacions les fa un cirurgià.
Sintonies: S’ha convocat un concurs per triar la sintonia de Mataró Ràdio. Entre totes les composicions presentades al concurs, se’n triaran 5. La guanyadora serà per identificar l’emissora. Les altres 4, es faran servir per programes de l’emissora. La meva pregunta és... com es poden triar 4 sintonies per a programes que encara no existeixen? No és començar la casa per la teulada? A la vida real, normalment és el client que va al sastre i li diu “escolti senyor sastre, necessito un vestit per fer tal cosa. La meva talla és aquesta”. Oi que no és el sastre que li diu al client “miri, com que no m’havia dit què volia, jo li he fet aquest vestit de llana amb coll alt”. I resulta que aquell vestit, te l’has de posar el 12 d’agost. Oi que no té cap sentit? Doncs tampoc té cap sentit donar forma estètica a una cosa que encara no existeix. No té cap sentit fer un vestit si encara no tens el maniquí. De la mateixa manera que no té ni cap ni peus fer una sintonia per un programa que encara no existeix.
He parlat de dos pams. Però al cap i a la fi, el que vull dir és que nomé
s falten 3 mesos i mig perquè Mataró Ràdio comenci a emetre de forma regular i el més calent és a l’aigüera. I també vull dir que dóna la sensació que Mataró Ràdio naixerà per cobrir l’expedient. Veurà la llum al setembre, mig any abans de les eleccions. I naixerà perquè és un compromís de l’alcalde Baron. Però em sembla que començarà a caminar ràpid i malament, de qualsevol manera. Perquè només falten 3 mesos i mig (dels quals cal restar el mes d’agost i Santes, no ho oblidem) i encara s’ha de definir gairebé tot. Potser començaria a ser hora de posar-se les piles.
* Centre Cívic del Pla d'en Boet. Foto de Francesc Melero.
Model participatiu: s’ha obert un procés en què tothom qui vulgui pot fer la seva proposta de programa. Això vol dir que tothom podrà agafar el micro de Mataró Ràdio i tenir el seu propi programa per fer i dir el que vulgui. Oi que les cases les fan els arquitectes? Oi que als malalts els tracten els metges? Doncs perquè representa que tothom pot fer un programa de ràdio? Hi ha uns professionals que es diuen periodistes. I són ells qui han de donar veu a les entitats. Ha de ser una ràdio participativa, totalment d’acord. Però aquesta participació ha d’estar canalitzada i regulada per un periodista, professionals que haurien de dirigir, editar i presentar tots els programes de l’emissora. De la mateixa manera que les classes les dóna un mestre o les operacions les fa un cirurgià.Sintonies: S’ha convocat un concurs per triar la sintonia de Mataró Ràdio. Entre totes les composicions presentades al concurs, se’n triaran 5. La guanyadora serà per identificar l’emissora. Les altres 4, es faran servir per programes de l’emissora. La meva pregunta és... com es poden triar 4 sintonies per a programes que encara no existeixen? No és començar la casa per la teulada? A la vida real, normalment és el client que va al sastre i li diu “escolti senyor sastre, necessito un vestit per fer tal cosa. La meva talla és aquesta”. Oi que no és el sastre que li diu al client “miri, com que no m’havia dit què volia, jo li he fet aquest vestit de llana amb coll alt”. I resulta que aquell vestit, te l’has de posar el 12 d’agost. Oi que no té cap sentit? Doncs tampoc té cap sentit donar forma estètica a una cosa que encara no existeix. No té cap sentit fer un vestit si encara no tens el maniquí. De la mateixa manera que no té ni cap ni peus fer una sintonia per un programa que encara no existeix.
He parlat de dos pams. Però al cap i a la fi, el que vull dir és que nomé
s falten 3 mesos i mig perquè Mataró Ràdio comenci a emetre de forma regular i el més calent és a l’aigüera. I també vull dir que dóna la sensació que Mataró Ràdio naixerà per cobrir l’expedient. Veurà la llum al setembre, mig any abans de les eleccions. I naixerà perquè és un compromís de l’alcalde Baron. Però em sembla que començarà a caminar ràpid i malament, de qualsevol manera. Perquè només falten 3 mesos i mig (dels quals cal restar el mes d’agost i Santes, no ho oblidem) i encara s’ha de definir gairebé tot. Potser començaria a ser hora de posar-se les piles.* Centre Cívic del Pla d'en Boet. Foto de Francesc Melero.
dissabte, de maig 27, 2006
De boda!
S'ha casat la meva amiga de tota la vida. Quin impacte veure-la vestida de núvia. Però que guapa que anava!!! I el nuvi també, és clar!
dijous, de maig 25, 2006
A pa i aigua
Diuen que les dones ens amoïnem massa pel pes. Que mai no ens trobem prou primes. Que sempre ens agradaria pesar dos o tres quilets menys. I també diuen que als homes no els importa gaire si pesem 3 quilos més o 3 quilos menys. Que per ells, quan més carn millor. No sé fins quin punt és veritat, però aquest és el tòpic.
Per sort o per desgràcia, jo sóc de les que es posen a règim el dilluns i el dimarts ja està dinant unes braves o sopant una pizza. Però aquesta setmana no. Per un motiu de força major, fa 4 dies que estic a règim estricte. I porto una mala llet a sobre que no me l’aguanto. Sort que demà s’haurà acabat aquesta tortura!!! I... a partir de demà... a qui no li agradi... que no miri!!!
Per sort o per desgràcia, jo sóc de les que es posen a règim el dilluns i el dimarts ja està dinant unes braves o sopant una pizza. Però aquesta setmana no. Per un motiu de força major, fa 4 dies que estic a règim estricte. I porto una mala llet a sobre que no me l’aguanto. Sort que demà s’haurà acabat aquesta tortura!!! I... a partir de demà... a qui no li agradi... que no miri!!!
dilluns, de maig 15, 2006
Un partidet de futbol!
Un camp de futbol, una pilota i 10 jugadores, nou amb samarreta blanca i una amb samarreta negra. Dues porteres, quatre defenses i quatre davanteres. Fins aquí tot normal. Però les noies només es poden moure d'esquerra a dreta. I el moviment lateral s'ha de fer simultàniament amb la companya del costat perquè estan agafades a unes barres.
Heu jugat alguna vegada al futbolín humà? Jo vaig jugar-hi dissabte i vam disfrutar com criatures! És d’aquelles coses que fan riure molt! Jejeje...
Heu jugat alguna vegada al futbolín humà? Jo vaig jugar-hi dissabte i vam disfrutar com criatures! És d’aquelles coses que fan riure molt! Jejeje...
dimecres, de maig 03, 2006
Els homes de la meva vida...
Per la meva vida han passat homes. Molts o pocs? Això sempre és relatiu. N’hi ha hagut tres, però, que han patit i plorat per culpa meva.
Al primer home de la meva vida vaig obrir-li el cap! La imatge bucòlica, tots dos vora el riu, va trencar-se quan jo vaig llençar una pedra i, en comptes de tirar-la a l’aigua, la pedra va anar endarrere i li vaig obrir una cella. Jo devia tenir 4 anys i ell... és el meu pare!
Al segon home de la meva vida vaig deixar-li el dit gros quatre vegades més gros del que era! Va ser en una de les primeres sortides que vam fer. Érem en una sabateria i li vaig enganxar el dit amb la porta. Ell plorava i plorava... i jo cada vegada apretava més fort... Jo devia tenir 5 anys i ell... és el meu germà, que tot just començava a caminar!
El tercer home de la meva vida... una mica més i es dessagna! Va ser la primera vegada que el vaig portar a casa. El vaig deixar sol a l’habitació i li vaig dir que tornava de seguida. Quan vaig tornar, plorava desconsolat enmig d’un bassal de sang. S’havia tallat el dit. Jo tenia 15 anys i ell... és el meu cosí, que en devia tenir 2!
Són 3 dels homes de la meva vida. N'hi ha hagut més. Ben mirat, però, em sembla que els deixaré per una altra història...
Al primer home de la meva vida vaig obrir-li el cap! La imatge bucòlica, tots dos vora el riu, va trencar-se quan jo vaig llençar una pedra i, en comptes de tirar-la a l’aigua, la pedra va anar endarrere i li vaig obrir una cella. Jo devia tenir 4 anys i ell... és el meu pare!
Al segon home de la meva vida vaig deixar-li el dit gros quatre vegades més gros del que era! Va ser en una de les primeres sortides que vam fer. Érem en una sabateria i li vaig enganxar el dit amb la porta. Ell plorava i plorava... i jo cada vegada apretava més fort... Jo devia tenir 5 anys i ell... és el meu germà, que tot just començava a caminar!
El tercer home de la meva vida... una mica més i es dessagna! Va ser la primera vegada que el vaig portar a casa. El vaig deixar sol a l’habitació i li vaig dir que tornava de seguida. Quan vaig tornar, plorava desconsolat enmig d’un bassal de sang. S’havia tallat el dit. Jo tenia 15 anys i ell... és el meu cosí, que en devia tenir 2!
Són 3 dels homes de la meva vida. N'hi ha hagut més. Ben mirat, però, em sembla que els deixaré per una altra història...
diumenge, d’abril 30, 2006
De vermuts...
Després d’haver sortit divendres i dissabte fins a altes hores de la matinada i després d’haver dormit pràcticament totes les hores de sol del diumenge, em sembla que aquesta nit toca fer alguna cosa tranquil·la.Així serà més provable que demà m’aixequi a una hora prudent i tingui temps de fer alguna cosa productiva com per exemple anar a fer el vermut en alguna terrasseta: una clara, unes patates fregides amb salsa espinaler, unes olives i uns “berberetxus”... mmm...
dijous, d’abril 27, 2006
Anècdotes...
Dimecres al matí. Es desperta. A casa seva hi ha un silenci absolut. Obre els ulls i pensa “ai que bé, encara deuen ser les 5 de la matinada. Ara miraré el rellotge i serà fantàstic perquè veuré que puc donar la volta i dormir 4 hores més”. Agafa el mòbil, mira l’hora i fa un bot del llit. Són les 9:49 i comença a treballar a les 10!! I de casa seva a la feina té un trajecte de 15 minuts...
Dimecres a la nit. L’endemà és l’aniversari d’una de les seves millors amigues. Escriu un d’aquells SMS súper currats, d’aquells que fan il·lusió rebre. S’espera fins a les 12 en punt per enviar-lo. Vol ser la primera en felicitar-la. A les 12 en punt, tecleja el número de memòria i envia el missatge. Tota satisfeta i amb un somriure, deixa el mòbil a la tauleta de nit i es posa el pijama. De cop i volta, sent que la seva mare la crida des del menjador: “nena! Com és que m’acabes d’enviar aquest missatge?? No és pas el meu aniversari!!!” Ups. Agafa el mòbil i torna a enviar l’SMS. Ara sí que l’envia a qui toca. Com pot ser tan desastre?? Li agafen ganes de riure sola. Es posa el pijama i se’n va a dormir.
Dimecres a la nit. L’endemà és l’aniversari d’una de les seves millors amigues. Escriu un d’aquells SMS súper currats, d’aquells que fan il·lusió rebre. S’espera fins a les 12 en punt per enviar-lo. Vol ser la primera en felicitar-la. A les 12 en punt, tecleja el número de memòria i envia el missatge. Tota satisfeta i amb un somriure, deixa el mòbil a la tauleta de nit i es posa el pijama. De cop i volta, sent que la seva mare la crida des del menjador: “nena! Com és que m’acabes d’enviar aquest missatge?? No és pas el meu aniversari!!!” Ups. Agafa el mòbil i torna a enviar l’SMS. Ara sí que l’envia a qui toca. Com pot ser tan desastre?? Li agafen ganes de riure sola. Es posa el pijama i se’n va a dormir.
diumenge, d’abril 23, 2006
Sant Jordi
Llibres, roses, senyeres penjades als balcons, gent per tot arreu... M'agrada Sant Jordi.
Després aniré a donar una volta i, segurament, acabaré regalant-me un llibre. Encara no sé quin, hauré de triar i remenar...
Feliç diada a tothom!!
dimecres, d’abril 19, 2006
Hi ha clau per trobar un pis??
Començo a mirar pisos. Vaig amb la calma, no tinc cap pressa. Busco un pis de lloguer, de venda ja ni ho somnio. Miro per internet i els pisos de menys de 600 euros són una capsa de mistos. No vull cap mansió, tampoc no necessito un pis de quatre habitacions, però trobo que pagar gairebé 600 euros per un loft sense amoblar és un autèntic abús.
Diuen que la majoria de joves vivim com a reis a casa dels pares fins als 30 anys, que entrem i sortim quan volem i que fem el que volem. Això sí, amb la seguretat que el dia que optem per sopar o dinar a casa, tindrem un plat a taula i la roba rentada i planxada.
Què volen? Moltes vegades no tenim una altra opció. Amb un sou com el que tenim la majoria de joves, a no ser que tinguis la immensa sort que la teva família tingui alguna propietat que vulgui deixar-te o llogar-te, independitzar-se en solitari es converteix gairebé en una utopia. Algun dia tindré les claus de la meva pròpia casa?? Quina clau necessito per trobar un pis? Hauré de posar una espelma a la patrona dels impossibles?? És Santa Rita oi??
diumenge, d’abril 16, 2006
Alguns moments de Setmana Santa...
-Les vistes de Sant Martí d’Empúries...
-Una paella a Begur...
-Un tallat en una terrasseta vora el mar, a Calella de Palafrugell...
-Un passeig per “Ventdelplà” (o sigui, Breda)...
-Riure amb Shrek ...
-Una copa a Blanes...
-Un dinar a Lloret (possiblement al restaurant més fashion del poble)...
-Una tarda intentant fer “d’assessora d’imatge” per les botigues del centre de Mataró...
-Un tranquil esmorzar amb vistes al riu i la passejada pel centre històric de Girona, després de veure "l'ajuntament"...
-L'excursió i les mil voltes per trobar la plaça Catalunya de Roses...
-La façana del Museu Dalí i les butaques d’una cafeteria de Figueres...
-Les reformes que ha fet l’administració de loteria de Sant Pol...
-Recórrer la N-2 des de Figueres fins al Masnou...
El millor de tot... els copilots!!!
-Una paella a Begur...
-Un tallat en una terrasseta vora el mar, a Calella de Palafrugell...
-Un passeig per “Ventdelplà” (o sigui, Breda)...
-Riure amb Shrek ...
-Una copa a Blanes...
-Un dinar a Lloret (possiblement al restaurant més fashion del poble)...
-Una tarda intentant fer “d’assessora d’imatge” per les botigues del centre de Mataró...
-Un tranquil esmorzar amb vistes al riu i la passejada pel centre històric de Girona, després de veure "l'ajuntament"...
-L'excursió i les mil voltes per trobar la plaça Catalunya de Roses...
-La façana del Museu Dalí i les butaques d’una cafeteria de Figueres...
-Les reformes que ha fet l’administració de loteria de Sant Pol...
-Recórrer la N-2 des de Figueres fins al Masnou...
El millor de tot... els copilots!!!
dilluns, d’abril 10, 2006
Reflexions nocturnes...
Arribo a casa després d’un dia ennuvolat. Recordo que els meus pares han marxat uns quants dies i que tinc el sofà per mi sola, cosa que poques vegades passa. Mentre la pizza es cou al forn, em poso el pijama i les sabatilles. Sona el timbre del forn, trec la pizza, agafo una cervesa fresqueta i sopo. Acabo de sopar, m’estiro al sofà i em tapo amb la manta per veure Ventdelplà. S’acaba, m’aixeco, recullo la cuina i me’n vaig a dormir. Però m’agafen ganes d’escriure. I aquí estic, escrivint aquest post.
Durant les últimes 2 hores, no he fet res de l’altre món però ha estat un dels millors moments del dia. Ara agafaré un dels mil llibres que tinc pendents de llegir. Sé que m’adormiré a la segona pàgina, però és igual.
De vegades, és fantàstic estar una estona amb un mateix. Per fer coses, o per no fer absolutament res. Per pensar en tot o per no pensar en absolutament res.
Durant les últimes 2 hores, no he fet res de l’altre món però ha estat un dels millors moments del dia. Ara agafaré un dels mil llibres que tinc pendents de llegir. Sé que m’adormiré a la segona pàgina, però és igual.
De vegades, és fantàstic estar una estona amb un mateix. Per fer coses, o per no fer absolutament res. Per pensar en tot o per no pensar en absolutament res.
Crida!!
Va per vosaltres. Ja sabeu qui sou...
Hace días que te observo,
he contado con los dedos,
cuantas veces te has reído,
una mano me ha valido.
Hace días que me fijo,
no se que guardas ahí dentro
a juzgar por lo que veo,
nada bueno, nada bueno.
De qué tienes miedo,
a reir y a llorar luego,
a romper el hielo,
que recubre tu silencio.
¡Suéltate ya! y cuéntame
que aquí estamos para eso,
"pa" lo bueno y "pa" lo malo,
llora ahora y ríe luego.
Si salgo corriendo,
tú me agarras por el cuello,
y si no te escucho, ¡Grita!
Te tiendo la mano,
tú agarra todo el brazo,
y si quieres más pues, ¡Grita!
Grita - Jarabe de Palo
Hace días que te observo,
he contado con los dedos,
cuantas veces te has reído,
una mano me ha valido.
Hace días que me fijo,
no se que guardas ahí dentro
a juzgar por lo que veo,
nada bueno, nada bueno.
De qué tienes miedo,
a reir y a llorar luego,
a romper el hielo,
que recubre tu silencio.
¡Suéltate ya! y cuéntame
que aquí estamos para eso,
"pa" lo bueno y "pa" lo malo,
llora ahora y ríe luego.
Si salgo corriendo,
tú me agarras por el cuello,
y si no te escucho, ¡Grita!
Te tiendo la mano,
tú agarra todo el brazo,
y si quieres más pues, ¡Grita!
Grita - Jarabe de Palo
dijous, d’abril 06, 2006
Carretera i manta!
Torno de la tele, és tard. Estic cansada i tinc ganes d’arribar a casa. Tinc la ràdio posada. La sento però no l’escolto. De cop i volta, comença a sonar una cançó de Melendi: “voy cantando por la carretera, de copiloto llevo el sol... voy caminando por la vida, sin pausa pero sin prisa, procurando no hacer ruido y con una sonrisa...”
El semàfor de davant del Mercat de la Flor es posa vermell. Paro. Miro a la meva dreta i veig que l’home del cotxe del costat em mira amb uns ulls que estan a punt de sortir-li de les òrbites. Em pregunto què li deu passar i de sobte me n’adono: estic dins del cotxe amb les finestres pujades, la música a tota hòstia i cantant com una boja. Però m’és igual. Que miri. Quan vaig sola, m’encanta posar la música alta i cantar. Encara que desafini. I encara que els altres em mirin.
No tinc un BMW però m’encanta conduir. I el que em vindria de gust un dia d’aquests és agafar un mapa, posar el dit sense mirar on el poso i anar cap al lloc que ha marcat. Sigui on sigui. Carretera i manta. Amb bona companyia, és clar. Potser per Setmana Santa?!?!
El semàfor de davant del Mercat de la Flor es posa vermell. Paro. Miro a la meva dreta i veig que l’home del cotxe del costat em mira amb uns ulls que estan a punt de sortir-li de les òrbites. Em pregunto què li deu passar i de sobte me n’adono: estic dins del cotxe amb les finestres pujades, la música a tota hòstia i cantant com una boja. Però m’és igual. Que miri. Quan vaig sola, m’encanta posar la música alta i cantar. Encara que desafini. I encara que els altres em mirin.No tinc un BMW però m’encanta conduir. I el que em vindria de gust un dia d’aquests és agafar un mapa, posar el dit sense mirar on el poso i anar cap al lloc que ha marcat. Sigui on sigui. Carretera i manta. Amb bona companyia, és clar. Potser per Setmana Santa?!?!
dimarts, d’abril 04, 2006
Només una!!!
Els planetes es van aliniar, la meva inspiració va aflorar i s'ha produït un miracle: HE APROVAT L'EXAMEN!!!
Això vol dir que només em queda UNA ASSIGNATURA per acabar Humanitats!!! És Literatura Anglesa i l'examen serà al setembre. Al final encara resultarà que, després de mil anys, tindré dues llicenciatures!!
Sembla que tot el que m'amoïnava es va solucionant... i noto que la bola de nervis de l’estómac se m’està desintegrant per moments... té els minuts comptats!
Això vol dir que només em queda UNA ASSIGNATURA per acabar Humanitats!!! És Literatura Anglesa i l'examen serà al setembre. Al final encara resultarà que, després de mil anys, tindré dues llicenciatures!!
Sembla que tot el que m'amoïnava es va solucionant... i noto que la bola de nervis de l’estómac se m’està desintegrant per moments... té els minuts comptats!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)