Anna Palà

Molts dels que som ara aquí, coneixíem a l’Anna periodista, coneixíem la vessant de l’Anna cap d’informatius de Televisió de Mataró. I sabem com era treballar amb ella. Creia fermament en el periodisme local i l’exercia amb empenta, responsabilitat, pluralitat i independència. Però sobretot, les seves obsessions eren la rigorositat i l’autoexigència. Així treballava i així feia treballar: ens exigia, sobretot, rigorositat. No hi havia cosa que li fes més ràbia que les patinades per no haver contrastat una dada o, senzillament, per haver-te despistat: ai de tu que colessis un negre en una notícia o que t’equivoquessis a l’hora de dir un nom o un lloc!!! Això, aquests cops de geni, la feien respectada. I també feia que estiguessis per la feina i que, quan et posaves a escriure una notícia, la repassessis 30 vegades abans de donar-la per bona.

Però l’Anna, a més de ser respectada pels companys de feina i de professió, també era molt respectada entre els polítics. Era una gran entrevistadora. Feia unes entrevistes brillants. Atrevides. Punyents i molt incisives. Era capaç de posar contra les cordes al que se li posés al davant. Tan era si estava entrevistant un regidor, l’alcalde, el president de la Generalitat o un ministre. Tan era si li despertava simpatia o antipatia. I tan era el nivell d’oratòria de l’entrevistat. Sense perdre la compostura, i amb aquell somriure sorneguer, l’Anna els apretava fins que en treia tot el suc.

Sigui com sigui, és indubtable que l’Anna deixa una gran petjada en el món del periodisme local i comarcal. Però sobretot deixa una gran petjada a la tele. Ella i en Bis van treballar colze a colze i van fer de TVM el seu projecte vital. No tenien ni horari ni calendari. Precisament l’última vegada que ens vam veure amb l’Anna, era a casa dels seus pares, a Cabrils, i en vam estar parlant. Feia més de 15 anys que feia un horari “infecte”, com deia ella: de 10 del matí a 10 de la nit. No cal dir que, si no és per una gran vocació, poca gent aguanta aquest horari que no et permet fer pràcticament res més. Però ella ho havia triat així i estava contenta d’haver-ho donat tot per la tele.

Des del primer moment, l’objectiu de Anna va ser convertir la informació en la columna vertebral de TVMataró. I el llegat que ens deixa, és haver convertit el 24hores en un referent informatiu local i comarcal. Un llistó que, encara que vinguin temps difícils, els que venim darrere, hem de mantenir i intentar pujar més amunt. És el millor homenatge que podem fer-li a l’Anna. I també a en Bis.

Canvis als informatius de TVM!

El 24 hores de Televisió de Mataró s'avança una hora i canvia sensiblement el seu format. Ara és més curt, més intens i més dinàmic!

Ara, cada dia a partir de les 20.15. I per qui no pugui veure'l en directe, es torna a emetre sobre les 23.00, a les 8.00, a les 11.00 i a les 14.15!

A més del 24hores, neixen dos programes nous dels serveis informatius.
Aquest divendres a les 22.30 s'estrena Òptica. Un programa per analitzar l'actualitat de la setmana des de l'òptica dels periodistes de la comarca. Un programa que dirigeix i condueix l'Oriol Burgada.
El 17 de març s'estrenarà un informatiu cultural per explicar-vos totes les activitats culturals del cap de setmana. Un programa que conduirà la Núria Peidro.

Feliç 2008!!!!

Aquesta nit tenim l'oportunitat de tancar la porta als mals moments del 2007... i també d'esperar que el 2008 vingui carregat d'il·lusió, salut, amor, bones notíces i bons moments!

Bon any a tots!!!!

I ja en van...

...28!!!

Pànic

Quin neguit. Quins bots. Quina tensió. Quina por. Quin pànic! I quan s'acaba la pel·lícula, l'estat de shock encara dura una estona...

Brussel·les

Sabíeu que a Brussel·les hi ha 1200 periodistes acreditats? Són més que a la Casa Blanca.

Que una setmana al mes tots els eurodiputats (gairebé 800), els funcionaris, la documentació, portaveus, premsa etc es traslladen a Estrasburg? I que això costa 90 milions d'euros cada any?

Sabíeu que en Zapatero arriba tard a les reunions i marxa abans perquè no sap idiomes i així s'estalvia el mal tràngol de saludar a la resta d'assistents?

Sabíeu que a la Comissió Europea a les 7 de la tarda ja no hi queda ni el segurata i que el risc de quedar-se tancat a dins és força elevat? (ens hi vam quedar tancats durant 20 minuts...)

Sabíeu que els eurodiputats tenen un llit al seu despatx? Si es troben amb el cas d'allò de "treballo tantes hores que només em falta quedar-me a dormir a la feina" no cal que busquin hotel.

Són algunes de les coses més curioses de les que he après durant un viatge llampec a Brussel·les organitzat per la Comissió Europea. Hi hem anat una vintena de representants de televisions locals de tot Catalunya. Els corresponsals catalans ens han explicat com treballen i com és el seu dia a dia. Comissaris i portaveus de les institucions europees ens han fet xerrades sobre la fundació i funcionament de la UE. Sobre la política multilingüística, la política exterior, la política d'immigració i sobre la política de seguretat i terrorisme. Sobre els recursos periodístics i audiovisuals de què disposen els periodistes. També hem fet xerrades amb dos eurodiputats: Ignasi Guardans i Raül Romeva.

Ha estat profitós. Curt i dens, sense temps per aprofundir, però molt interessant!!!

PD. Les fotos, properament...

Carnestoltes?!?

Comença a arribar el fred. Obres l'armari i no saps què posar-te. Vols posar-te aquella samarreta però tens por de tenir fred. Vols estrenar aquell jersei nou, però et fa por tenir calor.

A l'hora de sortir de casa també dubtes. No saps si agafar una jaqueta. Tens por de ser una exagerada perquè veus que fa sol. Però... i si fa fresca? El que sí que saps és que, facis el que facis, segur que la cagues. Si agafes la jaqueta, el més provable és que la portis amunt i avall tot el dia i et faci més nosa que servei. Però si no l'agafes, segur que la temperatura baixa sense avisar i, llavors, et penediràs d'haver-la deixat a casa.

Finalment, amb jaqueta o sense, surts al carrer. I veus gent amb sandàlies. Gent amb sabates d'entretemps. Gent amb botes fins als genolls. Gent amb pirates. Gent amb faldilla i mitges gruixudes. Gent amb tirants. Gent amb màniga curta. Gent amb camisa. Gent amb diverses capes de samarretes per anar posant i treient. Gent amb un jersei lligat a la cintura. Gent amb jaqueta de pell i bufanda.

I tota aquesta gent, tan la que es resisteix a desar la roba d'estiu com la que es deleix per recuperar i/o estrenar la d'hivern, està passejant a la mateixa hora pel mateix lloc. N'hi ha que, cansats de dubtar, han optat per no triar. I s'han posat botes, mitges gruixudes i tirants. O s'han posat la camisa, la jaqueta i les sandàlies. O qualsevol altra combinació estranya, d'aquelles que només es veuen en aquesta època.

Perquè és el que té aquesta època de l'any. Que sovint, hi ha més gent disfressada ara que per Carnestoltes!