diumenge, de novembre 26, 2006

Tal dia com avui...

... m'hi vaig tirar de cap. Incitada en gran part per l'Oriol, vaig acabar deixant la vergonya de banda i al final em vaig decidir a fer-ho. I sembla mentida però d'això ja fa un any. Ja ha passat un any d'aquella tarda de dissabte en què vaig estar tres hores per escriure el meu primer post! I la veritat és que em sembla increïble haver mantingut aquest bloc més o menys actiu. Tot i que és evident que va a temporades, i que hi ha èpoques en què escric més sovint que en d'altres, el dia que el vaig obrir pensava que no tindria res per explicar. O que em cansaria d'explicar les meves històries. O que la gent es cansaria de llegir-les.

Però ves quina cosa: ja ha passat un any, he escrit gairebé 100 posts (aquest és el núm 98), i el blog ha tingut gairebé 15mil visites úniques (14.958, exactament) i més de 36mil pàgines vistes (36.354, exactament).

Així que, a tots els que llegiu les meves històries, tan si en sou seguidors fidels com si no ho sou, tan si entreu en aquest blog de tant en tant com si només hi heu arribat per accident, tan si ens coneixem personalment com si no, moltíssimes gràcies!!! Per part meva, procuraré seguir escrivint!

dimecres, de novembre 22, 2006

Patir en silenci

Entrevisto tres dones maltractades i torno a la tele amb el cor encongit. Tenen edats diferents, aspectes diferents, estils diferents i caràcters diferents. Possiblement l'única cosa que tenen en comú és l'infern que han patit durant anys. Totes tres han patit maltractaments psicològics i, dues d'elles, també físic. Totes tres van acabar marxant (o fugint) de casa, però només una ha tingut valor d'anar-ho a denunciar als Mossos d'Esquadra.

M'expliquen que havien aguantat durant tant de temps aquesta situació perquè pensaven que la culpa era seva. Que eren unes exagerades i unes histèriques. Que no n'hi havia per tant perquè discutir-se és normal. Em diuen que ho explicaven a la gent del seu voltant i que no les prenien en sèrio perquè la seva parella les "estimava molt". La més jove, de 29 anys, explica que els seus amics li havien arribat a dir que "alguna cosa deus fer per treure'l de polleguera".

I penso que si m'ha impactat tant el que m'expliquen és perquè a tots plegats ens falta molta conscienciació. I em sembla que la manera més eficaç d'aconseguir-la és escoltant casos reals explicats en primera persona. Estem farts de sentir notícies sobre violència contra les dones. De llegir titulars sobre parelles o ex parelles que han matat la dona. Però ens passa el mateix que amb els accidents de trànsit: són una cosa que sempre passa als altres. No som conscients que a la porta del costat una dona pot estar patint maltractaments físics o psicològics.

dissabte, de novembre 18, 2006

Exclusiva!

- Eli! Que dormies?
- Mmmm... sí... és clar... has vist les hores que són?
- Doncs ja et pots anar despertant. Tinc una exclusiva.
- Què ha passat?
- Que l'Artur Mas serà el proper president de la Generalitat.
- Sí, clar... i jo ahir vaig sopar amb en George Clooney. No et fot. Què has begut per esmorzar?
- Tia no em prenguis per boja, que t'ho dic de veritat!
-Però què dius Maria? A quin món vius? Si fa quasi quinze dies que van acordar reeditar el tripartit... el president serà en Montilla i es dirà govern d'Entesa...
- Que et dic que no. Això és el que es pensa tothom. I no serà així, però és un secret. Tu fes-me cas i ja ho veuràs.
- Maria...
- Que ho dic de veritat. M'ho han dit les meves fonts. No sóc periodista però també en tinc eh?? Bueno tu mateixa, ja veuràs com en Mas acabarà sent president.
- Vale, vale, sí... bueno segueixo dormint eh??

(Res a veure amb la realitat. Només és un somni molt surrealista que vaig tenir l'altre dia. De fet, últimament somnio coses força estranyes... tot i que el més estrany de tot és que l'endemà sóc capaç de recordar el somni!)

dimecres, de novembre 15, 2006

La llarga espera

- Espera't un moment. Ui, ara no ens funciona l'ordinador. No t'ho puc mirar. Torna a trucar demà, a veure si hi ha més sort.
- No guapa! Encara no te'n puc dir res! Hauràs de trucar d'aquí a un parell de dies...
- Sembla que va bé, però torna d'aquí a una setmana...
- Ui! T'hauràs d'esperar uns 4 dies...
- Torna a trucar dijous...
- Tranquil·la, que això està col·lapsat i fins d'aquí a un mes com a mínim dubto que et truquem...

Són algunes de les respostes d'aquest tipus que he rebut durant l'últim mes. Heu esperat mai alguna resposta? És fatal... santa paciència! Espero no desesperar-me durant aquesta llarga espera... que ja comença a semblar eterna!

diumenge, de novembre 05, 2006

Reflexions post-electorals...

Sembla que està tot gairebé decidit i que tornarem a tenir tripartit (ves per on, m'ha sortit un rodolí). Jo no sóc una experta en política ni molt menys però tenia ganes d'intentar fer una anàlisi dels resultats electorals... i aquí el teniu:

-Mas i CiU: sembla ser que l'Artur Mas es tornarà a quedar per vestir Sants. Si jo fos ell i m'hagués de quedar a l'oposició per segona vegada consecutiva (i aquesta havent guanyat per 11 escons), m'agafaria una depressió. Però les regles del joc són aquestes: no guanya qui guanya, sino qui millor pacta! I CiU ha fet una campanya massa agressiva. No es pot anar tan de sobrat, no es pot deixar la gent a l'alçada del betum i després anar-los a buscar i ensabonar-los perquè et facin President.

-Montilla i el PSC: les urnes van dir que no volien en Montilla com a President. L'elevada abstenció socialista i la fuita de vots cap a IC-V així ho demostra. Primera conclusió: el PSC l'ha cagat amb aquest candidat. Al meu entendre, si haguessin posat com a presidenciable a algú de la corda maragallista-catalanista i haguessin explicat l'acció de govern que han dut a terme (en comptes d'obviar-la com ha fet en Montilla), haurien triomfat.

-Carod i ERC: en Carod hauria d'anar fent un pensament. Crec que és un polític cremat que, si després de treure els 8 diputats a Madrid hagués marxat cap a caseta, hauria quedat com un senyor. Però el cas és que encara s'arrossega. I tal i com van les negociacions, ERC tornarà a ser un partit de govern i en Carod hi tindrà un pes important. Doncs esperem que els republicans n'hagin après i que no la liïn tant!!!

-Piqué i el PP: Bé, poc a dir. Simplement que segueixen sent la quarta força al Parlament. No seran decisius i encara quedaran més al marge de tot plegat.

-Saura i IC-V: en Saura és l'únic que estava content de veritat la nit de les eleccions. I també és l'únic que des del primer moment va dir amb qui volia pactar. IC-V ha estat el partit del tripartit que menys soroll ha fet, i ha estat l'únic partit del tripartit que ha guanyat diputats. Per alguna cosa deu ser. Ara, el líder de l'esquerra intel·ligent deu estar esperant a que en Montilla i en Carod el truquin per tornar a posar en marxa el govern catalanista i d'esquerres.

-Rivera i Ciutadans: La gran sorpresa. Seran la cirereta del pastís. Poc s'ho pensaven que treurien 3 diputats. De fet, poc ens ho pensàvem tots.

-L'abstenció: anem de mal en pitjor. La gent està cansada de la classe política. Segur que tots coneixem a més d'un que no va anar a votar argumentant que "és perdre el temps" perquè "tots els polítics són iguals i faran el que els hi roti". I aquests comentaris, cada vegada són més freqüents. Polítics, sigueu del color que sigueu, feu-vos-ho mirar perquè teniu un gran repte: aconseguir que la gent es torni a interessar per la política.