dimarts, d’abril 24, 2007

Canvi d'imatge

Dino corrent perquè vull anar a la perruqueria i, com que no donen hores, si no hi arribo a les 3 en punt m’hauré d’esperar. Mentre vaig cap a la perruqueria, penso que ja fa massa temps que vaig igual i que podria fer un canvi radical de pentinat. Diré al perruquer que m’aconselli què puc fer-me.

Arribo a la perruqueria i tinc sort. No m’ha passat ningú al davant. Em renten el cabell i, tot seguit, m’asseuen en una d’aquelles cadires davant del mirall. Em posen aquella bata horrible i, mentre em pentinen per començar a tallar, em pregunten “què t’has de fer?”. M’agafa la por. Em miro al mirall i gairebé m’espanto. Només em passa a mi o tothom es veu molt molt molt lleig i horrible en aquests miralls i amb aquestes pintes??

Mitja hora més tard, acaben de tallar-me els cabells. Un cop més, he entrat a la perruqueria amb la idea de fer un “gran” canvi d’imatge i, quan he sortit, només m’havia tallat les puntes. Ja té raó el meu pare ja, quan em diu “i per tallar-te les puntes havies de muntar tan de número???”

divendres, d’abril 13, 2007

En definitiva...

la veritat és de que... si ens estàs veient segur que rius de nosaltres i segur que penses que som uns exagerats, que no n’hi ha per tant. Segur que diries “escolta noia, no cal que ploris, que et penses que no et moriràs mai tu o què?”. Bis, geni i figura fins a l’últim moment. I sobretot, valent. La teva manera de veure la vida, la teva manera d’enfrontar-te a la malaltia i a la mort són admirables i dignes d’elogi. Tots n’hauríem d’aprendre.

Des del primer moment, des que vaig venir a parar a la tele, m’hi he sentit com a casa. Deixes un projecte a mitges i et devem tirar-lo endavant. I l’hem de tirar endavant seguint la filosofia amb què vas crear la tele. Tenies un esperit i una manera de fer les coses que, poc o molt, ens has encomanat a tots: treballar amb rigor i independència. I ho seguirem fent malgrat el buit que deixes.

Moltes gràcies per tot. Gràcies per haver-me obert les portes de TVM i per haver confiat en mi des del primer moment. Gràcies per haver-me ajudat a conèixer una mica més aquesta ciutat que tant t’estimaves. I gràcies també per haver-nos deixat tantes anècdotes que, quan hagi passat el dolor, ens tornaran a fer riure a carcajades! Bis, per tot, moltíssimes gràcies.

diumenge, d’abril 08, 2007

Reaccions

Són curioses les reaccions que tenim de vegades davant certes notícies. Ahir me'n van donar una d'aquestes que et sorprèn. De fet, si ho penso bé, no m'hauria d'haver sorprès... però ho va fer.

No sé pas quants anys feia que no sabia res de la seva vida. En qualsevol cas, en fa molts. La notícia que em van donar és bona i no afecta en absolut el transcurs de la meva vida diària. Per tant, i tenint en compte aquestes 3 premises (fa anys que no en sabia res, és una bona notícia i no afecta la meva vida), el més lògic hauria estat alegrar-me'n i no haver-hi tornat a pensar. I me n'he alegrat, però sí que hi he tornat a pensar. Em va tocar la fibra. Tots tenim un punt dèbil.