Són curioses les reaccions que tenim de vegades davant certes notícies. Ahir me'n van donar una d'aquestes que et sorprèn. De fet, si ho penso bé, no m'hauria d'haver sorprès... però ho va fer.
No sé pas quants anys feia que no sabia res de la seva vida. En qualsevol cas, en fa molts. La notícia que em van donar és bona i no afecta en absolut el transcurs de la meva vida diària. Per tant, i tenint en compte aquestes 3 premises (fa anys que no en sabia res, és una bona notícia i no afecta la meva vida), el més lògic hauria estat alegrar-me'n i no haver-hi tornat a pensar. I me n'he alegrat, però sí que hi he tornat a pensar. Em va tocar la fibra. Tots tenim un punt dèbil.
3 comentaris:
ja veig que donde hubo retubo!
jejej
quan es casa?....
Eli,
suposo que no n’hi ha prou de comprendre les coses per a dominar-les. De vegades la fibra tremola sense més ni més, per un record que brilla on menys ens esperem: una música que passa volant, una volva de neu que es desfà en el nas, el gust del darrer iogurt compartit... Ai els punts dèbils!... que humans, que bonics, quanta curiositat que generen... Tot passa, i vés a saber el que queda.
Publica un comentari a l'entrada