Això ja s’acaba. Després de setmanes (o millor dit, mesos) d’estrès, bogeria, males notícies, cansament, readaptacions i sentiments i sensacions totalment contradictoris, arriba l’hora de tancar la paradeta. La muntanya russa dels últims mesos ha culminat amb la setmana de Santes, en què totes aquestes sensacions s’han multiplicat exponencialment pels nervis de l’Especial Santes de TVM, la calor, la son, el cansament acumulat i la ressaca. Al final, i a poques hores per fer l’últim programa però, el balanç és satisfactori. Hi hem posat el coll i, tot i que evidentment hi ha coses millorables, crec que hem fet un salt endavant.
Demà comencem unes vacances més que merescudes. Arriba l’hora de parar el despertador, de voltar, de tenir temps per la família i els amics..., de fer maletes, de llegir a la sombreta, d’anar a sopar a un restaurant de puta mare, d’anar a la platja, de cansar-se de no fer res... Després vindrà el sant tornem-hi, però ara... toca desconnectar i disfrutar!!! És fantàstic!!!
Bones vacances a tothom!
Em dic Elisabet Solsona i vaig néixer el 16 de desembre de 1979. Sóc del Masnou i visc i treballo a Mataró. Sóc llicenciada en Periodisme i també en Humanitats(per fi!!), però sóc periodista de professió, vocació i devoció. Crec en la funció i necessitat del periodisme local i per això estic per la seva dignificació. He estat 5 anys a Televisió de Mataró i actualment treballo a Mataró Ràdio com a cap d'informatius.
diumenge, de juliol 29, 2007
diumenge, de juliol 08, 2007
Recordar...
Treballar, treballar i pensar en la feina. Estar nerviosa, irascible, susceptible, de mal humor i mig desquiciada. Així he estat durant moltes setmanes. I en el moment més necessari, he fet un parèntesi que ha estat com un bàlsam.
El cap de setmana passat vam marxar a Tossa i aquelles 48 hores em van servir per desconnectar, tranquil·litzar-me i tornar a agafar forces. Vam fer coses no habituals com jugar a pimpom o a bolos però d'altres que acostumem a fer, com ara prendre el sol, xerrar pels descosits i procurar fer àpats com si fóssim marqueses. Però vam riure com a boges i ha estat la millor teràpia.
I la veritat és que ha funcionat. Aquesta setmana que ara s'acaba m'ho he pres tot d'una altra manera. Amb més calma i més tranquil·litat, procurant no estressar-me més del necessari. Perquè l'escapada m'ha servit per recordar que hi ha vida més enllà de la feina. I que hi ha moltes coses vitals per a la salut mental: estar amb la família, amb els amics, descansar, anar a la platja, llegir, organitzar un sopar a casa amb les amigues, gaudir d'una bona mariscada improvisada... tot això és meravellós i m'ho estava perdent!!!!
El cap de setmana passat vam marxar a Tossa i aquelles 48 hores em van servir per desconnectar, tranquil·litzar-me i tornar a agafar forces. Vam fer coses no habituals com jugar a pimpom o a bolos però d'altres que acostumem a fer, com ara prendre el sol, xerrar pels descosits i procurar fer àpats com si fóssim marqueses. Però vam riure com a boges i ha estat la millor teràpia.
I la veritat és que ha funcionat. Aquesta setmana que ara s'acaba m'ho he pres tot d'una altra manera. Amb més calma i més tranquil·litat, procurant no estressar-me més del necessari. Perquè l'escapada m'ha servit per recordar que hi ha vida més enllà de la feina. I que hi ha moltes coses vitals per a la salut mental: estar amb la família, amb els amics, descansar, anar a la platja, llegir, organitzar un sopar a casa amb les amigues, gaudir d'una bona mariscada improvisada... tot això és meravellós i m'ho estava perdent!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)