dijous, de juny 29, 2006

"¿No te sientas?"

- "no, que se m'embruten los zapatos"

... va dir ell a la platja d'un poble estrany mentre mirava els focs artificials, uns focs artificials que després va qualificar de "quatre cebetes" mentre per dins segur que pensava que havien estat fantàstics...

dimecres, de juny 28, 2006

Hoy puede ser un gran día!

Em llevo més aviat del que és habitual i, abans d'anar a la feina, estenc la roba i aprofito per ordenar l'habitació, que falta li feia. Agafo el cotxe i vaig cap a la feina. Després d'escoltar el butlletí de les 10 a Catalunya Ràdio, canvio d'emissora i comencen a sonar cançons que m'acaben de despertar i em fan pensar que avui pot ser un gran dia i que només són les 10 del matí.

I efectivament, el dia segueix bé. A dos quarts d'onze estem menjant pastetes i brindant amb cava per celebrar l'aniversari de l'Anna Palà i, una hora més tard, la Betty em diu que avui fa un any que va tenir un greu accident del qual va sortir-ne ilesa. Així que, com diu ella, avui fa un any que va tornar a néixer i s'ha de celebrar por todo lo alto! I ho celebrarem aquesta mateixa nit: anirem a la platja a veure el castell de focs de la Festa Major del Masnou i després ens quedarem per fent poble fins que el cos digui prou!!

Hoy puede ser un gran día... plantéatelo así!

dimarts, de juny 13, 2006

Queden exactament 5 dies pel referéndum de l’estatut. Durant aquesta campanya, he fet el seguiment de 2 partits per TVM: un del SÍ i un del NO. No m’havien de convèncer de res perquè ja tenia clar què votaria abans que comencés la campanya, però sempre va bé escoltar les raons i argumentacions de totes dues bandes. Després de gairebé dues setmanes, m’he reafirmat en la posició de votar SÍ:

-Potser aquest estatut no és el millor que podríem tenir, d’acord.
-Potser aquest estatut té poc a veure amb el del 30 de setembre perquè a Madrid s’ha retallat més del que ens hauria agradat, d’acord.
-Potser Catalunya hauria d’haver estat reconeguda com a nació a l’articulat i no només al preàmbul (i per tant sense valor jurídic), d’acord.
-Potser es podria haver pactat un millor finançament, d’acord.

Però sigui com sigui, l’estatut que votarem el proper diumenge és millor que l’actual perquè:

-És un estatut que equipara el català amb el castellà.
-És un estatut que reconeix Catalunya com a nació (encara que només sigui al preàmbul, ja és un pas)
-És un estatut que dóna més competències a la Generalitat.
-És un estatut que permetrà fer front a les necessitats que té actualment Catalunya i que, evidentment, no són les mateixes que hi havia el 1979.
-És el millor estatut que es podia aconseguir perquè s’ha tramitat en el millor moment, amb una conjuntura política difícilment millorable.

I també vull afegir una última cosa. És innegable que la campanya del referèndum s’ha convertit, en part, en una pre-campanya de les autonòmiques i, per això, segur que els resultats de diumenge seran interpretats en clau partidista. Suposo que és normal. Però independentment d’això, cal que tothom tingui clar que el dia 18 no votem a cap partit. El dia 18 votem un text que ha de millorar Catalunya. Per tant, encara que faci bon temps i vingui de gust anar a la platja, cal trobar un moment per passar per les urnes i exercir el nostre dret democràtic per dir que SÍ que volem aquest nou estatut.

I és que de fet, em sembla que entre els partits del NO, n'hi ha uns que demanen un vot contrari que ni ells mateixos es creuen. L'última prova és l’actitud que va tenir Carod-Rovira durant el debat de TV3 d'abans d'ahir . Va quedar-se sense arguments davant d’Artur Mas. Un Artur Mas i un Miquel Iceta que van escombrar la resta de líders polítics.

dijous, de juny 08, 2006

Capgrossades (I)

- Has vist el cartell de Les Santes?
- Sí... a tu t’agrada?
- I a tu?

Segur que aquesta conversa la sentirem tots més d’una vegada i de dues fins que comencin Les Santes. L’etern debat al voltant del cartell. L’etern debat entre defensors i detractors. Un debat que es repeteix any rera any i que, normalment, no porta enlloc. De fet, no deixa de ser una capgrossada. Però crea ambient i escalfa motors. Aquest any, a més a més, i per primera vegada a la història, la seva autora ha cobrat 2000 euros. Més enllà de si és una decisió encertada o no, és una decisió que afegeix més llenya al foc.

Des de la meva condició de masnovina (i mataronina d’adopció), em sorprèn la bogeria que envolta les Santes. Em sorprèn que durant dos mesos, a més a més del debat del cartell, se’n generin altres com per exemple si les Santes són del 25 al 29 o comencen el 23. Que si les Santes han de ser un pol d’atracció de gent d’altres municipis o si han de ser només de i per Mataró. Que si són la festa major de tot Mataró o només de Mataró Centre.
També em sorprèn que hi hagi gent que s’autoanomeni “santeros”. I, sobretot, em sorprèn que els mataronins visquin tant les Santes i se les sentin tan seves. Perquè això sí que ho tenen. Els mataronins poden criticar-les tant com vulguin. Però que no vingui ningú de fora a criticar eh?? perquè llavors sí que tots les defensaran a mort!!!

Confesso que he viscut poques Santes, però les meves immersions han estat intenses. Sobretot la de l’any passat. De la mà d’uns grans mestres santeros, vaig “empapar-me” de Santes per presentar el programa de TVM i no cagar-la (el fet que una masnovina presentés l’especial Santes també va generar debat, oi Rodri??). Va ser una setmana de bojos que em va deixar esgotada, però ho repetiria tantes vegades com calgués. Perquè en el fons, i encara que em sorprenguin tots aquests debats i els qualifiqui de collonades o capgrossades, envejo aquesta bogeria i aquesta passió que teniu per la vostra festa major. Us asseguro que això no passa a tot arreu!!!

Per cert... us agrada el cartell o què? (El senyor Blogger no me'l deixa penjar, després ho tornaré a provar!!)

dilluns, de juny 05, 2006

El verano ya llegó

- Somriures i bon humor generalitzat...
- Cares i cossos cada vegada més morenos i més guapos...
- Calor...
- Cançons noves i enganxoses que es posen de moda...
- Ganes de fer coses i de sortir a prendre l’aire. Per exemple? una cerveseta en un xiringuito en plegar de la feina...
- Agafar la tovallola i anar a la platja a desconnectar del món mentre prens el sol...
- Una capbussada al mar...
- ... i començar a pensar on aniràs de vacances!

Ja ha arribat l’estiu!!!

dijous, de juny 01, 2006

Será maravillosoooooo

Me’n vaig a Mallorca. I me’n vaig amb la Joana, una gran amiga que vaig fer a Periodisme. Se’m va presentar el dia que ens vam matricular i l’endemà ja no m’enrecordava de la seva cara. Molt típic de mi. I, tenint en compte que ella acabava d’aterrar des de Lleida, vaig demostrar molt poca delicadesa. Sempre m’ho retreu i jo sempre li dic que sóc molt despistada.

Hem compartit moments de tot. Si n’hagués de triar un, però, possiblement triaria el seu casament. El seu casament i la nit abans. També em va fer moltíssima il·lusió quan em va demanar que fes un escrit per llegir a la boda.
És una persona d’aquella que es desviu pels altres (excepte el dia que vaig dormir a casa seva com una homeless, només tapada amb la jaqueta de pell!!!).

En fi, que no em vull posar pastelosa però m’agrada que la distància física que existeix sigui només això, una distància física. Ara fa temps que no ens veiem, però aquest cap de setmana ens posarem al dia de tot perquè deixa el seu marit a Lleida i marxem totes dues a Mallorca. A prendre el sol, a desconnectar de tot i a xerrar pels descosits!!