dimarts, de juny 13, 2006

Queden exactament 5 dies pel referéndum de l’estatut. Durant aquesta campanya, he fet el seguiment de 2 partits per TVM: un del SÍ i un del NO. No m’havien de convèncer de res perquè ja tenia clar què votaria abans que comencés la campanya, però sempre va bé escoltar les raons i argumentacions de totes dues bandes. Després de gairebé dues setmanes, m’he reafirmat en la posició de votar SÍ:

-Potser aquest estatut no és el millor que podríem tenir, d’acord.
-Potser aquest estatut té poc a veure amb el del 30 de setembre perquè a Madrid s’ha retallat més del que ens hauria agradat, d’acord.
-Potser Catalunya hauria d’haver estat reconeguda com a nació a l’articulat i no només al preàmbul (i per tant sense valor jurídic), d’acord.
-Potser es podria haver pactat un millor finançament, d’acord.

Però sigui com sigui, l’estatut que votarem el proper diumenge és millor que l’actual perquè:

-És un estatut que equipara el català amb el castellà.
-És un estatut que reconeix Catalunya com a nació (encara que només sigui al preàmbul, ja és un pas)
-És un estatut que dóna més competències a la Generalitat.
-És un estatut que permetrà fer front a les necessitats que té actualment Catalunya i que, evidentment, no són les mateixes que hi havia el 1979.
-És el millor estatut que es podia aconseguir perquè s’ha tramitat en el millor moment, amb una conjuntura política difícilment millorable.

I també vull afegir una última cosa. És innegable que la campanya del referèndum s’ha convertit, en part, en una pre-campanya de les autonòmiques i, per això, segur que els resultats de diumenge seran interpretats en clau partidista. Suposo que és normal. Però independentment d’això, cal que tothom tingui clar que el dia 18 no votem a cap partit. El dia 18 votem un text que ha de millorar Catalunya. Per tant, encara que faci bon temps i vingui de gust anar a la platja, cal trobar un moment per passar per les urnes i exercir el nostre dret democràtic per dir que SÍ que volem aquest nou estatut.

I és que de fet, em sembla que entre els partits del NO, n'hi ha uns que demanen un vot contrari que ni ells mateixos es creuen. L'última prova és l’actitud que va tenir Carod-Rovira durant el debat de TV3 d'abans d'ahir . Va quedar-se sense arguments davant d’Artur Mas. Un Artur Mas i un Miquel Iceta que van escombrar la resta de líders polítics.

13 comentaris:

Judith ha dit...

En general, els que defensen el "No" no han sabut trobar arguments convincents, oi?

Anònim ha dit...

Es normal rebre l´Estatut a casa teva 6 dies abans de votar? Tothom té temps de llegir-s'ho? (per cert,es fa molt poca referència a un problema social tan important que tenim com és l´habitatge)

En quant al debat de l´altre dia de TV3 es parla més de les formes,de reunions inapropiades,suposats pactes i nous caps de govern...que del contingut i millora o no de l' Estatut. Espero amb ganes el proper debat a tv3.

De moment, la forma de crear aquest nou estatut , ha mostrat inseguretat i desconfiança!Si volem un SÍ parlem clar, si volem un NO diguem-ne totes les raons ....em quedo a dia d´avui amb: Vot en blanc!!

Sarunas

dErsu_ ha dit...

Jo crec (qui sap si amb raó o no) que el pitjor d'aquest estatut és que ens tanca una porta. Que ens diu que això és el que tindrem demà i demà passat, i l'altre, i l'altre, així fins d'aquí vint, vint-i-cinc o trenta anys. És a dir, que la nostra generació ja no podrà aspirar a gaire més. I total, per quatre avenços que es podien haver aconseguit sense un estatut nou. Un finançament que va en el camí del que ja es va pactar amb el PP en el seu dia, unes competencies que depenen de lleis estatas. Quatre grans temes hi havien a l'estatut, el finançament, el reconeixement com a nació, el blindatge de competències i la bilateralitat amb l'estat; i tots quatre (tots quatre, no un ni dos, sinó els quatre), ai las, han caigut.

Tant de bo, però, m'equivoqui.

PD. Algú que hi entengui em pot explicar perquè en el text diu que tothom té l'obligació de conèixer el castellà (tothom), i els ciutadans de catalunya el català (ciutadans de catalunya, no pas tothom)? A que vé aquesta distinció? Què potser és un parany perquè els de sempre puguin continuar amb el seu monolinguisme?

Anònim ha dit...

Per coherència, per seriositat, per responsabilitat, perquè sempre cal negociar, perquè no val el TOT o RES, perquè cal avançar, perquè és el millor moment per fer-ho, jo també votaré Sí. I comparteixo plenament el teu post, Eli.

Elisabet

Els arguments del NO tampoc m'han convençut mai.

Anònim ha dit...

NO per dignitat.

Quina renuncia ha fet l'altra banda de la negociacio??

Anònim ha dit...

POT SER SI O POT SER NO, DEPEN DE SI FA SOL I VAIG A LA PLATJA!

Reina Violant ha dit...

Sabeu qui era en Carrasclet? Un bandoler que va organitzar milicies que recorrien Catalunya amunt i avall per defensar-la, defensar-la de l'enemic. I MOragues, si recuperés el cap que va penjar de Barcelona anys i anys PER RECORDAR QUE SEMPRE MÉS ESTAREM SUPEDITATS A EJPAÑA, què m'en dieu d'això?
Ja no val l'argument que estem anclats al passat els radicals i independentistes i que som uns utòpics. Al segle XXI existeixen Montenegros, Irlandes, Euskadis i he sentit que potser també Bosnia.
Avui sentia les caixeres del Capbrabo enfotent-se'n de l'Estatut i l'obligatorietat de saber català.
Pa que, yo hablu lu que quieru.
Cada dia seré més radical,perque aquesta gentussa no m'aporta res de res de res. RES. NO soc espanyola ni ho sere ni ho vull ser. Soc catalana i vull pertanyer a Europa no a aquesta colla de brètols ignorants i patètics, robacuartos maldestres desgraciats.
Els diners son nostres i tant de bo en Mas s'estampi per fatxenda prepotent i burgès.
NO és o tot ho res, es que en 25 anys aixo es tot el que pot canviar?? Doncs que trist senyors i senyores, potser que m'en vagi a escoltar Estopa i m'acostumi al xarneguisme, que deu ser el futur de Catalunya...

Òscar ha dit...

carai, aquesta Violant I de Catalunya i II de Comafosca, com desbarra... A veure, no estic massa d'acord amb els teus arguments a favor del sí. Em deixes que te'ls desmunti?

-És un estatut que equipara el català amb el castellà.
- Cony, i hem d'estar contents d'això? Jo penso que això ja era un fet o, com a mínim, un dret. Ara he d'estar content perquè m'ho escriuen en un paper?

-És un estatut que reconeix Catalunya com a nació (encara que només sigui al preàmbul, ja és un pas)
-Això és també gairebé un insult. Cony, Catalunya és una nació, ho miris per on ho miris. Tan sols cal agafar un diccionari i mirar-ne la definició. Malauradament no és un estat. Una nació, sí.

-És un estatut que dóna més competències a la Generalitat.
- Però cap de les realment importants

-És un estatut que permetrà fer front a les necessitats que té actualment Catalunya i que, evidentment, no són les mateixes que hi havia el 1979.
- I fins ara no es feia front a aquestes necessitats? Què passa, que com que al 79 no hi havia ordinadors ni mòbils i l'estatut no ho recollia, les lleis no eren operatives?

-És el millor estatut que es podia aconseguir perquè s’ha tramitat en el millor moment, amb una conjuntura política difícilment millorable.
-Si les properes generals les ha de guanyar el PP, em plantejaré fer-me Andorrà...

Enric ha dit...

Però algú es creu encara que Catalunya és una nació?
He llegit que l'Estatut sortit del Parlament català NO apareixia per enlloc el dret d'autodeterminació que té tot poble. Ja vam començar malament.

Poc a poc des de Madrid ens han anat tombant tot el que valia la pena de l'Estatut. A sobre hem d'aguantar impresentables com l'Ybarra i en Guerra amb els seus discursets incendiaris.

Tot plegat em fa la sensació com si Espanya ens hagués clavat una bona plantofada, i a sobre hi posem l'altra galta.Els catalans som així. Un holograma de país.

Anònim ha dit...

Reina Violant, si tan catalana ets aprèn a escriure bé el català.
I a veure si respectes més la gent que t'envolta, que no vius sola a la Catalunya que t'ha vist néixer, créixer i que et dóna de menjar.

Anònim ha dit...

Ja n'hi ha prou de tanta xerrameca, qui volguir que catalunya siguir una nació com la resta, qui estigui d'acord en que no podem continuar amb la submissió a la corona dels espanyols, que comenci a valorà el preu del sacrifici, per el futur de Catalunya cal que comencen ja la lluita armada i sensa condicions, o som un país o no serem res mai de la vida

Joana ha dit...

Osti Eli, ara sí que m'has matat! Votaràs que sí?? Només pel pacte que va fer Mas amb ZP per aconseguir colar al Duran com a Ministre el dia qe guanyi CIU les eleccions al Parlament de Catalunya (o sigui, aquest novembre) ja paga la pena dir no!!

Jo votaré no però ningú me n'ha hagut de convèncer, ho he deduït tota sola: és un text per salvar el cul dels que governen a Madrid i prou, no s'acosta ni de lluny al que va votar el parlament de catalunya el 30 de setembre.

A més, si ara votem no, d'aquí a cinc anys tenim l'oportunitat de tornar a negociar un altre text. Si surt el sí, tindrem aquest panflet durant vint-i-cinc anys més, l'heretaran els nostres fills, que continuaran veient com la balança fiscal és favorable a Madrid i no a catalunya, on desembutxaquem la pasta!!
Ah, i una altra qüestió, que crec que és important pels que no vivim a l'àrea metropolitana: ningú, absolutament ningú, em garanteix que pel sol fet de viure a Lleida tingui els mateixos o drets (però sí els mateixos deures) que qualsevol altre habitant de BCN o rodalies. Jo no tinc les mateixes oportunitats que una persona que és a BCN, perquè he hagut de pagar una carrera, una amb les de major demanda, periodisme, a BCN perquè a Lleida només podem tenir Agrònoms amb cara i ulls; jo no em puc desplaçar als pobles del voltant amb transport públic perquè no tinc un servei de rodalies com Déu Mana; jo tinc un museu diocesà a la ciutat de Lleida amb unes obres que reclamen les parròquies de la Franja de Ponent que s'acabarà disgregant, perquè no és l'MNAC i Cultura suda de nosaltres; si vull una atenció mèdica com déu mana me n'he d'anar a Bcn, a la Vall d'Hebron, a Bellvitge, a Sant Joan de Déu, perquè a Lleida només tenim un hospital i no hi ha totes les especialitats...
I no diguem ja el que viu a La Pobla de Segur, a Tremp, a Tírvia o a Vielha!

Tant si surt sí com si surt no, aquests problemes els continuaré tenint, ho sé, però el no és l'única manera que veig d protestar contra uns governants que cada cop que els veig, em pregunto si deuen descansar bé per la nit, perquè la meitat de les coses que diuen, no se les creuen ni ells.

Ah, i diran el que voldran, però un deu pels que van escridassar el Rajoy. Potser no serà molt democràtic fer-ho i és donar-los arguments, però ja ho diu la dita, donde las dan, las toman.
Espavil!

Joana

Cris ha dit...

Que cadascú voti el que cregui convenient, no?! No ens hem d'escandalitzar perquè algú voti sí (quina mania en pensar que això és anticatalanista) ni perquè algú voti no (hi ha "no" més enllà del PP, i tant!).

I respecte al que diu la Joana (ets la Joana Sendra?!!! Suposo que sí!), doncs jo, que visc a Barcelona, he de pagar el doble per tot: el preu dels pisos (tant de lloguer com de compra), aparcar al carrer és un sablazo, i els preus del béns bàsics en general són força més alts. Ah! I l'AVE arriba a Lleida, però ves a saber quan ho fa a Barcelona! ;) En aquest sentit, jo tampoc tinc les mateixes oportunitats que una persona de Lleida, no?! Avantatges i desavantatges de viure a la capital; avantatges i desavantatges de viure-hi lluny. Evidentment, les coses haurien de canviar. Però no barregem coses!