diumenge, de febrer 25, 2007

El fantasma electoral...

El govern inaugura carrers i pavellons, posa primeres pedres d’ambiciosos projectes i presenta reformes de mercats que no començaran a fer-se fins d’aquí a un any i mig.

L’oposició envia un degoteig continu de notes de premsa per criticar-ho tot i apuntar-se al carro de qualsevol queixa que se sent. Uns, però, van més a remolc que els altres.

El fantasma electoral ja sobrevola la política municipal. I crec que, en aquestes circumstàncies, els polítics de tots colors, estiguin al govern o a l’oposició, perden una mica la credibilitat. M’explico. Tot el que fan perd valor perquè el 27 de maig està cada cop més a prop i, ara mateix, facin el que facin o diguin el que diguin, sembla que ens intentin vendre motos a tothora.
A aquestes alçades de la legislatura, si inauguren carrers o presenten projectes, creurem que només ho fan perquè venen les eleccions. I si critiquen qualsevol decisió que pren el govern, creurem que no ho fan simplement per fer oposició, si no perquè s'acosta el moment d'anar a les urnes. En resum, que uns i altres ens fan dir cada dos per tres allò de... "com es nota que venen eleccions!!!".

A tot això, aprofito per recomanar un blog sobre la cursa electoral a Mataró. Es diu Tenda de Campanya i l'escriuen l'Oriol Burgada i en Joan Salicrú, dos grans periodistes que dominen com pocs la seva ciutat.

diumenge, de febrer 11, 2007

La truita

Setmana 1: Venen uns amics a sopar i faig la meva primera truita de patates. Mai a la vida n'havia fet cap, així que és tot un experiment. Però surt força bé. Tots diuen que està boníssima. La millor prova que no menteixen és que, en pocs minuts, el plat és buit i la truita ha volat.

Setmana 2: Ve un amic a sopar, un amic que fa la truita de patates boníssima. Com que a mi l'altre dia també em va quedar prou bé, em poso mans a la obra. Aquesta vegada, però, em despisto mirant Mar de Fons i la truita es crema. Bé, queda literalment calcinada. Negra. Incomestible. Acabem sopant pa amb tomàquet i fuet.

Setmana 3: Venen uns altres amics a sopar. Tot i el desastre de la setmana anterior, torno a arriscar-me i faig la meva tercera truita de patates. Aquesta vegada estic per la feina. No em despisto mirant la tele. Quan comencem a sopar, reconeixen que la truita és bona i, com que tots coneixen la meva poca habilitat davant dels fogons, es riuen de mi i diuen "jajaja t'ha quedat bona eh?? podries fer un post i tot!!". I ja ho veieu, com que sóc molt obedient i últimament em falten idees per actualitzar el blog, doncs aquí estic, fent el post de la truita de patates!