diumenge, de febrer 11, 2007

La truita

Setmana 1: Venen uns amics a sopar i faig la meva primera truita de patates. Mai a la vida n'havia fet cap, així que és tot un experiment. Però surt força bé. Tots diuen que està boníssima. La millor prova que no menteixen és que, en pocs minuts, el plat és buit i la truita ha volat.

Setmana 2: Ve un amic a sopar, un amic que fa la truita de patates boníssima. Com que a mi l'altre dia també em va quedar prou bé, em poso mans a la obra. Aquesta vegada, però, em despisto mirant Mar de Fons i la truita es crema. Bé, queda literalment calcinada. Negra. Incomestible. Acabem sopant pa amb tomàquet i fuet.

Setmana 3: Venen uns altres amics a sopar. Tot i el desastre de la setmana anterior, torno a arriscar-me i faig la meva tercera truita de patates. Aquesta vegada estic per la feina. No em despisto mirant la tele. Quan comencem a sopar, reconeixen que la truita és bona i, com que tots coneixen la meva poca habilitat davant dels fogons, es riuen de mi i diuen "jajaja t'ha quedat bona eh?? podries fer un post i tot!!". I ja ho veieu, com que sóc molt obedient i últimament em falten idees per actualitzar el blog, doncs aquí estic, fent el post de la truita de patates!

2 comentaris:

cristi ha dit...

bueno nena, ahora que ya dominas el mundo de la tortilla podrias ir cambiando el menu. jejejeje.

Ferran Porta ha dit...

Doncs per no haver-ne fet mai cap fins a la setmana 1, trobo que 2-1 és un bon resultat. L'únic cop que he provat de fer una truita de patates la truita va quedar per una banda i les patates, amb un aspecte lleugerament dessolador, per l'altre. I això que encara no feien Mar de fons!