Me’n vaig a Mallorca. I me’n vaig amb la Joana, una gran amiga que vaig fer a Periodisme. Se’m va presentar el dia que ens vam matricular i l’endemà ja no m’enrecordava de la seva cara. Molt típic de mi. I, tenint en compte que ella acabava d’aterrar des de Lleida, vaig demostrar molt poca delicadesa. Sempre m’ho retreu i jo sempre li dic que sóc molt despistada.
Hem compartit moments de tot. Si n’hagués de triar un, però, possiblement triaria el seu casament. El seu casament i la nit abans. També em va fer moltíssima il·lusió quan em va demanar que fes un escrit per llegir a la boda.
És una persona d’aquella que es desviu pels altres (excepte el dia que vaig dormir a casa seva com una homeless, només tapada amb la jaqueta de pell!!!).
En fi, que no em vull posar pastelosa però m’agrada que la distància física que existeix sigui només això, una distància física. Ara fa temps que no ens veiem, però aquest cap de setmana ens posarem al dia de tot perquè deixa el seu marit a Lleida i marxem totes dues a Mallorca. A prendre el sol, a desconnectar de tot i a xerrar pels descosits!!
1 comentari:
Bueno, maravilloso, maravilloso no sé si ha estat el viatge després de les meves angines galopants i del teu mal de panxa "socdelesquequansurtodecasanopuccagar", però això ha evindenciat que una de les dos és gafe (o bé totes dos quan ens juntem però no per separat, que també seria una altra opció): vens a l'aplec del caragol i et trenques la cama, anem a andorra i ens roben a totes dos, anem a mallorca i em foto amb unes angines de por...ara toca que no ens passi res, no?
Doncs au, comença a pensar on anem a fer tot el que ens queda pendent (de xerrar, vull dir, que jo no vaig poder dir-te ni la meitat de coses)!!
Una abraçada de la teua mongoleta i del seu marit (diu que no em deixa marxar mai més amb tu!!)
Joana
Publica un comentari a l'entrada