diumenge, de maig 28, 2006

Mataró Ràdio

El 27 de juliol es farà l’emissió inaugural de Mataró Ràdio. L’onze de setembre, comença la programació regular. I hi ha moltes coses que no m’encaixen. Anem a pams.

Model participatiu: s’ha obert un procés en què tothom qui vulgui pot fer la seva proposta de programa. Això vol dir que tothom podrà agafar el micro de Mataró Ràdio i tenir el seu propi programa per fer i dir el que vulgui. Oi que les cases les fan els arquitectes? Oi que als malalts els tracten els metges? Doncs perquè representa que tothom pot fer un programa de ràdio? Hi ha uns professionals que es diuen periodistes. I són ells qui han de donar veu a les entitats. Ha de ser una ràdio participativa, totalment d’acord. Però aquesta participació ha d’estar canalitzada i regulada per un periodista, professionals que haurien de dirigir, editar i presentar tots els programes de l’emissora. De la mateixa manera que les classes les dóna un mestre o les operacions les fa un cirurgià.

Sintonies: S’ha convocat un concurs per triar la sintonia de Mataró Ràdio. Entre totes les composicions presentades al concurs, se’n triaran 5. La guanyadora serà per identificar l’emissora. Les altres 4, es faran servir per programes de l’emissora. La meva pregunta és... com es poden triar 4 sintonies per a programes que encara no existeixen? No és començar la casa per la teulada? A la vida real, normalment és el client que va al sastre i li diu “escolti senyor sastre, necessito un vestit per fer tal cosa. La meva talla és aquesta”. Oi que no és el sastre que li diu al client “miri, com que no m’havia dit què volia, jo li he fet aquest vestit de llana amb coll alt”. I resulta que aquell vestit, te l’has de posar el 12 d’agost. Oi que no té cap sentit? Doncs tampoc té cap sentit donar forma estètica a una cosa que encara no existeix. No té cap sentit fer un vestit si encara no tens el maniquí. De la mateixa manera que no té ni cap ni peus fer una sintonia per un programa que encara no existeix.

He parlat de dos pams. Però al cap i a la fi, el que vull dir és que només falten 3 mesos i mig perquè Mataró Ràdio comenci a emetre de forma regular i el més calent és a l’aigüera. I també vull dir que dóna la sensació que Mataró Ràdio naixerà per cobrir l’expedient. Veurà la llum al setembre, mig any abans de les eleccions. I naixerà perquè és un compromís de l’alcalde Baron. Però em sembla que començarà a caminar ràpid i malament, de qualsevol manera. Perquè només falten 3 mesos i mig (dels quals cal restar el mes d’agost i Santes, no ho oblidem) i encara s’ha de definir gairebé tot. Potser començaria a ser hora de posar-se les piles.


* Centre Cívic del Pla d'en Boet. Foto de Francesc Melero.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Oléeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!

Oriol ha dit...

Absolutament d'acord!

Nuria Peidro ha dit...

Un model de ràdio que no te en compte els professionals que dia a dia treballem per la informació de la ciutat i de la comarca. Un model de ràdio poc elaborat que com diu la meva companya Elisabet, sembla fet a corre cuita i simplement per omplir el vuit.
Volem una ràdio de qualitat i on tothom pugui participar però sota un model més professional.
Perquè els que hem estat estudiant per informar, per fer un servei a la societat no estem d'acord en que la nostra feina sigui un concurs.

Bon posat Eli!!!!

Anònim ha dit...

ELI FOR PRESIDENT!

pere pascual "pic" ha dit...

Ja saps que no soc periodista , o millor dit, no tinc cap mena d'estudis del ram , i per tant soc un d'aquells esquirols que us treuen els llocs de treball.
Però pensant que puc ser útil , com crec que ho he estat a Ràdio Mataró ( des de el primer dia) a cadena 13 , o a TVM ( també des de el primer dia), m'agrada la ràdio participativa , però amb cara i ulls. Una cara i uns ulls que no apareixen per enlloc en aquest projecte.
Per això estic totalment d'acord amb el que dius. Jo no ho hauria pogut dir tan bé, Però és natural , no soc periodista. I no hi ha segones en l'expressió i sí el més absolut respecte a tan magnífics periodistes com els que m'aguanten i em tracten com a company , en la meva afició.

Oriol ha dit...

Pere, no es tracta d'una qüestió de credencials ni títols acadèmics. I disculpa... però la teva capacitat per comunicar és molt enbejable.

pere pascual "pic" ha dit...

Oriol, i tan que no és tracta de títols ni de res semblant. Es tracta simplement de fer-ho bé o malamment,és a dir és tracta de ser un bon professional en el sentit estricte de la paraula, que és el que intentem ser sempre tu i jo.
El fotut és quan no importa la professionalitat i si el profit que es pot treure d'un fer. Per això Mataró Ràdio comença amb mal peu.
Ojalà, que com sempre dic vol dir " que Déu ho vulgui ", els que manen prenguin atenció, que encara estan a temps de replantejar el sistema.
Potser llavors molts estarem amb una ràdio amb la que de moment ningú sembla combregar-hi.

Elisabet ha dit...

Pere, t'anava a respondre el comentari però veig que l'Oriol ja m'ha llegit el pensament i se m'ha avançat. Evidentment que quan em refereixo als periodistes, no estic parlant de títols acadèmics.

Conec periodistes que tenen el títol, en conec que no han acabat la carrera i també en conec que ni tan sols l'han començada.
Per sort o per desgràcia, haver estudiat periodisme a la universitat no sempre és sinònim de ser un bon professional. I viceversa.

Al post em referia a la professionalitat, independentment dels títols que es puguin tenir sota el braç. I crec que tu ets un gran exemple per a la meva argumentació.

Judith ha dit...

Estic força d'acord amb tu. El que realment és preocupant és que estigui tant generalitzada la sensació que la ràdio comença amb una sabata i una espardenya, i sense un model clar. Això, pel que he copsat, ho pensen tant els periodistes com la gent del carrer, i pot passar que la cosa fracassi per què uns i altres s'acabin sentint "utilitzats", per dir-ho d'alguna manera. No sé que és el que està fallant, perquè d'entrada el projecte de la ràdio hauria d'engrescar a tothom, oi?

Toni ha dit...

En termes generals no estic massa d'acord amb tu. Efectivament els periodistes són qui tenen el deure de orientar el present i el futur de l'emissora. Ara bé, si tots els integrants (o gairebé tots) haguessin de ser periodistes, no hi hauria pressupost per pagar suficients sous. Una graella normal té aproximadament de 20 a 25 programes. Posa un equip de 50 persones. Aquesta xifra és inassequible per una emissora pública. Això no és Rac1 ni Cataluna Ràdio. Precisament aquí és on entra el paper dels col·laboradors.
A més a més no crec que sigui un problema: S'han presentat més de 70 propostes i això permet escollir entre el millor.
És un començament. Com passa i ha passat a totes les emissores locals poc a poc s'anirà perfilant una prograació raonable. Crec en el model de 3 o 4 programes principals condïts per professionals, però també crec en programes espontanis, d'entreteniment i divulgatius. I per aquesta classe de progames no és necessari ser periodista. La originalitat no s'apren a l'escola. I si no que li diguin a Buenafuente...

Anònim ha dit...

Jo sóc un periodista de Mataró i em trobo que no puc treballar de periodista a la meva ciutat. Hi ha molta gent que, de fet, ens treuen la feina. Crec que hi ha persones que serveixen per aquesta professió i no han estudiat res. Llavors els hi recomano que ho facin.

El fet d'haver estudiat la carrera no t'assegura que siguis millor que els altres, però és un filtre professional que serveix per evitar l'intrusisme laboral i millorar la qualitat general de cada gremi de professionals.

També hi ha moltes mares que cuiden molt bé els nens petits, però això no els dóna dret a tenir una plaça en una escola bressol. Per aixo hi ha les mestres.

I respecte al pressupost de Mataró Ràdio, jo crec que no costaria tant pagar uns quants sous més. Amb un sou mínimament decent, podrien contractar més personal qualificat.