diumenge, de juliol 08, 2007

Recordar...

Treballar, treballar i pensar en la feina. Estar nerviosa, irascible, susceptible, de mal humor i mig desquiciada. Així he estat durant moltes setmanes. I en el moment més necessari, he fet un parèntesi que ha estat com un bàlsam.
El cap de setmana passat vam marxar a Tossa i aquelles 48 hores em van servir per desconnectar, tranquil·litzar-me i tornar a agafar forces. Vam fer coses no habituals com jugar a pimpom o a bolos però d'altres que acostumem a fer, com ara prendre el sol, xerrar pels descosits i procurar fer àpats com si fóssim marqueses. Però vam riure com a boges i ha estat la millor teràpia.
I la veritat és que ha funcionat. Aquesta setmana que ara s'acaba m'ho he pres tot d'una altra manera. Amb més calma i més tranquil·litat, procurant no estressar-me més del necessari. Perquè l'escapada m'ha servit per recordar que hi ha vida més enllà de la feina. I que hi ha moltes coses vitals per a la salut mental: estar amb la família, amb els amics, descansar, anar a la platja, llegir, organitzar un sopar a casa amb les amigues, gaudir d'una bona mariscada improvisada... tot això és meravellós i m'ho estava perdent!!!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

T'ho estaves perdent, com nosaltres estàvem perdent l'Eli de sempre..
A veure si no tornes enrere, q la vida són dos dies!!
Petons.
B.

vladimir ha dit...

Tens raó, la vida és massa curta i passa massa ràpid per perdre el temps en insistències laborals.

Viure és molt més divertit que treballar de nou a set, o de dotze a dotze, o de set a tres.