diumenge, de novembre 05, 2006

Reflexions post-electorals...

Sembla que està tot gairebé decidit i que tornarem a tenir tripartit (ves per on, m'ha sortit un rodolí). Jo no sóc una experta en política ni molt menys però tenia ganes d'intentar fer una anàlisi dels resultats electorals... i aquí el teniu:

-Mas i CiU: sembla ser que l'Artur Mas es tornarà a quedar per vestir Sants. Si jo fos ell i m'hagués de quedar a l'oposició per segona vegada consecutiva (i aquesta havent guanyat per 11 escons), m'agafaria una depressió. Però les regles del joc són aquestes: no guanya qui guanya, sino qui millor pacta! I CiU ha fet una campanya massa agressiva. No es pot anar tan de sobrat, no es pot deixar la gent a l'alçada del betum i després anar-los a buscar i ensabonar-los perquè et facin President.

-Montilla i el PSC: les urnes van dir que no volien en Montilla com a President. L'elevada abstenció socialista i la fuita de vots cap a IC-V així ho demostra. Primera conclusió: el PSC l'ha cagat amb aquest candidat. Al meu entendre, si haguessin posat com a presidenciable a algú de la corda maragallista-catalanista i haguessin explicat l'acció de govern que han dut a terme (en comptes d'obviar-la com ha fet en Montilla), haurien triomfat.

-Carod i ERC: en Carod hauria d'anar fent un pensament. Crec que és un polític cremat que, si després de treure els 8 diputats a Madrid hagués marxat cap a caseta, hauria quedat com un senyor. Però el cas és que encara s'arrossega. I tal i com van les negociacions, ERC tornarà a ser un partit de govern i en Carod hi tindrà un pes important. Doncs esperem que els republicans n'hagin après i que no la liïn tant!!!

-Piqué i el PP: Bé, poc a dir. Simplement que segueixen sent la quarta força al Parlament. No seran decisius i encara quedaran més al marge de tot plegat.

-Saura i IC-V: en Saura és l'únic que estava content de veritat la nit de les eleccions. I també és l'únic que des del primer moment va dir amb qui volia pactar. IC-V ha estat el partit del tripartit que menys soroll ha fet, i ha estat l'únic partit del tripartit que ha guanyat diputats. Per alguna cosa deu ser. Ara, el líder de l'esquerra intel·ligent deu estar esperant a que en Montilla i en Carod el truquin per tornar a posar en marxa el govern catalanista i d'esquerres.

-Rivera i Ciutadans: La gran sorpresa. Seran la cirereta del pastís. Poc s'ho pensaven que treurien 3 diputats. De fet, poc ens ho pensàvem tots.

-L'abstenció: anem de mal en pitjor. La gent està cansada de la classe política. Segur que tots coneixem a més d'un que no va anar a votar argumentant que "és perdre el temps" perquè "tots els polítics són iguals i faran el que els hi roti". I aquests comentaris, cada vegada són més freqüents. Polítics, sigueu del color que sigueu, feu-vos-ho mirar perquè teniu un gran repte: aconseguir que la gent es torni a interessar per la política.

6 comentaris:

Josep Maria ha dit...

crec que hauríem de fer una reflexió tots plegats del perquè aquests ciutadans poden treure 3 escons. Per favor... a on estem anant a parar!
POtser millor que em quedi per aquí UK....

vladimir ha dit...

Eli,

per no ser una experta m'agrada l'anàlisi que fas. Només un matís en el segon punt (Montilla només a tingut un parell o tres de mesos per a donar-se a conèixer com a candidat, els altres candidats són uns veterans); també en el sisè ( Ciutadans té darrera tot un aparell mediàtic important: Francesc de Carreras, un dels periodistes més importants del país, Arcadi Espada..., Boadella...) Ara bé, no aniran a més i es diluiran.

Sobre l'abstenció: no ens ha de preocupar tant. El país va bé i la gent s'apalanca, és normal i no crec que tingui a veure amb el desprestigi de la política. En el món de l'esport també passa, quina participació hi va haver en les darreres eleccions del Barça? i en les del Mataró?

Encara no m'ho crec ha dit...

En Montilla ha tingut dècades per aprendre a parlar en català (i no vull ni pensar com escriu). Si als espanyols els posessim un candidat d'aquestes característiques lingüístiques (però en versió castellana) no el votarien ni per error.

Anònim ha dit...

Comparteixo la teva anàlisi tot afegint que:
- Artur Mas hauria de plantejar-se algunes coses seriosament a partir d'ara: una bona patada al cul a algun dels seus assessors de campanya. Madí a la puta calle.
- El PSC hauria perdut vots igualment amb Montilla o sense. I posats a fer, podrien haver triat millor. Vaya president que ens espera, per fer això ja estavem bé amb en Maragall, al menys tenia gràcia.
-ICV són els que estan més contents, pq tot i no haver fet res durant tres anys, només callant han guanyat més que la resta.
-i pel que fa a ERC, si tant s'escolten les bases per aprovar l'Estatut, potser que se'ls escoltin també pels pactes.I en Carod, que es confii de no dependre de Madrid. Ja us la fotran.

Eli

Anònim ha dit...

Maragall, tooooooooooornaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!
Snif snif...
Una maragallista.

Anònim ha dit...

Montilla nega la unitat lingüística catalana (va signar un paper que deia que el valencià era una altra llengua diferent del català), considera que no tenim drets històrics, ni tampoc dret a l'autodeterminació.

I aquest és el president de Catalunya.