Després dels cafès, dues es van retirar. Només quedàvem 2mujeres.com però, tot i així, vam decidir seguir la nit. La vam seguir al Manaus (al Clap em devien posar "falta"...)
i la vam acabar al Privat (per no trencar les tradicions!). Vam compartir part de la nit amb uns amics del Masnou que feia temps que no veia, amics amb qui vaig compartir uns quants anys de la meva vida i amb qui ara, cada vegada que ens trobem de festa, ens prometem que ens trucarem per fer un cafè...Va ser d'aquelles nits que, malgrat hagis acabat fent pràcticament el mateix de cada dissabte, quan agafes el cotxe per marxar cap a casa tens la sensació que han estat diferents. I és perquè t'ho has passat bé. Llàstima que la nit s'espatllés quan vaig arribar a casa i vaig adonar-me que havia perdut les claus...
3 comentaris:
Queremos Saber cmoo entraste a tu casa!Ara que...
Kiko.
doncs si... la meva estimada germaneta havia perdut les claus de casa (pobre és una mica desastre). Vaig quedar-me tancada a casa un trist diumenge a la tarda sense poder sortir, a part que tothom estava neuròtic per exàmens finals, va ser un d'aquells diumenges que m'arrepenteixo d'haver-li deixat les claus, volia sortir al carrer, la terrassa no em servia.
Però clar, els diumenges les ferreteries tanquen i no havia pogut solicitar una còpia per poder entrar a la seva llar que només habita, pràcticament, per menjar i dormir. Dilluns, abans de viatjar cap als premis butaca va passar pel meu entrenament a buscar les MEVES claus per no despertar-nos mentre dormiem; però per sort ja té claus, i si no li heu vist el clauer, mireu-lo perquè no es pot confondre, sembla una d'aquelles adolescents que porten 50.000 clauers que ocupen quatre vegades el volum de les claus, el seu és un però també quatriplica el volum.
PD: m'aburreixo a casa
Diria que el café és per algú que sempre li dona llargues pq està massa enfainat (el deixen liar i l'enreden a treballar) i mai te temps! Pensa que ets afortunada n'hi ha una amiga que encara li dec una copa a Titus i d'això fa 2 anys i no m'enrecordo de la seva cara, ja saps dones el msn per la nit i et fas molt amic d'ella, però més val no perdre aquest encant!
Tens sort i aviat anirem a pendre un café, sols has d'escollir el lloc, encara que ja me'l se, jejje
No pensis malament
Publica un comentari a l'entrada