Nit de triomfadors

Premià de Mar. Ahir a la nit es va fer el lliurament dels Premis Butaca, els premis que dóna el públic als millors artistes de la temporada teatral. Vaig anar a cobrir-ho per TVM i per la SER, fent doblete, com és habitual. Vaig anar-hi amb l’Oriol Burgada. Només arribar vam anar a muntar la càmera i vam baixar a menjar alguna cosa a la carpa on hi feien el pica-pica (no vaig menjar gaire, no m’apassionen les pijades com canapès i similars). Només entrar, ens va semblar que estàvem dins d’una sèrie de TV3. Hi havia moltes cares conegudes i més d’una vegada va estar a punt de passar-me allò tan estúpid de creuar-me amb un actor i dir-li “hola” com si el conegués de tota la vida quan, en realitat no l’havia vist mai en persona i ells, evidentment, no m’havien vist en sa vida i sovint es creuen massa importants com per saludar una desconeguda.

Però va ser llavors quan, entre tant de “famosillo”, el vaig veure. Era ell. De fet, he de confessar que mai no m’hi havia fixat, però ahir sí. És molt més guapo en realitat que per la tele. Per no fer allò que fa tanta ràbia als actors (tot i que de vegades els que a mi em fan ràbia són ells, els actors, quan van més “de guais” del que caldria...), m’he molestat en buscar el seu nom real. Es diu Pau Roca. Dubto que dient-vos el seu nom sapigueu de qui parlo. Però si us dic que és el Rafa de Ventdelplà, hi haurà més gent que sap de qui estic parlant. No sé quants anys té, però segur que és més petit que jo... Fa uns mesos això m’hauria importat, però després de la meva última història (va ser amb un noi més petit que jo i va ser tan curta com intensa i maca), ja no tinc tants prejudicis. De fet, la meva il·luminació va ser tal que, conscient de les meves nul·les habilitats per fer fotos, vaig coaccionar a l’Adela Genís perquè li fes una foto. Si me l’envia, la penjaré.

La nit, però, tot i presentar-se emocionant, es va fer llarga... moooolt llarga!!! Al final semblava que havia de ser eterna i que mai més no acabarien de lliurar les butaques!! I la que necessitava una butaca com déu mana era jo perquè les cadires de les grades cada vegada es feien més incòmodes!! Balanç final de la nit? Doncs tot i que va acabar massa tard per ser dilluns, no negaré que també va ser apassionant... i amb un ensurt final... quan tornàvem cap a Mataró per deixar l’Oriol a casa... hi havia els Mossos a la rotonda de Cabrera... només havia begut un parell de copes de cava però havia estat a última hora i mai se sap... de fet... mai sabré si hauria donat positiu perquè vam posar cara de cansats i de bones persones i ens van deixar marxar sense fer-me bufar!!! D'alguna manera, tot i que no ens vam endur cap butaca ni tampoc vam cantar cap cançó com en aquesta foto, també vam triomfar...
Ah i... ja posats... us diré que la triomfadora indiscutible va ser l’obra “Forasters”, amb 6 butaques. “Mar i Cel” i “V.O.S” se’n van endur 3 cadascuna i, Lluís Homar i Anna Lizaran, van ser premiats pel públic com a millor actor i millor actriu de la temporada...