dijous, d’abril 27, 2006

Anècdotes...

Dimecres al matí. Es desperta. A casa seva hi ha un silenci absolut. Obre els ulls i pensa “ai que bé, encara deuen ser les 5 de la matinada. Ara miraré el rellotge i serà fantàstic perquè veuré que puc donar la volta i dormir 4 hores més”. Agafa el mòbil, mira l’hora i fa un bot del llit. Són les 9:49 i comença a treballar a les 10!! I de casa seva a la feina té un trajecte de 15 minuts...

Dimecres a la nit. L’endemà és l’aniversari d’una de les seves millors amigues. Escriu un d’aquells SMS súper currats, d’aquells que fan il·lusió rebre. S’espera fins a les 12 en punt per enviar-lo. Vol ser la primera en felicitar-la. A les 12 en punt, tecleja el número de memòria i envia el missatge. Tota satisfeta i amb un somriure, deixa el mòbil a la tauleta de nit i es posa el pijama. De cop i volta, sent que la seva mare la crida des del menjador: “nena! Com és que m’acabes d’enviar aquest missatge?? No és pas el meu aniversari!!!” Ups. Agafa el mòbil i torna a enviar l’SMS. Ara sí que l’envia a qui toca. Com pot ser tan desastre?? Li agafen ganes de riure sola. Es posa el pijama i se’n va a dormir.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Jajajajaja, aquestes coses només et poden passar a tu.
I sí, això sí, vas ser la primera.

Gràcies reina!

poliche ha dit...

po es va posar a riure sola o no al final?

Nuria Peidro ha dit...

Nena ets la meva idol!
Ek més divertit és que quan expliques aquestes històries a la feina sempre ho fas amb aquest somriure contagiós.
Segueix sent així de desastre perquè això et converteix en algú especial.

Apa!!! finde dema al currele!