S’ha acabat la primera setmana laboral després de les vacances. I s’ha acabat tot un repte: fer un informatiu diari, amb un periodista menys del que és habitual (que per més inri aquesta periodista és la cap d’informatius, funció que he assumit durant aquests 5 dies) i amb moltes menys convocatòries del que és habitual.
Això vol dir que cada dia hem hagut de treballar al 150% i ens hem hagut d’esprémer el cervell per treure mil temes. Però ara que ja han passat els nervis, la tensió, la il·lusió, les ganes d’engegar-ho tot a la merda, la pressió per donar la talla i per demostrar i demostrar-nos que n’érem capaços, crec que el resultat ha estat força satisfactori. O com a mínim aquesta és la sensació que m’ha quedat. Aquesta, i que cada dia hem après coses noves. I també una tercera: que si no hagués estat pels companys que tinc, possiblement hauria sortit tot del revés!!!
Serà un any dur en el qual tots haurem de fer pinya i donar-ho tot. Aquesta setmana ha estat només el primer assaig.
2 comentaris:
Quina setmana, sí!!!... Sort q som unes màquines i ens adaptem al q sigui. Ara tot anirà sobre rodes.
Petonets.
B.
Només cal que tots tinguem ganes de tirar això endavant i que seguim estimant la nostra professió que al fi i al cap és el que sempre ens quedarà.
Publica un comentari a l'entrada