Sopar de... corresponsals?!?!

Són les 22:15 i rebo una trucada:
- Nena on ets??? Vine ràpid que això està ple d’adolescents borratxos !!!
- Estic venint, estic venint, trigo 5 minuts!!!

He mentit. Ni hi estic anant, ni trigaré només 5 minuts. En realitat estic fent una clara amb l’Oriol i un amic seu, en Pol. A la que rebo la trucada, agafo el cotxe i vaig cap allà. De fet, havíem quedat a les 22:15-30 per anar a sopar, però com que l’Eva i la Mar sempre van tard, les hem enganyat i els hi hem dit que havíem quedat a les 22:00.

Arribo. Entre els adolescents que surten de la sessió de tarda de Privat, veig a l’Eva esperant. Als 3 minuts arriba la Mar. I als 5 minuts arriba la Sandra. Agafem el cotxe i anem cap al restaurant. Mentre sopem, parlem de la vida en general, de les nostres vides en particular i també una mica de la feina (clar, en un sopar de periodistes, en algun moment havia de sortir la feina...).

Acabem de sopar i anem a Manaus. La Mar diu que aguantarà poc. Jo també tinc son. Però entrem a dins. Fa una calor espantosa i està a rebentar de gent. Posem el radar en marxa però el personal masculí no dóna gaire de sí, així que optem per començar a riure i a ballar com unes boges. Hi ha algun moment en què semblem unes satrilleres (jejejeje). Quan ens cansem, marxem cap al Privat. I allà seguim rient i ballant. Ens comencen a fer mal els peus i decidim marxar cap a casa. Increible. Són les 5:30. Feia molt de temps que no aguantava fins tan tard. I, tot i que avui n’estigui pagant la factura, feia temps que no reia i ballava tant!!

I Sandra... ja trigues a enviar les fotos!!!