dimarts, de gener 16, 2007

Independència I

Arribo corrent, és tard. Trec una hamburguesa de la nevera i, mentre es cou, preparo una amanida. Menjo a una velocitat vertiginosa i penso que tindré temps per fer el ronso estirada al sofà. Fins aquí, tot normal. Però de cop i volta, passa una cosa estranya: encara no m'he empassat l'últim grill de la mandarina quan em sorprenc a mi mateixa recollint els plats, fregant-los, netejant la cuina, treient la pols, escombrant, guardant cada cosa al seu lloc, posant bé els coixints i la manta del sofà... I fent tot això com una posseïda.

Què m'està passant??? Jo, que era un complet desastre, que sempre ho deixava tot pel mig, que sempre pensava que ja ho recolliria més tard... M'estaré tornant una histèrica de la neteja?? Aquesta dèria per tenir-ho tot endreçat i net... serà transitòria? O serà definitiva?

7 comentaris:

Unknown ha dit...

Jo crec que més aviat és l'emocio d'estrenar casa eh nena...
D'aquí un temps ja m'ho diràs... de totes maneres quan a casa tens algú que t'ho recull és ben diferent que si arribes i et trobes que està com ho has deixat.

Ai Eli!!! Com per veure't!

Josep Maria ha dit...

poden passar dues coses, o que és novetat i et motiva o que t'estas tornant una histèrica de la neteja. Si aixo et passa dintre de tres mesos, serà la segona opció...
disfruta de la teva independència!
ptons wolverhamptonians!

Judith Vives ha dit...

Jo diria que els "defectes" amb l'edat es van agreujant... ànims!

Anònim ha dit...

No tinc ni idea si aquests tipus de canvis són definitius o temporals. Hi ha tants imponderables. Ara bé, si algun dia em convides ho vull tot net i ordenat, a la selva em desconcentro.

Anònim ha dit...

Ei, nena!
Estic convençut que el teu canvi és definitiu. I ho penso així perquè a mi em passa el mateix.
Abans, quan el llit es quedava per fer o els plats per rentar, la feina "es feia sola". Ara això no passa. I, amb la pasta que costa un pis, doncs no és plan de tenir-lo fet una merda!

Miquel ha dit...

Jo diria que es transitori. Espera el moment en que et t'adonis, que si deixes els plats o el llit per demà, no passa res i ningú et va al darrera. Es possible que li agafis gustillo i mandrejis més. Jo, l'altre dia, vaig netejar el bany i em vaig desilusionar. Em pensava que hi tenia una cara de Bélmez, al terra i... res! amb una fregada va marxar. Otro dia será Iker Jiménez. Passa't pel meu blog quan vulguis que hi estás convidada, t'asseguro que es prou net.

Anònim ha dit...

ja t'ho dic jo...definitiu! una vegada has provat això de trobar-ho tot net i recollit...no pots tornar al desordre! t'ho diu una que no es perdia una migdiada per res del mon i ara....buf!