Ingredients: ceba, poma, oli, sal, sucre i vinagre de mòdena.
M’he llevat d’hora i no tinc res més que fer en tot el matí que fer cuinetes i experiments. No en sóc cap apassionada, però avui em ve de gust. Així que poso música i començo a pelar i tallar la poma i la ceba per fer la salsa o sofregit o el que acabi sortint d’aquí. Vaig seguint, pas a pas, el que diu la recepta que fa una estona m’he baixat d’internet. Mentre va fent xup xup, trec les salsitxes del congelador i les poso al microones perquè es descongelin. De tant en tant, remeno la paella. Va fent, al seu ritme i em sembla que encara n’hi ha per estona. Així que aprofito per posar-me el bikini i per mirar per internet quanta estona de cocció necessita la salsa aquesta. M’entretinc parlant amb un amic pel messenger, torno a la cuina i... merda!!!!! Començo a suar. A fotre’m de mala llet. Tot el que hi havia a la paella s’ha tornat negre. Ho aparto del foc ràpidament. Fregeixo les salsitxes en una altra paella i hi afegeixo el sofregit negre. Penso que ja ho tastaré després i decideixo marxar a la platja.
M’he llevat d’hora i no tinc res més que fer en tot el matí que fer cuinetes i experiments. No en sóc cap apassionada, però avui em ve de gust. Així que poso música i començo a pelar i tallar la poma i la ceba per fer la salsa o sofregit o el que acabi sortint d’aquí. Vaig seguint, pas a pas, el que diu la recepta que fa una estona m’he baixat d’internet. Mentre va fent xup xup, trec les salsitxes del congelador i les poso al microones perquè es descongelin. De tant en tant, remeno la paella. Va fent, al seu ritme i em sembla que encara n’hi ha per estona. Així que aprofito per posar-me el bikini i per mirar per internet quanta estona de cocció necessita la salsa aquesta. M’entretinc parlant amb un amic pel messenger, torno a la cuina i... merda!!!!! Començo a suar. A fotre’m de mala llet. Tot el que hi havia a la paella s’ha tornat negre. Ho aparto del foc ràpidament. Fregeixo les salsitxes en una altra paella i hi afegeixo el sofregit negre. Penso que ja ho tastaré després i decideixo marxar a la platja.
Torno i... què voleu que us digui, les expectatives eren tan baixes que, al final, ha resultat ser comestible i no tan dolent com em pensava! La propera vegada, no em despistaré. I segur que sortirà millor.
1 comentari:
Certament la passió no s'intueix, però si fas tantes coses a l'hora potser t'aniria bé un pinxe (si no et molesta el bigoti, a Can Lluís n'hi ha un d'oferta).
Publica un comentari a l'entrada