dimarts, d’abril 01, 2008

Anna Palà

Molts dels que som ara aquí, coneixíem a l’Anna periodista, coneixíem la vessant de l’Anna cap d’informatius de Televisió de Mataró. I sabem com era treballar amb ella. Creia fermament en el periodisme local i l’exercia amb empenta, responsabilitat, pluralitat i independència. Però sobretot, les seves obsessions eren la rigorositat i l’autoexigència. Així treballava i així feia treballar: ens exigia, sobretot, rigorositat. No hi havia cosa que li fes més ràbia que les patinades per no haver contrastat una dada o, senzillament, per haver-te despistat: ai de tu que colessis un negre en una notícia o que t’equivoquessis a l’hora de dir un nom o un lloc!!! Això, aquests cops de geni, la feien respectada. I també feia que estiguessis per la feina i que, quan et posaves a escriure una notícia, la repassessis 30 vegades abans de donar-la per bona.

Però l’Anna, a més de ser respectada pels companys de feina i de professió, també era molt respectada entre els polítics. Era una gran entrevistadora. Feia unes entrevistes brillants. Atrevides. Punyents i molt incisives. Era capaç de posar contra les cordes al que se li posés al davant. Tan era si estava entrevistant un regidor, l’alcalde, el president de la Generalitat o un ministre. Tan era si li despertava simpatia o antipatia. I tan era el nivell d’oratòria de l’entrevistat. Sense perdre la compostura, i amb aquell somriure sorneguer, l’Anna els apretava fins que en treia tot el suc.

Sigui com sigui, és indubtable que l’Anna deixa una gran petjada en el món del periodisme local i comarcal. Però sobretot deixa una gran petjada a la tele. Ella i en Bis van treballar colze a colze i van fer de TVM el seu projecte vital. No tenien ni horari ni calendari. Precisament l’última vegada que ens vam veure amb l’Anna, era a casa dels seus pares, a Cabrils, i en vam estar parlant. Feia més de 15 anys que feia un horari “infecte”, com deia ella: de 10 del matí a 10 de la nit. No cal dir que, si no és per una gran vocació, poca gent aguanta aquest horari que no et permet fer pràcticament res més. Però ella ho havia triat així i estava contenta d’haver-ho donat tot per la tele.

Des del primer moment, l’objectiu de Anna va ser convertir la informació en la columna vertebral de TVMataró. I el llegat que ens deixa, és haver convertit el 24hores en un referent informatiu local i comarcal. Un llistó que, encara que vinguin temps difícils, els que venim darrere, hem de mantenir i intentar pujar més amunt. És el millor homenatge que podem fer-li a l’Anna. I també a en Bis.

2 comentaris:

Monitor de LCD ha dit...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Monitor de LCD, I hope you enjoy. The address is http://monitor-de-lcd.blogspot.com. A hug.

Anònim ha dit...

Ja, verjetno zato je