Sempre havia pensat que era mentida això que diuen que l'arribada de la primavera ens afecta. Però els símptomes que tinc des de fa uns dies m'estan fent canviar d'opinió...
La primavera m'ha alterat la sang, els nervis, la gana, la sensibilitat, l’emotivitat...
Estic com atontada, espitosa, nostàlgica, nerviosa, preocupada, tranquil·la i contenta a la vegada. I amb la sensibilitat a flor de pell, cosa a la qual no hi estic gaire acostumada. Tot m’afecta més del normal. Se’m passarà aviat oi?
3 comentaris:
Oh la primavera, la primavera... Pels simptomes, que no sigui, tal vegada, allò que hom anomena amor.
Mmmm.. Si estàs enamorada, uns 40 dies -això diuen els metges... Però jo crec q l'enamorament dura més q -fins i tot- els tres mesos de primavera.
(Jejejeje!)
Petons.
Sincerament, no crec que sigui fruit de l'enamorament, jo portaria 26 anys enamorada, i ja et dic jo que no!
És l'astmèmia primaveral...
Publica un comentari a l'entrada