dilluns, d’abril 10, 2006

Reflexions nocturnes...

Arribo a casa després d’un dia ennuvolat. Recordo que els meus pares han marxat uns quants dies i que tinc el sofà per mi sola, cosa que poques vegades passa. Mentre la pizza es cou al forn, em poso el pijama i les sabatilles. Sona el timbre del forn, trec la pizza, agafo una cervesa fresqueta i sopo. Acabo de sopar, m’estiro al sofà i em tapo amb la manta per veure Ventdelplà. S’acaba, m’aixeco, recullo la cuina i me’n vaig a dormir. Però m’agafen ganes d’escriure. I aquí estic, escrivint aquest post.

Durant les últimes 2 hores, no he fet res de l’altre món però ha estat un dels millors moments del dia. Ara agafaré un dels mil llibres que tinc pendents de llegir. Sé que m’adormiré a la segona pàgina, però és igual.

De vegades, és fantàstic estar una estona amb un mateix. Per fer coses, o per no fer absolutament res. Per pensar en tot o per no pensar en absolutament res.

3 comentaris:

Cris ha dit...

Pizza+Sofà+manta+Ventdelplà és la millor combinació possible! Sí senyor! De vegades no cal fer coses super especials per sentir-te bé!

Anònim ha dit...

A mi no m'agraden les pizzes, ni la cervesa, i molt menys Vendelpla. Però no fer res és, certament, magnífic.

Anònim ha dit...

és fantàstic perquè hi ha pocs moments que estiguis sol amb tu mateix, i que et puguis permetre el privilegi de no fer absolutament res que no sigui mirar com passa el temps i no fas res per evitar-ho