Em dic Elisabet Solsona i vaig néixer el 16 de desembre de 1979. Sóc del Masnou i visc i treballo a Mataró. Sóc llicenciada en Periodisme i també en Humanitats(per fi!!), però sóc periodista de professió, vocació i devoció. Crec en la funció i necessitat del periodisme local i per això estic per la seva dignificació. He estat 5 anys a Televisió de Mataró i actualment treballo a Mataró Ràdio com a cap d'informatius.
diumenge, d’abril 23, 2006
Sant Jordi
Llibres, roses, senyeres penjades als balcons, gent per tot arreu... M'agrada Sant Jordi. Després aniré a donar una volta i, segurament, acabaré regalant-me un llibre. Encara no sé quin, hauré de triar i remenar... Feliç diada a tothom!!
5 comentaris:
Anònim
ha dit...
AHIR:
- Vols q et compri la rosa aquí? Aquesta parada està allunyada del centre. Aquí no t'ha de fer vergonya.. -Mmmm.. (Riure nerviós) Millor q no.. - Com q no?! Sí aquestes roses són molt maques! Va! Quina t'agrada? El noi de la paradeta ens mira i somriu, pq sí, pq ell també em coneix.. - Quin somriure q fas, eh?- diu en veu alta. - Sí..- li contesto amb timidesa. - Ah! Us coneixeu?!.. Però per què no m'ho deies?.. Riem tots, fins i tot l'altra noia q prepara les flors. - Mira.. Saps què? Prou de vergonyes i tonteries! Dóna'm aquella rosa, la més maca..
Tantes diades rebent roses del meu pare i comprant-me llibres jo mateixa q ara em costa acostumar-me a fer coses normals, com acceptar q algú em vulgui regalar una rosa per Sant Jordi. La vida és ben curiosa, no? Bé, ja m'ho diràs.. (i espero q aviat).
5 comentaris:
AHIR:
- Vols q et compri la rosa aquí? Aquesta parada està allunyada del centre. Aquí no t'ha de fer vergonya..
-Mmmm.. (Riure nerviós) Millor q no..
- Com q no?! Sí aquestes roses són molt maques! Va! Quina t'agrada?
El noi de la paradeta ens mira i somriu, pq sí, pq ell també em coneix..
- Quin somriure q fas, eh?- diu en veu alta.
- Sí..- li contesto amb timidesa.
- Ah! Us coneixeu?!.. Però per què no m'ho deies?..
Riem tots, fins i tot l'altra noia q prepara les flors.
- Mira.. Saps què? Prou de vergonyes i tonteries! Dóna'm aquella rosa, la més maca..
Tantes diades rebent roses del meu pare i comprant-me llibres jo mateixa q ara em costa acostumar-me a fer coses normals, com acceptar q algú em vulgui regalar una rosa per Sant Jordi.
La vida és ben curiosa, no?
Bé, ja m'ho diràs.. (i espero q aviat).
no hauràs agafat la meva foto no????....¬¬... pk curiosament és la mateixa...
coincideixo amb la de dalt... i amb tu, sant jordi és maco
no poliche no, no he agafat la teva foto, acabo de veure que has posat la mateixa i he pensat que havies estat tu qui havia agafat la meva! jejeje...
per cert, la teva rosa... al final va ser real o va haver de ser invisible per no despertar sospites? :-p
invisible... direm que m'agrada passar desapercebuda ;)
Nena!
Mira el hotmail, que tens un mail convocatòria per un sopar divendres! Sopar surrealista!!!
Un petó!
Publica un comentari a l'entrada