Els homes de la meva vida...

Per la meva vida han passat homes. Molts o pocs? Això sempre és relatiu. N’hi ha hagut tres, però, que han patit i plorat per culpa meva.

Al primer home de la meva vida vaig obrir-li el cap! La imatge bucòlica, tots dos vora el riu, va trencar-se quan jo vaig llençar una pedra i, en comptes de tirar-la a l’aigua, la pedra va anar endarrere i li vaig obrir una cella. Jo devia tenir 4 anys i ell... és el meu pare!

Al segon home de la meva vida vaig deixar-li el dit gros quatre vegades més gros del que era! Va ser en una de les primeres sortides que vam fer. Érem en una sabateria i li vaig enganxar el dit amb la porta. Ell plorava i plorava... i jo cada vegada apretava més fort... Jo devia tenir 5 anys i ell... és el meu germà, que tot just començava a caminar!

El tercer home de la meva vida... una mica més i es dessagna! Va ser la primera vegada que el vaig portar a casa. El vaig deixar sol a l’habitació i li vaig dir que tornava de seguida. Quan vaig tornar, plorava desconsolat enmig d’un bassal de sang. S’havia tallat el dit. Jo tenia 15 anys i ell... és el meu cosí, que en devia tenir 2!

Són 3 dels homes de la meva vida. N'hi ha hagut més. Ben mirat, però, em sembla que els deixaré per una altra història...