Diuen que les dones ens amoïnem massa pel pes. Que mai no ens trobem prou primes. Que sempre ens agradaria pesar dos o tres quilets menys. I també diuen que als homes no els importa gaire si pesem 3 quilos més o 3 quilos menys. Que per ells, quan més carn millor. No sé fins quin punt és veritat, però aquest és el tòpic.
Per sort o per desgràcia, jo sóc de les que es posen a règim el dilluns i el dimarts ja està dinant unes braves o sopant una pizza. Però aquesta setmana no. Per un motiu de força major, fa 4 dies que estic a règim estricte. I porto una mala llet a sobre que no me l’aguanto. Sort que demà s’haurà acabat aquesta tortura!!! I... a partir de demà... a qui no li agradi... que no miri!!!
3 comentaris:
Sí senyora!!!!
La meva admiració!
Un aplaudiment per a les que intentem començar el règim i ens acabem adonant, que malgrat tot, ja estem bé com estem!!!!
Una mica de respecte per la resta dels convidats... Que també tenen dret!!!! Si no recorda un matí desesperades per esmorçar... i ens vam trobar nomès amb una filera de donetes...
María
Nena! demà és el dia i ja podràs deixar de patir... encara que amb lo guapa que estaràs amb el vestit segur que haurà valgut la pena!!!
Però de fet com diu algú que nosaltres coneixem:
_En definitiva... no et fa pas falta la dieta noia! No se perque la fas!
jajaja Tot i que ho intenten mai es posen a la noatre pell eh?
Un peto!
Publica un comentari a l'entrada