Feia dies que teníem el sopar pendent però, per una cosa o per una altra, l’hem anat ajornant. Finalment, ens trobem i seiem a sopar en una terrassa, a la fresca, amb dos objectius clars: posar-nos al dia i acabar de planejar les vacances.
La terrassa en qüestió és plena de gent, però el servei és ràpid i de seguida ens porten el pa amb tomàquet. Comencem a xerrar pels descosits, cada vegada més emocionades. De cop i volta, sóc a terra rient com una desesperada. Quina vergonya!! Se m’ha trencat la cadira!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada