Tot i ser el primer dia, tots estaven tan contents, jugaven al seu rotllo, feien amics o inspeccionaven el terreny. Però no n’hi havia cap que plorés. Sempre m’han agradat els nens, però els dels altres. I sempre he dit que en volia tenir tres (digueu-me flipada) i també he dit moltes vegades que, si no trobo l’home de la meva vida, no tindré cap problema en ser mare soltera (és evident que llavors suposo que només en tindria un!)Però avui, contra tot pronòstic, se m’ha despertat l’instint maternal. Me n’he adonat aquest migdia, quan m’he sorprès pensant quin nom els hi posaria. Espero que aquest instint se’m torni a adormir aviat, que ara només em faltaria això!!!
(per cert, la de la foto sóc jo!)
11 comentaris:
Jo tb... Avui he fet tantes fotos a l'escola bressol Sol Solet del Masnou!... Hi havia un nen maquíssim, ros amb els ulls blaus, q no parava quiet, el Lluís. He dit a tothom q marxava i de cop ha vingut cap a mi i m'ha preguntat: "ja marxes?" I jo: "sí, q he d'anar a treballar".. "Ah! doncs espera q et faig un petó!". I m'ha regalat un petó tan suau i tan sorollós a la galta, agafant-me la cara amb aquelles manetes, q per poc m'he posat a plorar! Quina cosa més tendra!
O hi ha una passa una mica diferent a la grip intestinal o bé ens fem grans.
Tu què creus?
Per cert, quins noms vols posar als teus?
Jejeje!
Betty.
Eli fés-t'ho mirar perquè tens un problema....
ORIOL
Eli aquesta sensació la conec... el que passa que deu ser ben diferent una estona de tendresa com la que has viscut aquest matí a les 24 hores del dia sent responable i vigilant cada moment a un marrec (jejeje).
Wenu veient la foto una Eli petitona corrent per la redacció de la tele faria certa gràcia...
No té un problema, té 27 anys
JAJAJAJAJAJAJAJA!!!!!
no tengo 27, tengo 26!!!!!
Però ... vols dir que eren nens? segur?
Tiembla Privat esta noche la Eli va en busca y captura del futuro papa de Carlota!!!!
Jajaja
Les criatures també ens les emportarem de vacances?? Quan cobraran els/les cangurs per cinc dies seguits??
O potser haurem trobat un home que ens les cuidi? perquè, per descomptat, marxarem soletes, no??
O al final resultarà que, quan toqui, estarem feliçment casades... ai ai ai... qui ho sap...
Eli
No Eli, me les podeu deixar a mi, que juguin amb les meves...jeej! Conec perfectament aquesta sensació, el que el Galo deia "la llamada de la Selva", do you remember?
jo ho visc amb l'Ona, que és la neboda més guapa que existeix, i sí, vull ser mare, i ho vull ser ja!!!
Ostres Eli, he vingut a veure al blog si haviet fet el meme d'en Ramón Bassas, he llegit aquest post i ejejeje, he rigut perquè tinc quantitat d'amics, que viuen en parella, o tenen alguna relació amb alguna amiga, i sincerament.... aquest tema entre els nois surt molt sovint. Sembla ser com una rifa que ningú vol que li toqui. ( de moment és clar.
Salut
Pensa que creixen... ( indefectiblement) :)
Publica un comentari a l'entrada