- Llevar-se més d'hora del que és habitual, anar a comprar el diari i llegir-lo tranquil·lament abans d'anar a treballar mentre esmorzes un cafè amb llet, una taronjada i un parell de llesques de pa amb tomàquet i fuet.
- Anar a veure el "nidito de amor" d'uns amics teus, que fa una setmana que han marxat a viure junts. Portar-los un detallet pel pis i comprovar que l'has encertat.
- Passar una nit horrible amb un mal de queixal espantós i acabar glopejant whisky a les 6 de la matinada per veure si aconsegueixes calmar el dolor. Després, estar 5 dies amb antibiòtic perquè et baixi la inflamació.
- Comprar un bitllet per internet per marxar 4 dies a Oporto durant el mes d'agost.
3 comentaris:
Ei eli,
que la vida circula en un sol sentit, de darrera cap endavant, i per la tele darrerament t’he vist llançada.
Tant de bo les hòsties que ens fot la vida serveixin per millorar-nos, superar-nos, créixer... i totes aquestes coses tan positives.
Ànim i bon estiu (a Porto ves amb chal, les nits són fresques i el vi, de tan dolç, convida).
Que dramatica eres hija mia...
La cuestion es quejarse...
Debes de sentirte afortunada y orgullosa de poder vivir tu vida, sola con tu pisito y no tener que depender de dos personas llamadas padres....Y lo demas no importa.
A alegrarse se ha dicho.
Y compra un sillon grande que el dia que me de por ir no pienso dormir en el suelo.
quins records et porta la nit de Sant Joan ?
Publica un comentari