diumenge, d’octubre 21, 2007

Carnestoltes?!?

Comença a arribar el fred. Obres l'armari i no saps què posar-te. Vols posar-te aquella samarreta però tens por de tenir fred. Vols estrenar aquell jersei nou, però et fa por tenir calor.

A l'hora de sortir de casa també dubtes. No saps si agafar una jaqueta. Tens por de ser una exagerada perquè veus que fa sol. Però... i si fa fresca? El que sí que saps és que, facis el que facis, segur que la cagues. Si agafes la jaqueta, el més provable és que la portis amunt i avall tot el dia i et faci més nosa que servei. Però si no l'agafes, segur que la temperatura baixa sense avisar i, llavors, et penediràs d'haver-la deixat a casa.

Finalment, amb jaqueta o sense, surts al carrer. I veus gent amb sandàlies. Gent amb sabates d'entretemps. Gent amb botes fins als genolls. Gent amb pirates. Gent amb faldilla i mitges gruixudes. Gent amb tirants. Gent amb màniga curta. Gent amb camisa. Gent amb diverses capes de samarretes per anar posant i treient. Gent amb un jersei lligat a la cintura. Gent amb jaqueta de pell i bufanda.

I tota aquesta gent, tan la que es resisteix a desar la roba d'estiu com la que es deleix per recuperar i/o estrenar la d'hivern, està passejant a la mateixa hora pel mateix lloc. N'hi ha que, cansats de dubtar, han optat per no triar. I s'han posat botes, mitges gruixudes i tirants. O s'han posat la camisa, la jaqueta i les sandàlies. O qualsevol altra combinació estranya, d'aquelles que només es veuen en aquesta època.

Perquè és el que té aquesta època de l'any. Que sovint, hi ha més gent disfressada ara que per Carnestoltes!

3 comentaris:

kanuddao's ha dit...

El que ja no està de més són les mantes al llit. I que bé que s'hi dorm!

Inia ha dit...

Quanta raó que tens!

és que quan et lleves al matí fa fred, i al migdia, quan tornesde trenballar fa calor, per desrpés fer fred altra vegada! Si acabarem bojos amb aquest temps!

Poliche ha dit...

mooolta raó... si, si, aquest post és bo! :)

jo sóc de les de màniga curta, sabates de tot temps (bambes), texà i el jersei a la motxilla/cintura...

bueno nena... que demà és el cumple de la mare... i sense adonar-me'n se m'ha passat el mes i no he pensat res, per variar! sóc un cas com un cabàs!