diumenge, d’octubre 14, 2007

Sortir de festa

Després de mooooltes setmanes sense fer-ho, aquest cap de setmana he tornat a sortir de festa. I he de confessar que ha estat estrany. He tingut sensacions que feia temps que no tenia... o potser és que m'he fixat en coses en què abans no m'hi fixava! Com ara...

- les hores que deuen necessitar segons quins personatges per emperifollar-se d'aquesta manera...
- la gimkana que pot suposar anar de punta a punta del local...
- l'estona que pots arribar a haver d'esperar perquè et serveixin...
- adonar-te que aquelles que es "retoquen" al lavabo deuen tenir 8 o 9 anys menys que tu...
- veure que tothom està corejant una cançó que tu no havies sentit en la vida...
- retrobar-te amb amics que fa temps que no veus...
- acomiadar-te d'aquests amics perquè estàs morta i vols anar a dormir. Mirar el rellotge i veure que només són les 4. I llavors, adonar-te que abans aguantaves fins les 6 sense problemes.
- llevar-te l'endemà com si t'haguessin fotut una pallissa...

Què m'està passant? M'estic fent gran? És la falta de costum? Són totes 2 coses?

Ah! Tornar a sortir, per això, també ha tingut coses bones. La millor, estar amb els amics!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Tu com a mínim vas aguantar fins les quatre.. Jo a les quatre ja dormia.. Q trist! El pitjor és q vaig llevar-me a les 11 del matí i vaig estar fent neteja al pis durant tres hores.. Per no trencar amb la rutina, ahir tampoc no vaig fer migdiada i per acabar de cansar-me vaig continuar treballant a la casa la tarda. Així q avui estic morta..
Conclusió: ens fem grans, Eli. No ho dubtis ni un segon. Però l'esperit és el q compta!! Almenys encara tenim ganes de sortir algun dia! Hehe!
Betty.

Anònim ha dit...

oeoeoeoeoeooe
Jejejej, la setmana que ve hi tornem i ja veuràs com et sabràs la cançó
Marc
PD els de masnou també existim ;)!!!

Anònim ha dit...

no quiero decir nada, pero los años se notan y ya no eres una colegiala....

Aun así, es triste, muy triste que a las 4 estes ya muerta... y encima bebiendo martinis ... se junta todo hija mia...

Anònim ha dit...

oooh, que tendre la última frase del post eli...

jejej, si et serveix de consol, jo en totes aquestes coses ja m'hi he fixat, tinc entre 8 i 9 anys menys que tu i per tant correspondria a aquestes "noies que s'estan maquillant davant del mirall", també sé l'eterna que és l'espera pq et serveixin un trist cubata, i la odisea que suposa anar als lavabos de pvt quan estàs a la zona , on almenys abans, hi havia el futbolí... si m'ho proposo aguanto fins les 6, però a les 4 tic més que rallada i cansada de discoteca...

així que potser no és que siguis gran, sinó que prefereixes plans alternatius més de "tranquis" ;)

Anònim ha dit...

Benvolguda excompanya, em sap greu confirmar-t'ho però sí, és l'edat :-) Que m'ho diguin a mi, que abans aguantava fins a quarts de mil i ara no arribo ni a les 3! (i si ho faig, estic KO durant 24 hores). Què hi farem, c'est la vie!