Becaris

No és cap novetat dir que la majoria de periodistes estem mal pagats. Vull dir mal pagats a partir del moment en què comencem a cobrar. M'explico.

Sóc de les que penso que el periodisme s’aprèn exercint-lo, no s’aprèn a les aules. Per això, per aprendre, m’he tirat mil anys col·laborant en ràdios locals, com la de Vilassar de Dalt o la de Premià de Mar, sense cobrar ni un duro. Tampoc no pretenia cobrar per una cosa que, en aquell moment, encara era només un hobby. En aquelles èpoques no era ni becària, simplement havia anat a picar a la porta dient “hola, m’agrada aquest món i m’agradaria fer ràdio”. Després, durant la carrera, vaig haver de fer dues beques: primer al Punt i després a la SER.

Puc estar més o menys d’acord amb el fet que els anomenats “col·laboradors” no cobrin (el tema de si cal o no tenir la carrera per fer de periodista, ja el tocaré un altre dia). Però ja em fa més ràbia que els becaris no cobrin (o no cobréssim) ni un miserable euro per fer de redactor. Se suposa que la relació entre mitjà i becari és de benefici mutu: un aprèn a fer de periodista i els altres tenen algú que els hi fa la feina gratis. En un primer moment, t’agrada que t’enviïn a una roda de premsa, t’emociones quan et publiquen la primera notícia o quan la teva veu surt per antena. Però quan portes unes setmanes, ja no et fa tanta gràcia i penses que t’estan prenent el pèl. Perquè, depèn del mitjà on siguis, acabes cobrint i escrivint notícies com qualsevol altre periodista de la plantilla.

No ens equivoquem, no estic criticant el fet que et tractin com un més de la plantilla, que això és el millor que et pot passar quan ets becari (en aquest sentit, em considero afortunada. Tan al Punt com a la SER m'han fet treballar moltíssim i crec que he après molt). El que critico és que no et paguin ni un duro per fer la feina. Els arquitectes, quan fan de becaris, cobren. Els metges, quan estan fent pràctiques, cobren. En canvi els periodistes no cobren. Per què aquesta discriminació??