Aquest cap de setmana me'n vaig a Madrid. És el primer cap de setmana de desconnexió de l'any i, després d'aquesta setmana tan intensa, em sembla que s'ha convertit en una escapada més que necessària per alliberar tensions i mals rotllos...
Perquè... quina setmaneta més estressant! Professionalment va començar (entre d'altres notícies, òbviament) amb un assassinat a Mataró, va seguir amb la detenció dels presumptes assassins (i veïns de la víctima, quina tela!!) i acabarà amb els detinguts passant a disposició judicial. Hi ha periodistes a qui els apassiona fer aquest tipus de notícies. A mi m'agrada cobrir-les fins que m'aturo a pensar què estic explicant.
I ara a veure si sé explicar amb paraules això que acabo de dir i que sona una mica estrany... Em refereixo a que, quan cobreixes un succés d'aquest tipus, l'única cosa que et preocupa és intentar averiguar coses i més coses sobre la víctima, sobre els presumptes assassins, sobre el mòbil del crim, sobre com va produir-se l'assassinat... Però després, un cop feta la notícia, m'agafa molt mal rotllo. Això em passa quan deixo de veure el crim en qüestió com a pura informació per passar-ho a veure com una cosa que ha passat de veritat, com una pobra dona que ha mort apunyalada i degollada... com el món s'està tornant així de boig...
M'esgarrifa adonar-me que, quan estic fent la meva feina, faig tal canvi de xip que em pot passar pel costat un tio que presumptament ha apunyalat i degollat una dona fins a matar-la i que, a mi, en aquell moment, l'única cosa que em passa pel cap és "hem triomfat, hem tingut un plano de puta mare". Però potser aquesta és l'única manera de cobrir aquest tipus d'informacions, "amagant-te" darrere la càmera, darrere la llibreta o darrere el micro.
No sé si m'he explicat gaire bé, avui ha estat un dia d'aquells que més val que s'acabin aviat. Bé, de fet ha estat una setmana esgotadora a tots els nivells. El personal també. Suposo que els nervis que s'acumulen des de fa gairebé dues setmanes, per algun lloc han de sortir... i una petita part d'aquests nervis ha sortit fotent una bronca un xic desmesurada a algú que m'estimo molt. Ho sento.
En fi, que sort que la setmana ja s'acaba. I sort que marxo a escampar la boira aquest cap de setmana. Aquesta vegada, també ho faig amb molt bona companyia!!! L'única cosa que em preocupa és la T-4 de l'aeroport de Barajas... espero que no ens faci boicot! Dilluns començarem setmana nova. I confio que comenci amb la calma renovada.
3 comentaris:
en el meu cas és ben bé igual. A Andorra es generen tan poques notícies que sovint acabem parlant només d'infrastructures, ipc, enllumenat... Avui hi ha hagut el cas dels assassinat... buff, no només els periodistes. Tot el país (77.000 hab) n'anava ple. Ens hem emocionat tots. Totthom arribant a treballar abans d'hora, fent trucades sense parar... Una de les trucades que he fet resulta que el tio era amic seu i jo no ho sabia. I s'ha enterat per mi! Buff, un mal rotllo...
Nenaaaaaaaaaa! Disfruta de Madrid!!!! I del Mario de Hoy no me puedo levantar!! Recomanacions: diumenge migdia, de bares por el barrio de La Latina. Chueca també fantàstic!
Eliiiiiiii!!!!!
Que marxem!!!!! A quina hora et recullo? Què t'emportes de roba? Farà fred?
Quin cap de setmana ens espera!
Publica un comentari a l'entrada