dilluns, de gener 02, 2006

Redecora tu vida!

Com es fa un canvi de rumb? Com es fa perquè les coses no t’afectin més del que voldries? Què has de fer quan vols canviar el xip? I... què fas quan vols canviar el xip però no saps com fer-ho? De vegades voldríem canviar moltes coses de la nostra vida i no podem o no sabem com fer-ho. Per tot allò que no podem canviar, més val que no ens hi amoïnem. En canvi, si una cosa no ens fa feliços i podem canviar-la, ens hi hauríem de tirar de cap. De vegades, el problema és que no sabem com fer-ho. Altres vegades, en canvi, sí que sabem com fer-ho però no ho fem per mandra. O perquè ens falta el valor necessari. És tan fàcil donar consells... i tan difícil aplicar-se’ls a un mateix!!!

Una noia que estudiava Periodisme amb mi em va dir un dia que no pots triar què sents, però sí que pots triar com actues davant dels teus sentiments. Un dels meus “cinc dits”, a qui m’estimo moltíssim, m’ha repetit mil vegades una frase: “quan el teu món s’enfonsi, puja dalt de tot de les runes”. Sovint completa aquesta frase amb un “sempre amunt”. Ara sóc jo qui li dic aquesta segona frase. La primera no cal perquè ja se l’ha aplicada tota sola. Però n'hi afegeixo una tercera "te tiendo la mano, tu agarra todo el brazo; y si no te escucho, grita!!"

Potser perquè es diu com jo, sempre ens hem entès a la perfecció. En moments de bajón, sempre hem sabut traspassar a l'altra l'energia que li faltava. La química hi és des del moment en què ens vam conèixer, sortint de la prova de nivell d’anglès que ens van fer en començar Humanitats. D’això ja fa 9 anys (nena com passa el temps!!! Sembla que fos ahir!!!). Un any compartint classe (o potser hauria de dir bar?? Jeje), les vacances immillorables i inoblidables a Mallorca "Rayando el sol", i Granada (“Operación Desfase 1 i 2”!! jejeje) i, sobretot, la constància, han donat com a resultat una gran amistat que el pas del temps ha anat enfortint cada vegada més. Hem viscut juntes històries de tots colors, bones i dolentes, de les que es poden i de les que no es poden explicar en un blog. I estic segura que encara ens en queden moltes per viure. De moment, i en l’última anada d’olla, així com qui no vol la cosa, una conversa de messenger va desembocar en la compra compulsiva de dues entrades per anar a Madrid a veure el musical de Mecano, dos bitllets d’avió i una reserva d’hotel. Això serà al febrer i, fins aleshores, passaran moltes coses. Ara mateix, cap de les dues no està en el seu millor moment. I cap de les dues no ha tingut un any memorable. Però si sabem canviar de xip i donar un cop de timó a les nostres vides, segur que el 2006 serà un gran any! Y en eso estamos! Fent el que està a les nostres mans per aconseguir-ho! I sino... sempre ens quedarà Mallorca, Granada, Tossa o Madrid per anar a ofegar les penes i, perquè no dir-ho, per donar-nos alguna alegria!!!

4 comentaris:

Cris ha dit...

Ei Eli! Espero que aquest 2006 sí que sigui memorable!!!

Per cert, quin dia vas a veure Hoy no me puedo levantar?! Jo hi vaig el 18 de febrer! No, si encara ens trobarem...

Lo dicho, molts ànims per aquest 2006!!! I quan estiguis una mica de bajon, et poses el CD de Periodisme del millor i riuràs recordant mil i una històries de la Pompeu!

Jordi ha dit...

Molt maco aixo del musical de mecano, pero segur que encara no t'has comprat l'entrada per anar a veure ELS PASTORETS...
Si vols per anar fent boca et puc passar el doble CD del musical de Mecano i suposo que podria aconseguir un DVD amb l'obra sencera dels Pastorets de Mataró.

Ja diras algo.
Feliç 2006

Poliche ha dit...

voooolant... vooolant.... sempre amunt, sempre amunt nanana... (jajaj és k m'ho ha recordat què vols?)
vaya un parell esteu fetes vosaltres dues, només cal veure els cercatasques de tordera.
Pero nenes... HAKUNA MATATA, els problemes no són eterns, i la vida dóna molt de joc per superar-los!! A VIURE I A GAUDIR QUE NOMÉS N'HI HA UNA

Cesc Amat ha dit...

no ens coneixem, però m'ha agradat això de "pujar dalt de les runes"