dimecres, de gener 25, 2006

On anirem a parar???

Fins ara no he volgut parlar de política però ja no puc més. Estic cansada de veure com tothom fa el paperina i s’intenta apuntar el gol, cadascú a la seva manera i cadascú seguint la seva estratègia. Estem arribant a un punt en què sembla que l’únic que importa és sortir als diaris. Anem a pams:

- L’Artur Mas marxa a Madrid a negociar l’estatut amb Zapatero i torna tan i tan content dient que ha arribat a uns acords tan i tan bons per Catalunya. Es presenta davant dels mitjans com el gran heroi, el cap de l’oposició que ha estat capaç d’arribar a uns acords taaan espectaculars. Espero que no sigui només de cara a la galeria i que, a l'hora de la veritat, sigui cert que aquests acords són tan bons.

- En Saura va a Madrid sense fer gaire rebombori, parla amb en Zapatero, s’entenen i també es fa la foto. Passa força desapercebut.

- En Piqué diu que, en matèria de finançament, les tesis del PP tenen algun punt de connexió amb l’acord a què van arribar Mas i Zapatero. En sentir això, el “gran” Acebes (que no aconsegueixo entendre perquè el segueixen mantenint a primera línia quan crec que va perdre tota la credibilitat entre l’11M i el 14M, però d’això ja en parlaré un altre dia) el desautoritza públicament i de la manera més barroera possible. Es diu que Piqué marxa a Madrid a presentar-li la dimissió a Rajoy però finalment no ho fa. S’empassa les desautoritzacions i humiliacions dels líders del seu partit, abaixa el cap i segueix al capdavant del PPC.

- En Carod i en Puigcercós diuen que votaran en contra de l’estatut perquè no hi ha prou avenços en matèria de finançament i perquè el text que han consensuat PSC, CiU i ICV amb el PSOE, no s’assembla de res al que va aprovar el Parlament de Catalunya. Es reuneixen amb en Zapatero i, després de la reunió, diuen que hi ha hagut algun acostament, però que no han arribat a cap acord i que mantenen el seu vot contrari.

Aquí és on em començo a perdre. Si tan dolent és aquest estatut, per què la resta hi votaran a favor? Si realment ERC hi acaba votant en contra, cosa que dubto, què passarà amb el tripartit? Abans d’ahir, el conseller Huguet va venir al Masnou i vaig fer-li aquesta pregunta. Em va respondre que no té res a veure una cosa amb l’altra, que el tripartit no té esquerdes i que volen esgotar la legislatura perquè tenen molts projectes engegats.

Molt bé, em sembla perfecte. Però... l’estatut no era el projecte en majúscules d’aquest govern tripartit? Encara que hi hagi estatut, si ERC hi vota en contra i jo no vaig equivocada, voldrà dir que hi haurà hagut un gran desacord entre els tres socis del govern en el màxim projecte de la legislatura. Segur que això no farà trontollar el tripartit? O... és més... ens hem de preocupar si no el fa trontollar?

Per acabar d’adobar el tema de l’estatut, i embolica que fa fort, el PP vol fer un referèndum per preguntar als espanyols què els hi sembla l’estatut de Catalunya. Surrealista. I és més... què vol que responguin a la resta d’Espanya amb la campanya de desprestigi que se’ns està fent als catalans? Si als seus ulls devem ser uns insolidaris i uns egoistes!!

I, si a tot això li sumem que el Consell General del Poder Judicial ha aprovat un informe que ningú no havia demanat i que diu que l'estatut és inconstitucional, no vull ni imaginar-me el que poden arribar a dir demà alguns mitjans de comunicació! Clar que... pensant-ho bé, després que hagin sortit militars dient bajanades de l’alçada d’un campanar, que el president del TGPJ hagi equiparat aprendre català amb aprendre a ballar sevillanes i que en Jiménez Losantos cada dia segueixi dient de les seves per la COPE... ja hauria d'estar curada d'espants!

Ah... i ara que ho penso, els papers de Salamanca fa gairebé una setmana que són a Madrid mentre l’Audiència Nacional encara delibera si tornen o no tornen a Catalunya... sembla mentida que a aquestes alçades encara estiguem així... on anirem a parar??

3 comentaris:

poliche ha dit...

"Perquè volem parlar la nostra llengua nos diuen maleducats. Perquè volem conèixer la nostra història, nos motegen d'excluvistes o de mal espanyols, de rebecs i de pertorbadors. Si volem defensar lo nostre treball I PRETENEM QUE SE'NS DONGUI NO LO QUE ENS PERTOCA SINÓ UNA PETITA PART DE LO QUE DEURIEN, nos tracten com als pobres que capten, i si no ens diuen "Déu n'hi dó", se'ns treuen del davant amb un "Demana més que un català"

Valentí Almirall, 1879



Faig una parada d'estudiar història, llegeixo el teu post i resulta que l'últim document sobre el catalanisme que havia llegit, que té més de cent anys, encara és minimament acceptable; greu el tema.

Esteban ha dit...

sin animo de molestar a nadie ni despertar susceptibilades te digo una frase que un día me dejó mi abuelo y que sin duda siempre me marcará: "Habría que empezar de nuevo meter a todos los políticos, abogados y periodistas del mundo en un saco y prenderles fuego",...., ho sento, pero visto lo visto el hombre tenía mucha razón.

Enric ha dit...

Ai senyor Mas! què poc ha durat la seva actitud (i la del seu partit) sobiranista i valenta...a la mínima que ha pogut CiU, ha pactat amb el PSOE un Estatut que fa riure (per no posar-se a plorar)a canvi...de què? Ai, senyor Mas!

El que necessitem és un Estat propi. Però quan ens volguem adonar d'això potser ja serà massa tard.