Nit màgica

Les últimes 48 hores han donat per molt. M’ha estat a punt d’agafar un atac de nervis, m’he posat de mala llet, m’he arriscat a agafar una pulmonia, he hagut de córrer, he compartit un sopar amb bona companyia, he intentat arreglar un comportament estrany que he tingut aquests últims dies, he fet esforços per no adormir-me per la carretera mentre tornava cap a casa, durant uns segons he pensat que m’havien tocat 600 euros de la rifa del nen, he rigut amb les animalades que poden arribar a dir-se durant una partida de Trivial, he sabut que al meu bar preferit del Masnou ja no deixen fumar... i el més important: m’ha encantat comprovar que la nit de Reis segueix sent màgica. I ho segueix sent encara que m’hagi fet gran i hagi perdut una innocència que em va durar mooolts anys! (molts més del que els hi dura a la majoria de nens i nenes!! us ho asseguro...)

I aquesta màgia i il·lusió es mantenen perquè procurem mantenir les tradicions que fan que la nit i el dia de Reis siguin especials. La nit del dia 5 preparem els regals i, quan el sofà està totalment colgat de paquets, ens ho quedem mirant i marxem a dormir. Tots sabem que fins l’endemà al matí no destaparem res. Per molt que passin els anys, i per molt tard que haguem anat a dormir, cada 6 de gener ens llevem tots aviat per veure si han passat els Reis. Obrim els regals i parem taula. És l’únic dia de l’any que ens entaulem tots 5 per esmorzar xocolata amb xurros (en el meu cas, la xocolata és substituïda per cafè amb llet! jejeje). Després, ens passem el matí recorrent les cases de la resta de la família per anar a buscar regals. I acabem dinant a casa la iaia: el menú, molt típic però boníssim: canelons, llagostins i tortell.

I, com aquell qui no vol la cosa, ja s'han acabat les festes. S'han acabat els regals, els dinars copiosos, les nadales i les felicitacions. Torna la rutina!