diumenge, de gener 22, 2006

Com has crescut!!

Ohh!! Que gran que t’has fet!! Com has crescut!! Tu ets la néta gran d’en Ricard i la Mercè oi?? Ets igual que la teva mare, teniu el mateix somriure i la mateixa expressió!! Així tu deus ser la periodista, la que surts per la tele!! Ja m’ho han explicat els teus avis ja... estan taaan contents i taaan orgullosos de tu!! Que no em coneixes?? Sí dona sí, segur que saps qui sóc, sóc la cosina de... (o sóc el tiet de... o sóc amic de...) ens vam veure al casament de... (o al funeral de...) que no te’n recordes??

Mentre et diuen tot això, tu et quedes amb cara de pòker i amb el somriure congelat: una persona d’edat avançada t’ha vingut a saludar efusivament i, després de petonejar-te, t’està resumint tot el teu arbre genealògic i t’està demostrant que està completament al dia de la teva vida personal i professional. Tu, en canvi, no recordes haver-la vista mai i no tens ni idea de qui és. De fet, és impossible que la recordis perquè, pel que t’està dient, dedueixes que l’últim cop que us vau veure tu tenies 9 anys. I ara en tens 26. Han passat 17 anys i, per tant, el que seria realment estrany i preocupant seria que la recordessis. Però és clar, tampoc no li faràs un lleig i li segueixes la corrent. Penses que, amb una mica de sort, els anys aniran passant i arribarà el dia en què seràs tu qui aniràs a saludar i a petonejar un jove que tindràs perfectament catalogat i ell, en canvi, amb prou feines sabrà qui ets.

Avui, m’he trobat posant aquesta cara de pòker més d’una vegada. Són un tipus de converses que només es generen en dos llocs: als casaments o als funerals. Desgraciadament, avui s’han generat en un funeral. El del germà del meu avi.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Em sap greu, Eli.
Pel q fa a la cara de póquer, crec q et deixes una situació... O és q no t'ha passat mai q algú (i en aquest cas, no importa l'edat ni els llaços familiars) ve des de l'altra punta d'on sigui a dir-te q estàs tan maca com sempre; q et segueix cada dia per la tele (si no és de Mataró, q sap q surts cada dia per la tele), però q el q realment voldria és veure't més en persona...?
Són els admiradors, nena: els admiradors. Aquests tb fan un seguiment de les nostres vides!
Jejejeje!
La de la golejada.

Enric ha dit...

a mi tambe mha pasat :P

petonets eli

Enric
PD: ja no fumes?:) ara ja no et moriras molt!