Com has crescut!!

Ohh!! Que gran que t’has fet!! Com has crescut!! Tu ets la néta gran d’en Ricard i la Mercè oi?? Ets igual que la teva mare, teniu el mateix somriure i la mateixa expressió!! Així tu deus ser la periodista, la que surts per la tele!! Ja m’ho han explicat els teus avis ja... estan taaan contents i taaan orgullosos de tu!! Que no em coneixes?? Sí dona sí, segur que saps qui sóc, sóc la cosina de... (o sóc el tiet de... o sóc amic de...) ens vam veure al casament de... (o al funeral de...) que no te’n recordes??

Mentre et diuen tot això, tu et quedes amb cara de pòker i amb el somriure congelat: una persona d’edat avançada t’ha vingut a saludar efusivament i, després de petonejar-te, t’està resumint tot el teu arbre genealògic i t’està demostrant que està completament al dia de la teva vida personal i professional. Tu, en canvi, no recordes haver-la vista mai i no tens ni idea de qui és. De fet, és impossible que la recordis perquè, pel que t’està dient, dedueixes que l’últim cop que us vau veure tu tenies 9 anys. I ara en tens 26. Han passat 17 anys i, per tant, el que seria realment estrany i preocupant seria que la recordessis. Però és clar, tampoc no li faràs un lleig i li segueixes la corrent. Penses que, amb una mica de sort, els anys aniran passant i arribarà el dia en què seràs tu qui aniràs a saludar i a petonejar un jove que tindràs perfectament catalogat i ell, en canvi, amb prou feines sabrà qui ets.

Avui, m’he trobat posant aquesta cara de pòker més d’una vegada. Són un tipus de converses que només es generen en dos llocs: als casaments o als funerals. Desgraciadament, avui s’han generat en un funeral. El del germà del meu avi.