És tímid, observador, apassionat, treballador i tossut, més tossut que una mula. També és molt carismàtic, nerviós, enèrgic, amable, honest, generós, llest i molt bona persona. De les que sempre van de cara.
Ens vam conèixer al Fòrum, però això no ho vam saber fins més tard. Tots dos érem becaris, ell de Catalunya Ràdio i jo de la SER. Aquell dia vaig pensar que era un capullo integral que anava de sobrat. Assegut a les escales d’accés a la zona de banys del Fòrum, amb les ulleres posades i amb posat vacileta, em va donar la resposta més borde que es podia donar a la pregunta “ja s’ha banyat algú??”. (No sé per quin motiu, ell sempre nega que la història passés així).
Al cap d’uns mesos, vaig començar a treballar a TVM. Me’l van presentar com l’Oriol de la Fàbrica. I aquí es va acabar la història. Però amb el temps hem anat compartint hores i hores a la feina, ens hem anat coneixent i ens hem anat fent cada vegada més amics. Ens hem aguantat mil neures respectives, hem somniat truites, hem rigut com a desesperats i hem arreglat el món. Però també hem fet coses molt més banals com jugar a futbol amb un paquet de tabac al passadís de la tele, quedar sota “la palmera” del passeig marítim o fer mans i mànigues per treure un “mentos” que s’havia colat per on no li tocava.
Som molt diferents i sovint no coincidim en moltes opinions. De fet, el 99% de les vegades, si un diu blanc, l’altre diu negre. Les diferències són moltes, però els punts en comú encara en són més. La passió pel periodisme i la debilitat per anar de restaurants són els dos principals responsables d’haver anat enfortint tant aquesta relació.
Total, que a mida que l’he anat coneixent, el meu concepte d’ell ha donat un gir de 180º. Aquell dia al Fòrum vaig pensar que no el tornaria a veure mai més i ara resulta que és una peça fonamental a la meva vida. I que vull que ho segueixi sent. Com són les coses eh? He passat de pensar que era un capullo a estimar-me’l mogollon.
I res guapo, que TOT ANIRÀ BÉ. I si no, ja et vaig dir què faria: et foto una pallissa!!! Un petó molt fort. I aquí estic.
2 comentaris:
Collons! Com mola que et tirin floretes!
Això, tu arregla-ho tot amb pallises!!! De veritat sou com dos nens petits, una fent JAA i l'altre fent de burgada... Has pensat que a lo millor lo que va passar al Forum es que l'Oriol feia de BURGADA???
Per cert, Oriol, com sembla que ja em coneixes, no fa falta que et digui que malgrat que a vegades no faci els planos que vols i tu "em cridis" jo també t'"apreciu". I quan per fi, o l'arquitecte vulgui, tingui "casa meva" sempre tindràs un sofa i un tallat de baileys...
D'això... Sis plau, no li trobis massa gust a això d'estar a casa... que cap de les teves companyes aprecia la meva discografia, snif, snif...
Publica un comentari a l'entrada