3 vegades en menys d'una setmana

Entre diumenge i divendres, ho he fet tres vegades. No posaria la mà al foc perquè no n’estic completament segura, però crec que he batut un rècord personal. I si no l’he superat, com a mínim l’he igualat. Ja m'agradaria que totes les setmanes fossin com aquesta. Però com que diuen que si abuses d'una cosa acaba perdent la gràcia, no sé si mantindré aquesta fita cada setmana...

Dues vegades he acabat molt satisfeta. Si les hagués de puntuar (és lleig, ho sé), els hi posaria un excel·lent i un notable, respectivament. Tot i que aquestes dues vegades han estat molt diferents l’una de l’altra, amb totes dues he acabat pensant que havia valgut molt la pena i m’he quedat amb ganes de repetir.
La tercera vegada (que en realitat va ser la del mig), en acabar i encendre el llum, vaig pensar que hauria estat més útil, productiu i gratificant haver compartit un bon sopar, en un bon restaurant, amb una bona ampolla de vi i amb una bona conversa. Va ser d'aquelles vegades que t'agafen ganes de mirar el rellotge i de preguntar "acabes??" I, quan s'acaba, no has sentit res. T'has quedat igual.

És el que té el cinema. O t’apassiona, o et deixa igual o no t’agrada gens. Tot i ser radicalment diferents, Brokeback mountain i Dicen por ahí són, respectivament, l'excel·lent i el notable. Orgullo y prejuicio és la que, sens dubte, hagués valgut la pena substituir per un sopar. Quina carrinclonada!