Anant pel món...

No puc anar pel món. Sempre em passen coses estranyes que aquí no em passen. Un exemple? Anar a sopar a un restaurant, pagar amb la targeta de crèdit i el DNI i deixar-m'ho allà... Sí... digueu-me despistada. Amb l’agravant que el restaurant en qüestió és a Madrid. Sort que no vaig tenir cap problema a l'aeroport per no portar el DNI i sort que els del restaurant eren bona gent i fa una estona m’han dit que m’ho enviaran per correu!!

Un altre exemple? Tornar mig coixa perquè em vaig torçar el peu caminant por los madriles dissabte a la nit... Imagino que deuria ser per culpa de la nevada, que el terra estava mullat i deuria relliscar...

A part d’aquestes dues petites incidències, el cap de setmana ha estat molt productiu i molt ben aprofitat. El retrobament amb un vell amic després de moltíssim temps, visites turístiques i gastronòmiques, el musical de Mecano i moltes converses per arreglar el món o, com a mínim, per intentar arreglar els nostres móns.

En definitiva, ha estat un bon cap de setmana que va acabar molt tard, més del previst. Va acabar amb una llarga espera a la T-4, ja que el vol va arribar pràcticament dues hores més tard del que estava previst. Al final qui ens va fer boicot va ser Ibèria, que ens va fer arribar a Barcelona a les 3 de la matinada i avui quan m’ha sonat el despertador he pensat “Hoy no me puedo levantar... el fin de semana me sentó fatal... toda la noche sin dormir... bebiendo, fumando y sin parar de reir...”.

Però també he pensat que, per fi, els nervis de les últimes setmanes ja han passat a la història!! Ha tornat la calma, l'optimisme i les ganes necessàries que fan falta per posar una mica d'ordre a tot plegat. Anem cap endavant!