M’agrada mirar per la finestra quan es fa de nit, veure com es van il·luminant les finestres de la resta d’edificis per imaginar-me qui hi viu. Sempre he tingut curiositat per saber què i qui s’amaga darrere de cada finestra perquè, darrere de cada finestra hi ha algú que té una història: hi deu viure una persona sola o amb la seva família, o amb la parella, o amb uns amics...
I m'agrada imaginar com deu ser la vida de cadascuna d’aquestes persones. Com deu ser la seva vida, la seva feina, les seves idees, les seves preocupacions, les seves alegries, les seves penes, les seves anècdotes, els seus amics, els seus amors, els seus fracassos, els seus secrets... Possiblement, les seves històries no tenen res a veure amb les meves ni amb les teves. O potser sí, qui sap. Però possiblement no ho arribem a saber mai i, potser aquí està la gràcia. Potser la gràcia està en no saber-ho per poder seguir imaginant què hi ha darrere de cada finestra!
3 comentaris:
M'ha agradat molt aquest post. És el mateix que penso jo quan veig la gent al metro, o al tren, o quan fan cua per entrar al peatge de l'autopista... Són aquelles cares que amaguen històries.
es clar que darrera una finestra hi ha una altra historia...tant caps,tant barrets: tantes cares,tantes histories....
obro la finestra,
he vist un home,
cansat i trist.
Què li manca???
...és cançó d'esplai, però què vols, el post me l'ha recordat.
Publica un comentari a l'entrada