Em demanen que defineixi què és l’amor de parella. Doncs no ho sé. Suposo que l’amor són aquelles pessigolles, aquelles ganes d’estar amb l’altra persona durant hores i hores, aquella necessitat de veure-la cada dia, aquella sensació que el temps s’atura quan ets amb ella, aquell “si estic amb tu ja ho tinc tot”... Imagino que l’amor deu ser això.
Per sort o per desgràcia, segons com es miri, ens enamorem de veritat poques vegades a la vida. Hi ha moltes vegades que creiem haver-nos enamorat i, amb el pas del temps, ens adonem que no ha estat així. I altres vegades, en canvi, passa el contrari: penses que aquella persona no ha significat tant i, a mida que passa el temps, te n’adones que sí que l'havies estimat molt...
Diuen que el primer amor no s’oblida, i és veritat. Amb el primer amor arriba la pèrdua de la innocència, les primeres bogeries, el descobriment de gairebé tot i també la primera patacada, possiblement la que més mal fa i la que et fa agafar un pànic horrible a tornar a patir.
Però com diu la meva gran amiga Eli, l’amor existeix sempre que hi creguis. Quan deixes de creure-hi o hi perds la confiança, estàs perdut.
Per tant, si hi segueixes creient, tard o d'hora arribaran altres amors. Amors que poden ser tan o més intensos que el primer, i que poden marcar-te tan o més. I possiblement vindran més hòsties que et tornaran a fer mal, però ja te les prendràs d’una altra manera perquè ja coneixes el procés de recuperació. Al cap i a la fi, el més important és viure amb intensitat i disfrutar al màxim una relació, duri el que duri. Així, si un dia s’acaba, per molt mal que et faci, amb el temps la recordaràs amb carinyo i amb un somriure. I aquest bon record et permetrà seguir creient que l'amor existeix.
13 comentaris:
Carai Eli!! Estem pasteloses avui, eh??
Trobo a faltar varies coses quan defineixes amor: a part de les pessigolles i el temps que s'atura i totes aquestes coses tant ensucrades com reals, penso que falta recordar que també es tracta de confiança, de respecte, de sinceritat i sobretot, de complicitat.
Eli
Tens tota la raó Eli... en tot!
I sí... ara que l'he tornat a llegir, sí que veig que és una mica pastelós... deu ser el rosa del blog, que em deu haver fet agafar una pujada de sucre!
T'adjunto un poema q vaig descobrir ahir.
En copiar-lo, s'han tallat alguns versos...
Queda't amb l'última estrofa: és la clau...
Petons.
B.
CANCIÓN DE INVIERNO Y DE VERANO
(Ángel González)
Cuando es invierno en el Mar del Norte
es verano en Valparaíso.
Los barcos hacen sonar sus sirenas al entrar en el
puerto de Bremen con jirones de niebla y de hielo
en sus cabos,
mientras los balandros soleados arrastran por la superficie del Pacífico Sur bellas bañistas.
Eso sucede en el mismo tiempo,
pero jamás en el mismo día.
Porque cuando es de día en el Mar del Norte
—brumas y sombras absorbiendo restos
de sucia luz—
es de noche en Valparaíso
—rutilantes estrellas lanzando agudos dardos
a las olas dormidas.
Cómo dudar que nos quisimos,
que me seguía tu pensamiento
y mi voz te buscaba —detrás,
muy cerca, iba mi boca.
Nos quisimos, es cierto, y yo sé cuánto:
primaveras, veranos, soles, lunas.
Pero jamás en el mismo día.
Els versos no s'han tallat.. Està perfecte: tal i com és.
B.
L'amor es algo indescriptible quan arriba a la vida i moltes vegades s'amaga sota les aparences, la por o l'orgull. Es pateix es disfruta però sobretot es viu i es regenera dia a dia. És com una flor que es va regant i a la que massa fred o massa calor podem trencar el curs però amb les cures justes dura tot el temps que té de vida.
L'amor és...tan...
L'amor és una il·lusió sentimental.
Has escrit molt bé Elisabeth!
De fet la paraula Amor és molt amplia. Seria sensacional fer un estudi a fons,com si es tractes d´una tesina o projecte final de carrera! Cada dia podries inclore-li una nova definició a mesura que vas coneixent gent que et va transmetent les seves vivencies en quant a aquesta paraula.
De fet, encara que molta gent no ho digui...vivim fent una recerca constant sobre l' amor en molts àmbits perquè t' acaba donant altres sensacions bones i dolentes que inconscientment abans no podies percebre. Molta vida roda entorn una paraula que pensem conèixer o tenim curiositat per fer-ho,l' Amor.
Un petó Eli,
Sarunas.
no és res més que un neurona (o alguna cosa d'aquestes) que s'activa i dura un any
"Què és l'amor?", segurament una de les preguntes que més vegades s'ha formulat la Humanitat. Personalment, em quedo amb una definició de Plató, que té més de 2000 anys però una absoluta vigència: "l'amor és el desig de la inacabable possessió d'allò que és bo" (El banquet)
Sort!
F.P.
Hola Eli
Avui per curiositat he trobat el teu blog, jo sóc el Xavi un noi de St Sadurní d'Anoia, només dir-te que tens tota la raó!! i que l'amor també , com deia aquell, és com el nombre pi: natural, irracional i important!
una abraçada!
És la primera vegada que deixo un comentari a algú que no conec, però he llegit el teu missatge sobre l'amor i m'ha agradat molt.
Estic totalment d'acord en que per arribar a estimar abans has de creure amb l'amor.
A mi em van fer perdre la il·lusió i les ganes de tornar a estimar perquè em van fer molt mal. Fins i tot ara em costa tornar a estimar, xo sé q tornare a descobrir l'amor de nou pq es el q fa moure el món.
M'agrada com t'has definit, totes les persones haurien de mirar la vida amb aquest obtimisme i disfrutar d'aquests "momentazos" sense fer mal a ningú.
Espero que tinguis molta sort a la vida! ;)
19 anys, Sara.
Se'm cauen les llàgrimes..realment preciòs
Acabo de llegir aquest text, es la primera vegada que comento un Blogg...però realment m'agrada dir que és molt bonic tot el que has escrit i de la forma en que ho has explicat. Ademès n'estic totalment d'acord. Un petó:)
Publica un comentari a l'entrada