Mònica Terribas vs Kafka i Hemingway

És la meva gran oportunitat. Ha arribat el moment. Acabo de sopar i vaig cap a la meva habitació. Aparto els mil papers que tinc sobre la taula. Obro la carpeta i trec els apunts de Literatura Contemporània. Al costat hi apilo les 7 lectures obligatòries: Kafka, Hemingway, Barnes, Faulkner... Agafo un paper, un boli i un fosforito per subratllar el més important. Començo a estudiar.

Dura poc. Al cap de cinc o deu minuts, me n'adono que tinc el cap en un altre lloc i que en comptes de mirar els apunts, estic mirant les fotos que tinc penjades al suro de la paret. Em renyo i em dic que ja està bé, que ara que tinc una estoneta l'hauria d'aprofitar, tinc l'examen d'aquí a una setmana i he d'estudiar.

Torno a mirar cap als apunts i torno a agafar el fosforito, però sento la tele de fons. La Mònica Terribas està fent la Nit al Dia des de Bilbao. Recordo quan la vaig tenir de professora a Periodisme, quina crack. I també penso que he anat tot el dia de bòlid i que no he tingut ni un moment per escoltar o llegir amb calma tot el que fa referència a l'alto al foc permanent anunciat per ETA. I penso que, ara mateix, m'interessa mil vegades més el que està passant al món que no pas saber identificar si en un text hi ha metatextualitat, metaficció o si el narrador és explícit, implícit o no representat. També penso que són les 23:15 i que, després d'haver estat treballant tot el dia, les meves neurones són incapaces de concentrar-se en una cosa tan espessa a aquestes hores.

Total, que m'aixeco de la cadira i me'n vaig al sofà a veure la Terribas. Una altra oportunitat perduda. A aquest pas no acabaré mai Humanitats. A no ser que passi un miracle.