Pipiip pipiip! Pipiip pipiip! Hi ha gent que viu permanentment enganxada al mòbil, tot el dia teclejant, enviant, rebent i rellegint missatges. Però de vegades intento recordar com ens comunicàvem tots plegats abans que els mòbils passessin a ser una de les mil coses que acostumem a portar les dones dins del bolso i els homes a les butxaques... i és que sóc de les que penso que hi ha certes coses que només ens atrevim a dir-les a través d'un missatge de mòbil.
Possiblement moltes vegades fem un ús abusiu dels SMS. Completament d'acord. Però... i la il·lusió que fa rebre un missatge inesperat? I la inquietant sensació que tens quan envies segons quin missatge i estàs pendent de rebre la resposta? I quan ets amb la pantalla en blanc intentant teclejar un missatge enginyós? I quan has de pensar què respons i com ho poses per simplificar-ho al màxim però què s’entengui? I els missatges que són mal interpretats i generen tensions? I els SMS d’altes hores de la matinada amb un contingut pujat de to o amb alguna proposició indecent? D’aquest últim tipus de missatges són ben curioses les reaccions de l’endemà al matí. Si ets l’emissor del missatge, segons a qui l’hagis enviat, penses que tan de bo no haguessis tingut el mòbil a la mà en aquell moment de debilitat!!! Si ets el destinatari del missatge, penses que l’emissor deuria portar una castanya important, ja ho diuen que turca i mòbil són incompatibles!!!
Això sí. Sovint el mòbil es converteix en un tresor amb dues grans joies: els números de l’agenda i els missatges (que de vegades també converteixen aquest tresor en un “baúl de los recuerdos”... el missatge més antic que tinc guardat té 4 anys i mig!!). De fet, tinc una amiga que no fa gaire es va canviar el mòbil perquè només podia emmagatzemar-hi 20 missatges i és clar, això era una limitació massa gran per al seu gran baúl de los recuerdos...
9 comentaris:
Molt bo el post Eli! Totes les sensacions que dius les he tingut! Una mica smsera sí que sóc...
La inquietant sensació que tens quan envies segons quin missatge i estàs pendent de rebre la resposta? Semblen meves aquestes paraules...Jo suposo que sóc de les que més valdria que es mires dues vegades segons quins missatges abans d'enviar-los o guardar-los una hora abans d'apretar el botonet verd. Però que li farem, suposo que aquesta és la gràcia de ser impulsiva i estar "connectada".
rebre missatges mola, però escriure és molt pesat.Des d'aquí vull fer una defensa de tots aquells a qui fa mandra contestar i són acusats de passotes. Pot ser que el missatge que reps et fagi molta il·lusió i el fet de no contestar-lo no vol dir res... Potser un altre dia estàs més inspirada i dones una agradable sorpresa a algú...
No sé, crec que últimament utilitzem massa les tecnologies i això fa que diguem coses de les quals després ens en penedim. Si no t'atreveixes a dir-ho potser és millor que tampoc ho escriguis.
Tot i que jo sóc la primera que ho fa eh...
Doncs res, que us convido a No convertir en paraules alguns pensaments que només serveixen per ser això, pensaments.
jaja, a mi em fa molta ràbia quan no em contesten els sms!!
Jo em pregunto: com treballaven els periodistes sense internet i sense mòbils fa 10 anys?? Quan jo vaig començar sent becària fa 8 anys tot just començava a haver de les dues coses. Que complicat devia ser, no??
Això sí: els més "cachondos" de tots són els sms "d’altes hores de la matinada amb un contingut pujat de to o amb alguna proposició indecent" com tu dius... o els que de vegades envio quan sóc a qualsevol bar ja tajat i vull que s'hi afegeixin més col·legues a la festa! a l'endemà, els que han rebut el meu missatge-taja em diuen: "nen, se't notava pel que posaves que devies portar mínim 4 cubates...però no sé com t'ho fots però mai fas cap falta d'ortografia!"
Sóc més partidaria de les trucades, però clar la factura puja, així que això de que de tant en tant t'enviin un missatget d'aquests no està gens malament, menys quan és un d'aquests que posa: Vodafone publicidad (vaya chascooo!!!)
Un petó makaaaaa
Estic totalment en contra dels mòbils. Per què els han hagut d'inventar? Ara tenim més facilitats per comunicar-nos, però la comunicació és més freda q abans. Ja no ens diem en persona tot allò q pensem. Les declaracions d'amor, les disculpes... Tot queda reduït en un sms q només es comenten algunes vegades, pq quedi clar què s'hi volia dir. I no ens enganyem, molts d'aquells sms q guardem com a tresors són vàlids fins q ens decidim a esborrar-los. Eliminat del mòbil, eliminat del cervell.
Per cert, com pot haver persones q es renovin el mòbil només per poder conservar més missatges? Q va fer-ho? Dies abans de Cap d'Any? Aquestes nenetes del Maresme... Segur q era del Masnou.. Jejejeje!
Doncs a mi em mola, el mòbil, jo crec que si no s'haguessin inventat potser sí que tots viuríem més tranquils, però hi hauria històries d'amor que mai s'haguessin donat, i molts autors de llibres del tipus "Lenguaje para sms" s'estarien fotent de fàstic, no creieu? És com allò de tirar els papers a la paperera...sí home! I als escombriaires quina feina els queda per fer??? (ui, no m'ho tingueu molt en compte, a Lleida avui fa una boira molt espessa!)
Joana
Jejejeje. Molt bo el teu post ;) Una simpática salutació desde el Pol. Pla d'en Boet ;)
COMELLA FIRMET
http://guallavitoclub.blogia.com
Publica un comentari a l'entrada