Okupes per un dia

Com okupar una casa durant 8 hores? Jo o, més ben dit nosaltres, vam fer-ho aquest dissabte. El tema és: et truca una amiga dient que els Reis li han portat un ordinador i et convida a casa seva a veure l’ordinador i a fer un cafè. Li dius que molt bé, que en una hora i mitja seràs allà. Et diu que truquis també a un altre amic.

Agafes el cotxe i vas a buscar aquest amic. Per variar, et fa esperar davant de casa seva fins que et comencen a sortir arrels i llavors el truques per saber si s’ha oblidat de tu. Et diu que no, que baixa de seguida. I encara triga 10 minuts. Això sí, apareix net i polit amb el cap mullat (penses que s’ha posat a la dutxa quan tu ja eres esperant a baix...) i demanant-te els mil i un perdons!!

Arribeu a casa de l’amiga en qüestió. Són les 18:30. Efectivament, l’ordinador és impressionant. Preneu el cafè i comenceu a xerrar. Xerres, xerres i xerres de tot i de res. Qualsevol diria que fa anys que no us veieu!! Quan mireu el rellotge, ja és hora de sopar. Tu i el teu amic dieu de marxar però ella insisteix en què us quedeu a sopar. Us convenç dient-vos que farà una « pizza mia » i que l’heu de tastar perquè és boníssima.

Té molta raó. És boníssima la pizza!!! Seguiu xerrant. Ara de fons, a la tele fan l’Espanyol-Barça. No n’esteu gaire pendents, però sabeu que acaben 1-2. El Barça ha superat el seu millor rècord i ja acumula 15 victòries seguides.
Acabeu de sopar i veieu que encara teniu xerrera per estona. Us torneu a traslladar al sofà. Seguiu xerrant i intentant arreglar el món i les vostres vides. També parleu de mil anècdotes i d’alguns viatges. Recordeu històries passades i n’imagineu de futures. Ara, després dels cafès i del sopar, la conversa està acompanyada d’una copa.

Tornes a mirar el rellotge i sembla impossible. Ja són les 2:30 de la matinada! Penseu que ja n’hi ha prou i arriba el moment de dir: “què? Fem un pensament o què ?”
Et pares a comptar i t’adones que heu estat durant 8 hores xerrant pels descosits amb uns amics que, a més a més, tens la sort de veure cada dia. Quan desokupes la casa, penses que potser has molestat perquè t’hi has estat massa hores i que no han gosat a desallotjar-te per educació. Però després penses que, si han passat tantes hores, també és perquè estàveu còmodes!

Tardes com la de dissabte et fan veure que ets molt afortunada de tenir els amics que tens. I t’agafen més ganes que mai d’independitzar-te perquè siguin ells els qui vinguin a okupar-te la casa a tu!